Guifré Ricart: «El nostre projecte és només per Balaguer. No som ni d’esquerres ni de dretes»

Guifré Ricart i Real (Balaguer, 1986) s’estrena a les eleccions municipals com a primer candidat d’una plataforma també novella, Treballem per Balaguer. Lidera el projecte municipalista després de partir peres amb Junts per Catalunya, formació de la qual va ser regidor a la Paeria i amb qui ha acabat decebut i, pel que s’intueix, força enemistat. 

Ricart assegura que el seu projecte és el del canvi a la governança d’ERC, un partit amb qui podria pactar després del 28M però que també podria fer fora de l’executiu amb acords amb altres formacions. El candidat no es compromet a respectar la llista més votada i apunta que caldrà encaixar projectes. 

- De què van aquestes eleccions?

- De Balaguer. Dels projectes de futur per la ciutat. 

- Per què creu que el govern actual podria perdre la majoria absoluta?

- Perquè hi ha una manca de projecte visible en molts àmbits. D’altra banda, crec que fa quatre anys hi va haver un vot cap a l’actual alcalde perquè molts votants no van voler fer confiança a l’alternativa de Josep Maria Roigé. Tinc la sensació que en aquells comicis molta gent va fer un equilibri entre el vot a Carles Puigdemont a Europa i el vot a ERC a les municipals. Ara l’escenari ha canviat.

- Vostè va ser regidor d’Urbanisme, Esports i Joventut en el govern de Roigé, del 2011 al 2015.

- Just feia pocs anys que havia tornat a la ciutat després dels estudis a Barcelona, i Josep Maria Roigé em va donar l’oportunitat. Vaig créixer molt com a persona i també en l’aspecte polític.

- Reivindica la tasca d’aquell govern?

- Vam fer una bona feina tot i que el context econòmic era molt complicat. Vam tenir una governabilitat molt condicionada i controlada a nivell financer. No va ser fàcil.

- Vostè va anar a la llista electoral del 2015 però no a la del 2019. Va acabar bé amb l’exalcalde?

- Sí. Hi tinc una relació cordial. 

- Ha parlat amb ell darrerament?

- Ni amb ell ni amb cap exalcalde. Només alguna vegada amb Miquel Aguilà, ara que torna a estar en campanya. 

- Li agradaria que Roigé li donés suport?

- Al nostre projecte tothom hi és benvingut. 

- Vostè va marxar de Junts per Catalunya per desavinences amb l’actual candidata, Gemma Trilla, i també amb la direcció de la formació. Els acusa d’haver fet un procés de primàries poc transparent i dirigit. En una entrevista a aquest diari, la cap de llista juntaire va dir que li havia estès la mà “infinitat de vegades”. Què n’ha de dir?

- Tenim interpretacions diferents de què vol dir estendre la mà. Em va trucar dues vegades per dir-me que l’havien escollit a ella. 

S’equivoca qui cregui que vaig marxar del partit per una qüestió de personalismes. No tinc cap avarícia de lideratge

- I què li va dir?

- Que ja parlaríem a l’assemblea del partit. Ningú no em va trucar per dir-me que l’elecció ja estava feta, i encara avui no sé els motius d’aquella decisió. S’equivoca qui cregui que vaig marxar del partit per una qüestió de personalismes.

- Per què va marxar doncs?

- Per principis i ideals. Creia que era el moment de fer pinya amb els afiliats, tot i que només eren dotze. Van fer tot el contrari, i per això vaig plegar. Miri, dormo tranquil cada dia jo. 

- Vostè seria al partit avui si l’haguessin trucat per proposar-li fer un tàndem amb Gemma Trilla?

- Doncs potser sí. Jo no tinc cap avarícia de lideratge. Sempre he anat als llocs on m’han demanat. Compte, això no vol dir que no em vegi preparat per encapçalar el projecte actual de Treballem per Balaguer. 

- Tinc la sensació que va marxar amb l’orgull ferit. 

- Decebut, diria. No guardo rancor a ningú. 

- La candidata de Junts el saluda?

- Pregunti-li a ella. 

- Entenc que no. Si el saludés em diria que sí.

- Pregunti-li a ella. 

