Jordi Ignasi Vidal: «Hem dotat la Paeria d’estructures de tècnics que ens han permès avançar com a ciutat»

Jordi Ignasi Vidal i Giné (Balaguer, 1965) és el candidat a l’alcaldia de Balaguer amb més bagatge polític d'aquests comicis. Va ser vuit anys regidor a l’oposició abans de ser investit batlle, l’any 2015.

La darrera legislatura l’ha gestionat amb una còmoda majoria absoluta, la primera aconseguida a la capital de la Noguera. Assegura que el seu executiu ha posat en ordre les estructures de personal al consistori, posa en valor la tasca de tècnics i de regidors com els de Cultura, Educació i Esports, i promet que la ciutat estarà més neta en els propers mesos. Vidal creu que la reforma del carrer Urgell, la tramviarització del polígon Campllong i la promoció comercial del Centre Històric són alguns dels reptes destacats del proper mandat.

- De què van aquestes eleccions?

- De consolidar el canvi. Hem canviat moltes maneres de funcionar a la Paeria en els darrers anys i cal que algunes d’elles es reforcin. 

- Com va interpretar la majoria absoluta que va aconseguir en les eleccions municipals del 2019?

- La gent va veure que amb ERC al govern es poden fer moltes coses bones per la ciutat. Ens van donar molt suport en base a aquest criteri, però també és cert que una part de l’electorat que ens va fer confiança va ser perquè no volien votar el candidat de Junts per Balaguer. Fou un vot prestat que ara esperem retenir.

- El votant convergent es troba còmode ara donar suport a ERC?

- La societat ha evolucionat molt, i els sectors que abans podien ser considerats conservadors ara han deixat de ser-ho. No és que el nostre partit hagi anat a buscar aquest perfil d’electors, sinó que molta gent ha canviat la manera de pensar, sobretot després dels fets de l’octubre del 2017. D’altra banda, crec que la sensatesa que planteja ERC en la qüestió del procés també atrau els ciutadans que s’allunyen els discursos exagerats d’altres formacions.

- Quina relació té vostè amb la resta de candidats?

- Molt bona. Amb els que són regidors ens lliga un corporativisme municipal: sabem que estem en política per un bé comú que és Balaguer, i encara que tinguem discrepàncies, mantenim l’entesa i el bon to. Amb el portaveu del PSC, Carlos Garcia, ens vam fer una abraçada franca en el darrer ple, i miri que n’hem tingut de discussions. Vam recuperar el nom de Paeria, i jo soc Paer, que ve de pacere, que vol dir home de pau.

- És un home de pau que està disposat a pactar amb tothom?

- Volem conservar la majoria absoluta. Si es donés el cas de parlar de pactes, nosaltres hem deixat molt clar quines són les nostres preferències. No pactarem amb les formacions que no van condemnar la repressió contra els independentistes. 

El PSC està escorat cap a l’espanyolisme, i no hi pactarem un govern perquè no han condemnat la repressió contra l’independentisme

- Això vol dir tancar la porta al PSC.

- Estan en una pantalla passada i els nivells de les seves candidatures estan escorats cap a l’espanyolisme. El catalanisme que tenien els hi ha anat marxant poc a poc. No pactarem un govern amb ells. Altra cosa és establir acords en qüestions de ciutat. Aquí ens hi podem trobar tots els partits.

- Diu que el PSC està en una pantalla passada. Junts per Catalunya també?

- Ells diuen que són fills de l’1 d’octubre. I jo dic: i qui són els pares? Recordo quan fa anys anàvem a les manifestacions independentistes i érem quatre gats. Ens coneixíem tots. Ens saludàvem. Ara no passa. En una de les primeres manifestacions multitudinàries, amb el regidor Jaume Canal vam tenir la sensació que Catalunya seria tard o d’hora independent perquè ja no coneixíem ningú. El meu pare va ser un dels fundadors de Convergència, i era separatista. Em vaig impregnar d’aquell ambient, i també em vaig formar llegint molts llibres. Aquesta formació la trobo a faltar, a vegades, a la gent de Junts. Alguns d’ells ens donen lliçons d’independentisme…

- Estem davant de la Paeria. Al balcó hi ha la bandera espanyola. 

- Per força. A mi em fa nosa, però el jutge ens va amenaçar amb la inhabilitació. Vam debatre-ho molt, a ERC. Si a mi m’inhabilitaven pujava la número dos del govern. I així fins quedar-nos sense executiu. Hi ha sacrificis que s’han de fer.

- Però si vostè és l’alcalde de tots els balaguerins, la bandera hi ha de ser. 

