Les eleccions de Balaguer

L'anàlisi d'unes eleccions municipals es pot fer a partir de tres criteris; els candidats, les llistes i el context del poble o ciutat. Que es prenguin com a base aquests punts no vol dir necessàriament que s'encerti la travessa dels resultats, perquè els criteris de vot de la ciutadania son imponderables. Tot i això, posar la lupa en els comicis pot servir per fer un retrat de la situació.

A la ciutat de Balaguer hi concorren vuit formacions a les eleccions, i set d'elles tenen com a objectiu acabar amb el govern d'ERC, el primer de la història de la ciutat en aconseguir una majoria absoluta. Els republicans van assolir nou regidors en uns comicis, els del 2019, on van rebre molt vot prestat d'uns electors que van fer confiança a Jordi Ignasi Vidal perquè no volien votar l'exalcalde Josep Maria Roigé. És de preveure que, passada aquella circumstància excepcional, ERC torni a uns resultats més coherents amb el seu pes i influència política a la capital de la Noguera. Vidal té un lideratge consolidat a la ciutat i també a la formació, però hom té la sensació que el Paer en cap necessita un acompanyament més sòlid per part del seu equip. Dit d'una altra manera, l'alcalde hauria de relaxar la tasca de supervisió general com ho fa actualment en benefici d'altres persones que assumissin el repte d'esdevenir nous líders de futur. Hi és aquesta gent a la candidatura per fer aquest pas? se'm plantegen dubtes. Vidal pot revalidar l'alcaldia tot i el desgast de la tasca de govern, i ho pot fer perquè a l'oposició no hi ha alternatives que generin grans entusiasmes.

El PSC té una líder jove però ja veterana en política. Lorena González és una professional d'aquest ofici (no en va és senadora socialista) i ha començat ara una trajectòria com a candidata que la portarà algun dia a tenir l'alcaldia més a l'abast del que la té actualment. El seu problema ha estat la dificultat que s'ha trobat per fer la llista. Dit amb el màxim respecte que mereixen tots els integrants, la candidatura socialista té poques cares conegudes i genera interrogants sobre una eventual gestió municipal. Els socialistes tenen una tendència a l'alça a nivell de Catalunya, i a Balaguer és probable que augmentin en nombre de vots. Però tant com per fer el sorpasso a ERC? no hi apostaria diners.

Treballem per Balaguer és la sorpresa d'aquests comicis i també ho pot ser a les urnes. Guifré Ricart ha bastit aquesta candidatura després de la seva sortida de Junts i ha aixecat una llista amb figures prou conegudes com per fer-la entrar al consistori i, potser, tenir claus de governs. És una candidatura equilibrada entre el cap de llista i els primers noms de la candidatura. No desentona. Ricart té experiència de govern i d'oposició, i aquest bagatge li permet presentar-se sense cometre errors. Podria fer forat aquesta plataforma en el món electoral balaguerí? no és una hipòtesi que es pugui bandejar a la lleugera.

Junts per Balaguer ha presentat Gemma Trilla com a cap de cartell. El seu lideratge va arrencar amb problemes per la guerra interna amb Ricart, que va acabar doblement malament per als interessos de la candidata; li va marxar tot el grup municipal i li va aparèixer un competidor que li menjarà terreny. Darrerament, els acòlits de Laura Borràs, que és del seu propi partit, se li han tirat a sobre per haver dit que ella hauria deixat el càrrec en cas de condemna per prevaricació. A la cap de llista diu que li agrada la política i aquesta campanya li servirà (ella mateixa ho admet) per aprendre i saber com afrontar una campanya. 

La CUP amb Mari Carmen Núñez al capdavant aspira a revalidar el regidor. La formació va treure 625 vots fa quatre anys, exactament els mateixos que al 2015. Si es manté aquesta fidelitat, dependrà de la participació per determinar si els anticapitalistes posen algun altre representant a la Paeria. Núñez té un discurs cupaire impecable, però necessita comunicar-lo millor amb més braó. 

El candidat de Balaguer Ara Sí, Joan Pla, juga la seva lliga particular. Porta dues eleccions aconseguint representació i sembla que té controlats tots els vots que van cap a ell. De tornar a entrar a l'ajuntament, en Masero farà història en uns comicis locals a la ciutat; mai cap candidatura independent ha aconseguit representació tres vegades consecutives. Tots els respectes per aquest candidat.

El PP presenta Daniel Barios, que dona una sensació de no esforçar-se massa. Com si no en tingués ganes. Queda eclipsat en els debats i no fa tasca de fer-se conegut. Els populars compleixen el tràmit de fer la llista i poc més. No és probable que entrin, oimés si es té en compte el concurs de Vox, que traurà al voltant d'un centenar de vots, els que li farien falta justament a Barios per tenir opcions de ser regidor.