16
de maig
del
2023
Actualitzat
el
20
de juny
a la
13:51h
Pau Juvillà i Ballester (Lleida, 1973) és un dels líders de la CUP més carismàtics de Catalunya. Regidor a la Paeria per la Crida per Lleida durant la legislatura del 2015 al 2019 i diputat al Parlament després, la seva figura ha pres rellevància pública d’ençà de la inhabilitació per haver desobeït l’ordre de despenjar els llaços grocs del consistori lleidatà ordenada per la Junta Electoral el 2019. El lleidatà viu la política al marge de les institucions mentre es recupera d’un problema de salut que no li ha vinclat l’optimisme: “Estic molt content. Estem vius!”, diu després de treure’s la jupa de motard que amaga una jaqueta molt de l’estil cupaire.
S’asseu i deixa el seu nou llibre al damunt de la taula. Una de les seves ocupacions actuals també és l’escriptura, però aquí ell sap que ha vingut a parlar de política, i l’engalta d’entrada: “El canvi polític que ens van dir fa quatre anys s’ha vist poc. Cal aprofundir-hi”. Parla de la ciutat de Lleida i d’ERC, el partit que la governa braç a braç amb Junts. És dur en el fons, però amable en les formes. Els republicans l’han decebut en l’eix nacional i, també, en el social. A Lleida ciutat, recorda que s’han municipalitzat molt pocs serveis i que no hi ha hagut una renovació del model polític que el PSC va implementar durant les quatre dècades que va governar: “Segurament no ho han pogut fer en alguns casos, però en d’altres no han tingut la voluntat”. En quins? “En les subvencions especials a les cases regionals de la ciutat. Per què encara tenen aquest privilegi?”, es pregunta l’anticapitalista, que creu que una de les coses que caldria fer en l’inici del nou mandat és la de municipalitzar el servei d’atenció domiciliària a la ciutat de Lleida. Juvillà lamenta que ERC hagi donat suport a macroprojectes com el HardRock o els Jocs Olímpics d’Hivern.
Sobre el procés independentista, no combrega amb l’estratègia republicana de la negociació amb el govern espanyol, i proposa avançar en les lleis socials que posi en evidència la cotilla de l'estat espanyol i ajudin a visualitzar “una idea de país més just que amb Espanya no podem tenir”. En aquest sentit, opina que també caldria explorar la creació d’una xarxa de regidors independentistes dels Països Catalans que inclogués els dels comuns: “Des del municipalisme hi ha moltes opcions de treballar per la independència, i una d’elles podria ser aquesta”, assegura.
Juvillà aposta per la unitat independentista com en el 2017, per bé que admet les complexitats polítiques que hi ha actualment. Ho exemplifica amb Junts, una formació que té diverses tendències internament i que, a parer seu, són complicades de maridar. Xavier Trias i Laura Borràs tenen visions diferents de com plantejar embats amb l’estat espanyol, i sense una unitat argumental inicial és complicat albirar altres concomitàncies. Sobre Borràs, amb qui va tenir relació a la mesa del Parlament a principi de legislatura, l’exregidor considera que s’hauria hagut d’apartar mentre durava el judici. Reconeix que el seu és un cas de lawfare, però també apunta que aquest episodi judicial no té fonaments polítics: “No ha estat jutjada per posar urnes o per col·locar llaços grocs. Si no per fraccionar contractes. És molt diferent”, diu.
Preguntat sobre el possible auge de la ultradreta a les eleccions municipals, confia que el creixement apuntat en les enquestes no es tradueixi en escons als ajuntaments, tot i que admet l’existència d’un sector de la societat que és procliu a les tesis de partits com Vox. En aquest sentit, Juvillà no es resigna i creu que s’ha d’anar a trobar aquest segment de població per parlar-hi i intentar convèncer-lo que la seva opció política no fa avançar socialment: “Jo aniria a parlar amb ells”, diu el cupaire, que creu que el fenomen de Vox té un dels seus orígens en la crispació i l’enfrontament atiat per Ciutadans en la darrera dècada: “Jo he vist al Parlament un nivell de desqualificació, també personal, que és molt preocupant. La diferència entre Vox i Ciutadans no és tan gran com ens pensem”.
Aquest creixement també s’explica, segons Juvillà, per l’error d’altres formacions. A la ciutat de Lleida, per exemple, el PSC ha donat ales a Vox amb el cas de l’alberg per a temporers, un projecte de l’executiu local i que ha generat malestar entre una part dels veïns del barri de Pardinyes. Els socialistes han sacsejat el barri amb un discurs de divisió i enfrontament. “El PSC ha fet més càlcul polític que social, en aquest cas. I ha estat una irresponsabilitat”, diu Juvillà, que també opina sobre el candidat socialista a la ciutat, Fèlix Larrosa. “Ell ha insistit molt a diferenciar-se d’Àngel Ros, però el seu model polític és el mateix. No ha fet cap canvi ni el projecte ni tampoc en política de pactes amb altres formacions. Tampoc té el seu carisma”.