Jo vull que al balcó hi hagin els símbols que ens agermanen. Tots ens sentim balaguerins, catalans i europeus. No tots ens sentim espanyols, i per això jo la trauria. 

- Molta gent critica el seu govern per la brutícia dels carrers. Què respon?

- La neteja a Balaguer és millorable. No obstant, tenim més personal de neteja que ningú comparat amb ciutats de la nostra dimensió.

- Doncs es nota poc. 

- Si passa pels carrers a primera hora del matí veurà que estan nets. Tenim dues màquines noves, més treballadors que mai, hem renovat material, ara ha començat el personal de suport per a l’estiu. Gairebé doblem el nombre de persones que té Tàrrega, per exemple. Però tenim aquest mantra de la neteja. 

- La gent no s’ho inventa. Si ho diuen deu ser perquè veuen bruts els carrers. 

- No s’ho inventen, perquè en alguns moments els carrers estan bruts. Tenim un problema amb l’incivisme. Hem hagut de canviar l’ordenança d’animals i residus amb l’objectiu d’implementar sancions dissuassòries. Les noves normatives ja toquen molt la butxaca als que les incompleixen, que per sort, són una petita minoria.

La neteja als carrers és millorable. Hem canviat l’ordenança d’animals i residus per augmentar les multes. Tenim un problema amb l’incivisme d’una minoria, però la ciutat estarà més neta durant el proper mandat

- A la propera legislatura es veurà una ciutat més neta?

- Sí. Farem alguns canvis i també més pedagogia amb els agents cívics. És important que la gent prengui consciència que no es pot embrutar la ciutat. Hi ha formacions que proposen càmeres de vigilància per controlar la gent. Aquestes polítiques de dreta no ens convenen, i a part, tampoc no es podrien pagar. 

- La ciutadania té també la sensació d’inseguretat.

- Poden tenir-la, però les estadístiques ens diuen que Balaguer és una ciutat segura. Puc entendre que depèn de les zones de la ciutat hi pugui haver una certa sensació d’inseguretat. A vegades, però, els balaguerins rendim a l’exageració, i creiem que qualsevol cosa que ens passa és la pitjor del món. A nivell policial hem treballat molt en aquests anys per pacificar el trànsit, fer controls de droga, d’alcholèmia… és un procés lent que s’està implementant. 

- Hi ha pocs policies a la ciutat?

- En tenim 16 en plantilla. Totes les places cobertes.

- I quants n’hauria de tenir Balaguer?

Podríem tenir-ne algun més per gestionar millor els relleus. Un agent per cada mil ciutadans seria adequat. La llei ens marca un mínim de 16 agents, que són els que tenim actualment. A la ciutat treballem amb cinc brigades de tres agents, i al matí doblem el servei. Hem invertit en vehicles, en material, en la professionalització del cos…

Balaguer no és una ciutat insegura, i les estadístiques ho demostren. La llei ens marca un mínim de 16 policies, que són els que tenim actualment. N'hauríem de tenir algun més per millorar els relleus

- Quines àrees del seu govern aprova i quines creu que necessitarien millorar?

- Quan vam arribar a l’ajuntament teníem pocs tècnics. Nosaltres hem estat els que hem incorporat un assessor jurídic, un enginyer, un tècnic d’aigua i llum, un professional de la comunicació, hem separat la tresoreria de la recaptació… hi ha coses que no podem fer. En Educació, per exemple, hem tingut un canvi molt important d’ençà de la incorporació de les tècniques, que ens han ajudat amb el Pla de Millora Educativa.

Les idees que tenen els regidors necessiten estructures i personal, i al consistori encara ens en manquen. El regidor de Cultura ha impulsat molts projectes i s’han executat de manera excel·lent perquè hi ha una organització molt bona de treballadors. Amb el CEI i les polítiques actives i la implicació social amb el Pla de Barris hem avançat molt, també, perquè han arribat a l’ajuntament tècnics preparats. Hem pogut col·locar 153 persones, que això a Balaguer és molta gent. 

- Alguns partits critiquen l’àrea d’Esports.

- A Esports s’ha fet una gran feina, també. Només ha mancat la tramitació del nou pavelló del Secà, que no es va poder tirar endavant perquè els regidors de l’oposició van aprofitar que una regidora nostra estava la UCI. Em va saber molt greu.

- I per això no es va fer el pavelló?

- Havíem de passar l’entorn d’equipament del pavelló Molí de l’Esquerrà a zona verda i l’espai verd del del Secà, a equipament. Ens van tombar aquesta proposta. 

- La bona concòrdia que deia no devia ser tanta, doncs.

