08
de maig
del
2023
Actualitzat
el
20
de juny
a la
13:53h
Gemma Trilla i Gutiérrez vol ser la primera alcaldessa de Balaguer. Ha tornat a l’arena de la política municipal com a candidata de Junts després d’uns anys apartada del municipalisme. Regidora d’Hisenda durant el darrer govern de CiU a la capital de la Noguera (2011-2015), Trilla acusa l’actual executiu de ser “poc efectiu” i d’haver gestionat la ciutat amb deixadesa.
Assegura estar preparada per liderar el canvi, però ho vol fer limitant els pactes de govern, que només establirà, diu, amb forces independentistes. Reclama unitat d’acció per avançar cap a la independència i marca distàncies amb la presidenta del seu partit, Laura Borràs, condemnada per corrupció.
- D’on li ve la vocació política?
- De la mare i l’àvia, que eren comunistes. El primer record que tinc és el de l’intent del cop d’estat del 23 de febrer de 1981. Jo tenia nou anys i la meva mare feia maletes per si havíem de marxar. Gràcies a ella em vaig interessar per la política. Després vaig poder-la viure de molt a prop amb el govern de Josep Maria Roigé, del 2011 al 2015. Interpreto la política com una vocació de servei a la gent.
- Quins eren els seus referents aleshores?
- Vaig ser federalista durant una etapa de la meva joventut, i m’agradava molt Pasqual Maragall. Em vaig creure fil per randa tot el relat del federalisme fins que em vaig adonar que era un conte de fades que creien molt pocs. Aleshores vaig fer el salt a l’independentisme, quan molta gent de Catalunya el va fer.
- Vostè era una catalana emprenyada?
- Es podria dir que sí. Em vaig emmirallar molt també amb Jordi Pujol, un polític amb molt sentiment de país. Va ser un referent de catalanisme, per bé que Convergència i Unió no m’agradava massa perquè la ideologia democristiana no connectava amb els meus orígens.
- Junts és un partit hereu de CiU?
- Aglutina molta gent de CiU, del PSC, d’ERC. La casualitat és que molts dels nostres líders eren de Convergència.
- Això no és una casualitat. Ja ho sap.
- No. És una conseqüència de la trencadissa de CiU. Convergència i Unió no podien conviure, i això ho vaig veure en primera persona. Per mi és molt millor Junts que Convergència, perquè hereta un catalanisme històric i plural.
- Molts dels afiliats de la seva formació a Balaguer eren militants de CiU o hi estaven vinculats.
- Hem incorporat gent nova. Anna Solà no era pas convergent. Jo mateixa.
- Vostè va formar part d’un govern de CiU. Reivindica la tasca d’aquell executiu?
- Van ser anys apassionants que vaig acabar amb la mateixa il·lusió amb la que vaig començar. Vaig marxar plorant d’emoció.
- Va marxar amb la mateixa il·lusió però després no va continuar i es va apartar de la política durant una època. Per què?
- Necessitava passar pàgina, i en aquell moment vaig ser mare. Aquells quatre anys de govern van ser apassionants però també molt decebedors, i me’ls guardo tots perquè la política és això. Vaig treballar molt bé amb Miquel Aige, amb Guifré Ricart, amb Miquel Vendrell, amb Rosana Montané, que tot i ser d’Unió vam tenir una bona relació.
- I amb l’alcalde Josep Maria Roigé? En guarda un bon record?
- Va ser un gran gestor i un polític molt seriós que per diverses circumstàncies al marge de la política no va saber consolidar el seu lideratge. Van passar moltes coses que no em van agradar i a vegades tenia la sensació d’estar veient una pel·lícula de terror i pensar; què hi faig jo aquí?
- Va votar Roigé a les eleccions municipals de fa quatre anys?
- Vaig votar en blanc.
- Li agradaria que li donés suport?
- No m’ho he plantejat. No sé quin mal em podria fer. Per què ho diu?
- Perquè tinc la sensació que de Roigé n’ha quedat un record negatiu. D’un polític sense empatia i amb poca mà esquerra.
- No em cau malament. El saludo pel carrer. També crec que se n’ha fet un gra massa i que no se’l pot menystenir, perquè va treballar molt dur per Balaguer. Tots els alcaldes ho han fet. Ara bé, no l’he trucat ni ell tampoc ho fa fet.
- Junts és un partit radical?
- No
- Què és?