Sobre el seu candidat, Ruben Cobo, explica una anècdota: “Ens assemblem i la gent ens confon. A vegades, fins i tot parlen una estona sense adonar-se que no som la persona que creuen”. El polític independentista lloa el compromís independentista i social del cap de cartell de la CUP a Lleida: “Farà molt bona feina, i necessària per implementar els canvis que encara no hem vist”.
S’asseu i deixa el seu nou llibre al damunt de la taula. Una de les seves ocupacions actuals també és l’escriptura, però aquí ell sap que ha vingut a parlar de política, i l’engalta d’entrada: “El canvi polític que ens van dir fa quatre anys s’ha vist poc. Cal aprofundir-hi”. Parla de la ciutat de Lleida i d’ERC, el partit que la governa braç a braç amb Junts. És dur en el fons, però amable en les formes. Els republicans l’han decebut en l’eix nacional i, també, en el social. A Lleida ciutat, recorda que s’han municipalitzat molt pocs serveis i que no hi ha hagut una renovació del model polític que el PSC va implementar durant les quatre dècades que va governar: “Segurament no ho han pogut fer en alguns casos, però en d’altres no han tingut la voluntat”. En quins? “En les subvencions especials a les cases regionals de la ciutat. Per què encara tenen aquest privilegi?”, es pregunta l’anticapitalista, que creu que una de les coses que caldria fer en l’inici del nou mandat és la de municipalitzar el servei d’atenció domiciliària a la ciutat de Lleida. Juvillà lamenta que ERC hagi donat suport a macroprojectes com el HardRock o els Jocs Olímpics d’Hivern.
"Caldria explorar la creació d’una xarxa de regidors independentistes dels Països Catalans que inclogués els dels comuns"
Sobre el procés independentista, no combrega amb l’estratègia republicana de la negociació amb el govern espanyol, i proposa avançar en les lleis socials que posi en evidència la cotilla de l'estat espanyol i ajudin a visualitzar “una idea de país més just que amb Espanya no podem tenir”. En aquest sentit, opina que també caldria explorar la creació d’una xarxa de regidors independentistes dels Països Catalans que inclogués els dels comuns: “Des del municipalisme hi ha moltes opcions de treballar per la independència, i una d’elles podria ser aquesta”, assegura.
Juvillà aposta per la unitat independentista com en el 2017, per bé que admet les complexitats polítiques que hi ha actualment. Ho exemplifica amb Junts, una formació que té diverses tendències internament i que, a parer seu, són complicades de maridar. Xavier Trias i Laura Borràs tenen visions diferents de com plantejar embats amb l’estat espanyol, i sense una unitat argumental inicial és complicat albirar altres concomitàncies. Sobre Borràs, amb qui va tenir relació a la mesa del Parlament a principi de legislatura, l’exregidor considera que s’hauria hagut d’apartar mentre durava el judici. Reconeix que el seu és un cas de lawfare, però també apunta que aquest episodi judicial no té fonaments polítics: “No ha estat jutjada per posar urnes o per col·locar llaços grocs. Si no per fraccionar contractes. És molt diferent”, diu.
"La crispació que Ciutadans ha atiat durant la darrera dècada és un dels orígens de l'auge actual de Vox. La diferència entre aquests dos partits no és tan gran com ens pensem"
Preguntat sobre el possible auge de la ultradreta a les eleccions municipals, confia que el creixement apuntat en les enquestes no es tradueixi en escons als ajuntaments, tot i que admet l’existència d’un sector de la societat que és procliu a les tesis de partits com Vox. En aquest sentit, Juvillà no es resigna i creu que s’ha d’anar a trobar aquest segment de població per parlar-hi i intentar convèncer-lo que la seva opció política no fa avançar socialment: “Jo aniria a parlar amb ells”, diu el cupaire, que creu que el fenomen de Vox té un dels seus orígens en la crispació i l’enfrontament atiat per Ciutadans en la darrera dècada: “Jo he vist al Parlament un nivell de desqualificació, també personal, que és molt preocupant. La diferència entre Vox i Ciutadans no és tan gran com ens pensem”.
Aquest creixement també s’explica, segons Juvillà, per l’error d’altres formacions. A la ciutat de Lleida, per exemple, el PSC ha donat ales a Vox amb el cas de l’alberg per a temporers, un projecte de l’executiu local i que ha generat malestar entre una part dels veïns del barri de Pardinyes. Els socialistes han sacsejat el barri amb un discurs de divisió i enfrontament. “El PSC ha fet més càlcul polític que social, en aquest cas. I ha estat una irresponsabilitat”, diu Juvillà, que també opina sobre el candidat socialista a la ciutat, Fèlix Larrosa. “Ell ha insistit molt a diferenciar-se d’Àngel Ros, però el seu model polític és el mateix. No ha fet cap canvi ni el projecte ni tampoc en política de pactes amb altres formacions. Tampoc té el seu carisma”.
Sobre el seu candidat, Ruben Cobo, explica una anècdota: “Ens assemblem i la gent ens confon. A vegades, fins i tot parlen una estona sense adonar-se que no som la persona que creuen”. El polític independentista lloa el compromís independentista i social del cap de cartell de la CUP a Lleida: “Farà molt bona feina, i necessària per implementar els canvis que encara no hem vist”.