- Es pot donar el cas que ara no es saludin i que després hagin de parlar per tractar de pactes de govern.

- Com a formació mantenim bones relacions amb totes les candidatures. 

- Hi ha una brama insistent que apunta a una entesa de Treballem per Balaguer amb el PSC.

- Decidirem quan sapiguem els resultats. Amb el PSC hi tenim bones relacions com amb la resta de partits. 

- Es compromet a respectar la llista més votada?

- La llista més votada és la que ha de tenir prioritat per tenir l’alcaldia. El sistema, però, permet altres fórmules. Molts cops passa que guanya un partit i en governen uns altres. 

- Però es compromet a respectar la llista més votada sí o no?

- Ens comprometem a escoltar-la en primera opció i a valorar si coincidim en projectes. 

- Vostès volen estar a govern.

- Buscarem les opcions i ho intentarem. Volem ser-hi, però no a qualsevol preu. 

- I quin és aquest preu que no voldrien pagar?

- Veurem els projectes després de les eleccions. 

La llista més votada és la que ha de tenir prioritat per tenir l’alcaldia. Però el sistema permet altres fórmules. A vegades passa que no governa el partit amb més suports

- Com a formació política, on es situen vostès? A la dreta o a l’esquerra?

- No som ni d’esquerres ni de dretes. No ens situem en aquest eix. El nostre projecte està pensat per Balaguer, i serem allí on hi hagi projectes interessants per la ciutat. 

- Diuen que quan algú assegura que no és ni de dretes ni d’esquerres, és que és de dretes. 

- A la nostra llista hi ha gent de dretes i també d’esquerres. La plataforma no està definida en aquest aspecte.

- I en el sobiranista? La seva és una candidatura independentista?

- Jo personalment ho sóc, i ningú pot negar-ho. Ara bé, a la llista també hi ha gent que no ho és. No ens definim en aquest aspecte tampoc. 

- Asseguren que són independents però ja han rebut crítiques per amagar que tenen els drets del PDECat. 

- Es refereix a les paraules de la candidata de Junts. Vam tancar un acord amb Pacte Local, però no tenim vinculacions amb el PDECat més enllà dels drets electorals, que ens ajuden a donar visibilitat al nostre projecte. A partir del dia 29 de maig no tindrem vincles amb cap formació política. 

- Han criticat el govern actual perquè la ciutat està bruta. Què proposen per millorar-ho?

- Tenim diverses idees: maquinària amb discos de vapor per desincrustar la brutícia, campanyes per mantenir la ciutat neta, càmeres de vigilància per controlar l’incivisme, augmentar les multes per als reincidents. 

- En aquest darrer aspecte la llei marca uns límits.

- Hem d’aconseguir trobar fórmules de control. Plantegem identificar els propietaris dels gossos que deixen els excrements a la via pública mitjançant l’ADN de l’animal. A la Seu d’Urgell ha funcionat molt bé aquesta praxis. A Mollerussa, per exemple, han posat 90 càmeres de vigilància i han reduït l’incivisme un 70%.

- Vol posar 90 càmeres a Balaguer?

- Ho estudiarem.

- Segons dades policials, la ciutat de Balaguer no és una ciutat insegura perquè està dins dels paràmetres. Concretament, una mica per sota de la mitjana de delictes a les ciutats de Catalunya. Vostès diuen que sí que ho és. 

- Creiem que hi ha inseguretat. Hem parlat amb els responsables de l’oci nocturn, amb pares que estan preocupats per la delinqüència, hem vist notícies de baralles, apunyalaments…

- Tenir preocupacions no és sinònim d’inseguretat. En tot cas, ho seria de tenir la sensació d’inseguretat, que no és el mateix. 

- Creiem que hi ha problemes greus en aquesta qüestió i nosaltres volem complir la llei pel que fa als agents. Ens toca un policia per cada mil habitants, i ara no ho complim. També canviarem els torns de policies per evitar que hi hagi pocs efectius en algunes franges horàries. 

- Vostè baixaria impostos?

- Ho estudiarem.

- Quins baixaria?

- El de la gestió dels residus, per exemple. La gent que recicla bé no té per què pagar el mateix que la gent que no ho fa. Podríem arribar a pensar en baixar l’IBI a les persones amb rendes baixes. Si es fa un bon control dels diners es poden estudiar baixades de taxes.