- Un partit transversal, integrador i que està obert a tot tipus d’idees. En Jordi Turull diu que som junts però no iguals, i crec que aquesta frase resumeix molt bé què és la nostra formació. Som fills de l’1 d’octubre i jo m’ho crec molt, això. Potser l’independentisme és un altre conte de fades, però jo ara el defenso, m’hi vinculo i sóc altaveu del que pensa el meu partit. El referèndum va servir per alguna cosa i no pot ser que s’hagi diluït per culpa dels partits que van de la mà del 155 i que no creuen ni amb el federalisme.
- És evident que parla d'ERC. Ha deixat de ser un partit independentista?
- Pregunti-ho a ells.
- Li pregunto a vostè, que n’és crítica.
- Jo tinc molts amics que son d’Esquerra i em diuen que cal passar pàgina de l’1-O.
- I quina alternativa plantegen vostès?
- Seguir la lluita
- Què vol dir? concreti.
- No pot ser que al segle XXI les independències es facin amb armes i no de manera democràtica. Cal lluitar per aconseguir la independència de Catalunya per vies democràtiques, sense abaixar la guàrdia i bandejant els dubtes sobre les possibilitats d’aconseguir-ho. No pot ser que el president de Catalunya, que em representa tot i que es diu Aragonès, em digui que no ens podem manifestar per la diada perquè la mobilització convocada és partidista. L’independentisme no pot perdre el rumb ni tampoc s’ha de vendre.
- M’ha fet una anàlisi. Li demanava una alternativa.
- La llei, la transició democràtica, explicar-se a Europa, parlar, no abandonar... ERC no està fent un diàleg, sinó una submissió.
- Vostè proposa la unilateralitat?
- Una unitat d’acció.
- Per a fer què?
- La independència.
- Concreti.
- Per abordar un camí democràtic.
- Què vol dir això?
- L’alternativa que ERC ofereix no és cap alternativa.
- Jo li pregunto per l’alternativa que proposa el seu partit. Una via cap a la independència que es pugui implementar al marge de l’estratègia d’ERC, que a vostès no els hi sembla bé perquè consideren que és una submissió.
- La meva alternativa, perquè jo parlo per mi.
- M'acaba de dir que vostè actua com un altaveu de Junts. Interpreto que també deu parlar en nom del seu partit, no?
- Bé, sí, perquè és la meva opció política. L’únic camí possible és el de la unitat d’acció, i això ho hem abandonat. I si no hi tornem no avançarem.
- Per a fer què?
- Per a poder legislar, per exemple. Per aconseguir que Europa reconegui que a Espanya hi ha hagut manipulació jurídica. El poder el té el Parlament de Catalunya i els polítics catalans.
- Assumiria vostè la repressió de l’Estat espanyol si l’independentisme forcés les costures legals com va passar el 2017?
- No. N’hem viscut molta de repressió, i en tots els partits polítics.
- La independència es fa als municipis?
- Sí. La gent que trepitgem el carrer som els que tenim la responsabilitat de mantenir el batec independentista.
- Quines mesures prendria com alcaldessa en aquest sentit?
- Implementar la IDR; Identitat Digital Republicana. És un document identificatiu que s'obté un cop la persona es registra al Consell per la República. Si defensem que hi ha d’haver espais de sobirania, podem començar per aquest. Que és voluntari i simbòlic perquè no és legal.
- Vostè assegura que el seu partit busca el consens i treballa per la integració. També defensa la unitat d’acció. Tot això, però, ho ha aplicat molt malament, perquè va partir peres amb els regidors del grup municipal, que han creat una candidatura que, a sobre, entra en competència directa amb la seva formació. Què n’ha de dir?
- Guifré Ricart va marxar de Junts per decisions personalíssimes. Ho repeteixo: personalíssimes i no polítiques. No es trobava bé al nostre partit i va dir que no el volíem, la qual cosa desmenteixo. Li he estès la mà infinitat de vegades, però ell tenia una vocació de lideratge que xocava amb la meva, que també la tinc. Es va sentir exclòs i per això va marxar. El felicito per haver-ho fet i és lògic que els regidors que estaven al seu costat seguissin els seus passos. Va ser un error.
- Els felicita per haver comès un error?
- Era evident que havíem de fer tàndem. Ell té els seus electors i jo tinc els meus, i s’han equivocat. Però si es troben còmodes en el seu espai polític, endavant. Per cert, un espai polític que és el del PDECat, ells que tant deien que eren una candidatura independent. No menteixin la gent.
- Ells s’han equivocat. I vostès?
- També. Havíem d’insistir més. Però no hi havia res a fer.
- Tem que li resti vots la nova candidatura?
- Segurament algun ens restarà. Negar-ho seria absurd.
- Potser hauran de tornar a parlar després de les eleccions.