- Quan estàvem a l’oposició, amb el regidor Canal vam canviar un vot perquè una regidora del PSC tenia un problema de salut i no ens en vam voler aprofitar del canvi de majories per aquella circumstància. Els hi feia il·lusió als actuals partits de l’oposició tombar un projecte d’un govern amb majoria absoluta. Fins i tot a un regidor se li va escapar un missatge, que per error va enviar al grup de Whatsapp general.

- Què deia el missatge?

- “Els hem fet fotut”. El va esborrar ràpidament, però el vaig aconseguir veure. 

- I en un tema tan important com aquest vostè no fa autocrítica? Per què no parlava amb les forces de l’oposició?

- Faig l’autocrítica d’haver confiat massa. Hagués hagut d’acordar l’assumpte més a fons, estic d’acord. Ara, també m’agradaria que parlés amb els grups de l’oposició durant els governs del PSC i de CiU per veure quantes reunions feien ells amb el govern de torn. Molt poques. 

- Això no l’excusa a vostè…

- Nosaltres n’hem fet moltes més. Sempre se’n podrien fer més, però en les grans qüestions de ciutat hem parlat i ens hem reunit amb l’oposició. Prova d’això és que moltes qüestions han estat aprovades per unanimitat. I compte; hi ha candidats que porten al programa electoral algunes promeses que entren en contradicció amb el que van votar als plens. 

En les grans qüestions de ciutat hem parlat i ens hem reunit amb l’oposició. Prova d’això és que moltes qüestions han estat aprovades per unanimitat. Aquest executiu ha fet moltes més reunions que les que feien el PSC i CiU

- El seu govern ha aprovat els pressupostos al mes de maig. Per què han trigat tant?

- Que el govern tingui majoria absoluta i, per tant, la garantia d’aprovar-los, no és sinònim d’una tramitació ràpida dels comptes. Es necessiten moltes informacions i el treball de tots els departaments. Alguns van justos de personal i tenen molta feina. D’altra banda, al consistori hem dut a terme un procés d’estabilització de molts treballadors que no eren fixes. Quan governava Miquel Aguilà molts contractes es feien temporals, i encara ho arrosseguem. La tramitació lenta dels pressupostos no és culpa dels treballadors, sinó de la situació actual que tenim al consistori. A l’alcalde Roigé li vam aprovar uns comptes en campanya electoral i uns altres el Dia dels Innocents. Recordo que un dia de Sant Esteve per la tarda ens vam reunir al bar Cèntric per parlar dels pressupostos. Imagini.

- Quins són els reptes de ciutat que afrontaria el seu govern en la propera legislatura?

La tramviarització que es permetrà permeabilitzar la ciutat. L’any 2015 vam donar suport al projecte que el govern de Roigé va presentar un mes abans de les eleccions, però durant aquell mandat ens va ser impossible desencallar-ho perquè no hi havia unanimitat amb els partits. Durant aquests darrers quatre anys hem resolt els problemes que suscitava aquell projecte inicial i ja estem fent la tramitació urbanística que podria permetre pensar en desencallar la zona d’Inpacsa, on s’hi podrien ubicar alguns equipaments. 

Que el govern tingui majoria absoluta i, per tant, la garantia d’aprovar-los, no és sinònim d’una tramitació ràpida dels comptes. Es necessiten moltes informacions i el treball de tots els departaments, i nosaltres hem estat posant ordre a la Paeria

-“Podria permetre pensar…” això sembla una qüestió encara molt llunyana. 

- No depèn de nosaltres. Un altre gran repte és el de la reforma del carrer Urgell, actualment amb voreres molt petites, sense arbres, amb molt trànsit… estem parlant d’una obra cara, però creiem que necessària i que enllaçaria amb el Pont de Sant Miquel, que també tindrà una reforma de les voreres. Per entendre’ns, faríem una obra similar a la del carrer Barcelona.

- Quin altre projecte faria?

- El de la promoció econòmica al Centre Històric. Hem incorporat una persona per coordinar el comerç, el polígon i el mercat. Al casc antic hi ha vida, i discrepo dels candidats que diuen que no n’hi ha. Potser volen dir que no hi ha la vida que a ells els hi agradaria, però de vida n’hi ha. És una zona on s’hi puguin reconèixer i conviure tots els ciutadans, vinguin d’on vinguin.

- Sempre es parla del Centre Històric quan arriben eleccions, i sembla que mai hi han grans avenços.

- És complicat. Jo crec que tenim dos grans problemes: el primer, que en un moment donat la gent de Balaguer va interpretar que el progrés i la millora de les condicions pròpies era sinònim de trasllat a l’altra banda del riu. Aquesta idea estava en el subconscient de molts balaguerins. La segona, que el Pla de Barris no va millorar cap habitatge, de manera que no són homologables. Molts d’ells no tenen els mínims per viure-hi.