- No hi ha hagut un bon control?

- En certes àrees s’ha gastat sense control.

- En quines?

- S’han invertit diners en coses que no han tingut repercussió. 

- Posi un exemple. 

- El festival “Llavors” és un cas. S’hi van dedicar entre 30.000 i 40.000 euros. D’altra banda, si nosaltres governem ens baixarem el sou un 20%, que son 44.000 euros anuals. 

- Té clar el seu govern?

- Al 90% sí.

- I qui serà el regidor de Cultura?

- Ja ho veurà (riu). Sabem quina persona serà, però no volem avançar les coses perquè l’executiu dependrà dels resultats i dels pactes.

- La seva formació aposta pel comerç. Expliqui’m quines mesures prendrien per revitalitzar-lo.

- Apostem per crear una taula de comerç que marqui els eixos d’activitats i dinamitzacions. Aprovarem una partida de 60.000 euros per tirar endavant promocions, i algunes d’elles estaran vinculades a l’esport i al turisme. 

- Els candidats parlen cada quatre anys del Centre Històric. Està perdut?

- Hem de crear un pla director amb comerciants, arquitectes, enginyers… s’han de fixar unes directrius que estiguin consensuades per tots els partits. 

- Què proposaria vostè com a primera mesura?

- Ajudar el comerç. Crear una borsa de locals comercials que es puguin oferir a un cost simbòlic a les empreses que vulguin instal·lar-se al Centre Històric. També proposem fer una cosa similar amb l’habitatge: que la gent jove tingui opció a pisos a cost molt barat amb la condició que els rehabilitin i que s’hi quedin a viure com a primera llar. També volem obrir el museu de la xocolata de Lluís Muixí. 

- Un museu de la xocolata?

- Seria un punt d’atracció per a la zona. Figures del mestre Muixí, que aquí a la ciutat en té moltes. 

 

Donarem vida al Centre Històric impulsant i facilitant els comerços i l’habitatge. Volem obrir també un museu de la xocolata amb les figures de Lluís Muixí

- Han acusat el govern actual de buscar poc el consens. 

- Molt poc, és cert. En temes de ciutat no hem notat que ens tingués en compte, i només hem fet reunions puntuals per qüestions complexes. 

- Vostès van votar a favor dels pressupostos de l’any passat.

- I vam ser molt criticats. 

- Concretament, per la gent de Junts, que aleshores era el seu partit. Van votar que sí per molestar la direcció balaguerina de la formació, que ja estaven de punta amb vostès?

- Vam intentar millorar el pressupost amb tres temes: la nova piscina, la pista d’atletisme i la partida del comerç. ERC s’hi va avenir i vam avalar els comptes.

- I ara que s’han presentat nous pressupostos, què han votat?

- Abstenció.

- No podien millorar els números ara?

- Ens van donar molt poc temps per estudiar-los. Amb tres dies no ens va donar marge per presentar propostes. De totes maneres, jo li vaig dir al Paer en cap que els portés a aprovació del ple, perquè crec que la ciutat ha de tenir pressupostos. El nou govern podrà plantejar modificacions al pressupost.

- Quina nota li posa al govern?

- Hi ha àrees que aproves i d’altres que no. A Cultura l’aprovem i li hem dit al Paer Arnau Torrente. Ha aconseguir repensar l’àrea i ha remogut aquesta cartera en positiu. 

- I quina suspèn?

- Esports. Ha tingut poca direcció política tot i que els tècnics de la Paeria en aquesta àrea son molt bons. 

- S’hi veu vostè assumint la cartera d’Esports com alcalde?

- No. Tenim una altra persona per això. Sí que li dic que com a Paer en cap em plantejaria atorgar-me les competències d’Urbanisme, perquè és una àrea vinculada al projecte de ciutat i molt lligada a alcaldia.

- Li he sentit a dir que la Transsegre s’ha de recuperar perquè penja d’un fil. 

- És un gran aparador per a la nostra ciutat i hem d’ajudar a fer-la créixer. La Paeria no ha d’organitzar aquesta festa, però sí ha de crear sinergies amb els que estan al capdavant i treballar per fer-la créixer.