El titular d'aquesta crònica va adreçat als candidats a l'alcaldia de Balaguer i es vincula a la figura del polític Quint Tul·li Ciceró. El seu germà Marc preparava l'any 64 a C la seva campanya per aconseguir representació al consolat romà i ell li va enviar una carta en la qual s'hi especificaven consells per guanyar les eleccions. Aquestes notes van ser recollides en llibres, avui fàcilment localitzables en llibreries i a internet. Als caps de llista balaguerins no els hi aniria malament fer una ullada a alguns apunts de Quint, sobretot en relació a les maneres de comunicar.
En el debat electoral que ha emès Balaguer TV aquest divendres s'ha evidenciat una manca de tremp comunicatiu que no ha ajudat a connectar amb un espectador sadollat de propostes, idees i promeses. Hom és del parer, vistos i analitzats molts actes d'aquest tipus en els darrers anys, que la clau per fer un bon debat passa per captar l'atenció del públic, i això només es pot fer (obviant els populismes i les males maneres) a través d'una posada en escena que permeti trencar les monotonies a les que ens hem acostumat en aquest tipus d'espais electorals (de Balaguer i de tants altres pobles i ciutats).
Totes les formacions, sense excepció, porten projectes municipals suficientment interessants per rebre el vot de la ciutadania, i justament perquè això és així, la carta de la comunicació guanya una importància vital, perquè és la que pot acabar captant o allunyant els indecisos.
Assumeixo que això és molt fàcil de dir i més complicat de fer, i que els braus sempre es veuen més bé des de la barrera. No exigeixo que els candidats emulin aquells grans polítics de ficció com Josiah Bartlet, Francis Underwood o Birgitte Nyborg, però als caps de llista balaguerins sí que els hi reclamo més energia comunicativa i una mica més de ganes de confrontar idees, i si és necessari discutir amb nervi, per fer arribar missatges. Si no és així, la fredor domina l'espai i el debat acaba essent un enfilall de bones propostes elaborades des de la bona fe que l'espectador oblidarà més d'hora que tard amb el perill que pensi que tots els polítics són iguals.
Dit això, és de justícia apuntar que a la televisió balaguerina s'han notat nous aires de debat en alguns punts; Lorena González del PSC ha confrontat més i millor que la setmana passada tot i alguns dubtes i renúncies (1.22.20) i Guifré Ricart de Treballem per Balaguer ha semblat més sòlid en els discursos i, detall curiós, li ha parlat a l'espectador mirant a la càmera en diverses ocasions. Carmen Núñez de la CUP i Gemma Trilla de Junts també s'han atrevit més a marcar perfil de les seves candidatures malgrat alguns seus errors massa gruixuts com dir que no s'havia escoltat les intervencions del companys (minut 29:02) o admetre no recordar les seves paraules a l'hora de vincular interculturalitat i seguretat (minut 55.01).
Jordi Ignasi Vidal, candidat d'ERC, se n'ha sortit defensant l'obra de govern i amb alguna que altra correcció i clatellada dialèctica i també una picada d'ullet a Joan Pla, de Balaguer Ara Sí, l'únic dels candidats que ha debatut sense papers. Potser és això el que cal: debats sense papers i amb més naturalitat.