- El nostre eix rector de cara als pactes post-electorals és la independència. Estem disposats a parlar amb aquelles formacions que siguin independentistes. Ens obrim a la concòrdia a partir de la base de la independència i del canvi polític a Balaguer, que volem liderar.
- És a dir, que s’avé a pactar amb ERC, tot i la crítica que n’ha fet.
- No els he criticat.
- Sí. Ha dit que han abandonat la lluita i que han acceptat una submissió. Que s’han venut i que el president de la Generalitat criticava la manifestació de la Diada.
- He argumentat un posicionament polític diferent.
- Criticant ERC, amb qui ara diu que pactaria després de les eleccions.
- A ERC de Balaguer no els criticaré mai. No trobarà una sola crítica perquè no és el meu tarannà. Sí que li dic que no pactarem amb els partits del 155.
- Descarta Vox, PP i PSC.
- Jo personalment tinc aquestes línies vermelles tot i que el partit no me’n posa cap. No pactarem mai l’alcaldia amb Vox, PP i PSC. Vull estar còmoda amb la nova jaqueta d’alcaldessa i no canviaré de posicionament així com així. Pactarem amb els nostres.
- Qui serà el seu regidor d’Urbanisme?
- No ho he pensat.
- A no?
- Assignar carteres abans de les eleccions és agosarat. És complicat trobar persones que puguin ser líders en diversos àmbits d’un ajuntament. No sé qui tindré de regidors d’Urbanisme, d’Esports, de Cultura... però sí que sé que hi ha tècnics molt bons.
- Llegint aquesta resposta algú podria pensar que presenta un projecte poc preparat, si no sap qui ha d’assumir què.
- El tenim preparat, però no li diré quines responsabilitats assumirà cada membre de la llista.
- O sigui, que no és que no ho tingui pensat, sinó que no m’ho vol dir. Per què?
- És agosarat. Identificar caps i barrets no toca. Potser hi ha carteres noves...
- A sí?
- Penso en una regidoria de Llengua catalana.
- Per a fer què?
- Fomentar l’ús del català, evitar la castellanització de la societat, que es facin activitats per la promoció de la llengua... volem ser un govern diferent i donar un aire nou a Balaguer. Ho hem parlat molt, això, en els darrers mesos.
- Li posa mala nota al govern municipal?
- Aquest govern no ha funcionat bé durant la legislatura perquè no ha estat efectiu. Tenint una majoria absoluta, que es podien aprovar totes les qüestions que ells volguessin, no ho han fet. A dia d’avui no hi ha pressupost encara, i això era una cosa que ens criticaven molt a nosaltres.
- Vostès van aprovar els pressupostos del 2013 tres dies abans d’acabar aquell mateix any.
- El govern actual ha denotat manca de voluntat i poques ganes de gestió. I a sobre, posen l’argument de la pandèmia.
- La pandèmia va paralitzar molts temes administratius.
- Jo vaig anar a treballar cada dia i el meu marit també, i no érem serveis essencials. La Paeria s’hauria hagut de reinventar com ho va fer tothom.
- Què havien de fer? Obligar els treballadors a anar a la feina? Molts van fer treball des de casa.
- Parlo de nivell polític. Els tècnics i funcionaris no els toco.
- Per fer funcionar un ajuntament es necessiten treballadors, no?
- Son treballadors públics.
- I els hagués obligat a anar a treballar?
- Que es complís amb el que tothom feia. Què feien els hospitals? I les botigues? Vostè i jo vam treballar també.
- I els treballadors de l’ajuntament li dirien que també van treballar.
- Jo no parlaré malament dels tècnics. Però no pot ser que el govern municipal justifiqui sempre la seva ineficiència amb la pandèmia.
- Què hauria fet vostè si hagués estat alcaldessa en aquell període?
- Establir torns, per exemple. No ho sé. Potser ja ho feien i no ho sé. A la meva feina vam fer moltes coses, i sempre va funcionar tot molt bé.
- I aquí no?
- No ho sé.
- I per què critica una cosa que no sap?
- El polític no pot traslladar la seva responsabilitat als tècnics. El treballador ha de fer el que li diuen que faci, que és que vagi a treballar.
- Durant el confinament més dur també?
- Van ser quinze dies.
- Del 13 de març al 2 de maig. No van ser quinze dies.
- Jo vaig estar a casa quinze dies. La resta els vaig treballar.
- I els treballadors també ho van fer.
- Els treballadors de l’ajuntament no tenen la culpa del que fan els polítics.
- Expliqui'm algun dels projectes destacats del seu programa electoral.
- L'esportiu. L’esport és molt millor que la política. És unió, esforç, companyonia, salut... jo vull això per Balaguer. Vull que la ciutat sigui un gran patit de bàsquet. Miri, cap alcalde s’ha pres seriosament l’esport. Ni un. Miquel Aguilà va invertir molts diners en el futbol, i crec que amb bon criteri, però ja està. Josep Borràs i Josep Maria Roigé tampoc no s’ho van creure, i Jordi Ignasi Vidal molt menys. El que ha fet aquest ajuntament en els darrers vuit anys ha estat gràcies als tècnics.
- Els tècnics no decideixen. M’ho ha dit fa un moment quan parlava de la pandèmia. Els polítics han de manar els treballadors. En Esports no ha estat així?
- No s’han pres decisions polítiques, i les que s’han dut a terme han estat de postureig. El govern de Vidal ha aplicat aquí l’estratègia que feia Antoni Siurana a Lleida. Pavelló i piscina a cada barri, i tots contents. No podem dispersar els equipaments més del que ja ho estan. És un error.
- Què proposa?
- Construir una ciutat esportiva.
- On?
- No ho sé. No tinc la informació de quins terrenys disposa l’ajuntament. Tot i això, he parlat amb els tècnics i he analitzat i visitat algunes ciutats que son exemples en projectes d’equipaments esportius. Banyoles i La Nucia, per citar-ne dues. És un projecte a deu o quinze anys.
- Ara que parla de serveis i equipaments. Sap quant val un bitllet senzill del bus urbà de Balaguer?
- Diria un euro.
- 0.85 euros.
- No l’agafo mai.
- Una darrera pregunta. Vostè no ha amagat mai la seva predilecció pel secretari general del seu partit, Jordi Turull. Com ha viscut que l’altra líder de la formació, Laura Borràs, hagi estat condemnada per prevaricació?
- Vull pensar que la condemnen per temes aliens a la política.
- Li molesta que es vulgui mantenir al càrrec?
- No sé què dir-li. Si això m’hagués passat a mi jo hauria marxat. Hem de ser conscients que en política hi som de manera temporal. Si t’encalles en voler liderar els partits, t’equivoques.
- No veurem Borràs fent campanya amb vostè per Balaguer.
- No.
Assegura estar preparada per liderar el canvi, però ho vol fer limitant els pactes de govern, que només establirà, diu, amb forces independentistes. Reclama unitat d’acció per avançar cap a la independència i marca distàncies amb la presidenta del seu partit, Laura Borràs, condemnada per corrupció.
- D’on li ve la vocació política?
- De la mare i l’àvia, que eren comunistes. El primer record que tinc és el de l’intent del cop d’estat del 23 de febrer de 1981. Jo tenia nou anys i la meva mare feia maletes per si havíem de marxar. Gràcies a ella em vaig interessar per la política. Després vaig poder-la viure de molt a prop amb el govern de Josep Maria Roigé, del 2011 al 2015. Interpreto la política com una vocació de servei a la gent.
- Quins eren els seus referents aleshores?
- Vaig ser federalista durant una etapa de la meva joventut, i m’agradava molt Pasqual Maragall. Em vaig creure fil per randa tot el relat del federalisme fins que em vaig adonar que era un conte de fades que creien molt pocs. Aleshores vaig fer el salt a l’independentisme, quan molta gent de Catalunya el va fer.
- Vostè era una catalana emprenyada?
- Es podria dir que sí. Em vaig emmirallar molt també amb Jordi Pujol, un polític amb molt sentiment de país. Va ser un referent de catalanisme, per bé que Convergència i Unió no m’agradava massa perquè la ideologia democristiana no connectava amb els meus orígens.
Els meus orígens polítics son comunistes perquè ho era la meva mare. Després em vaig creure el federalisme i m'agradava molt Pasqual Maragall. Vaig fer el salt cap a l'independentisme quan molta gent del país el va fer
- Junts és un partit hereu de CiU?
- Aglutina molta gent de CiU, del PSC, d’ERC. La casualitat és que molts dels nostres líders eren de Convergència.
- Això no és una casualitat. Ja ho sap.
- No. És una conseqüència de la trencadissa de CiU. Convergència i Unió no podien conviure, i això ho vaig veure en primera persona. Per mi és molt millor Junts que Convergència, perquè hereta un catalanisme històric i plural.
- Molts dels afiliats de la seva formació a Balaguer eren militants de CiU o hi estaven vinculats.
- Hem incorporat gent nova. Anna Solà no era pas convergent. Jo mateixa.
- Vostè va formar part d’un govern de CiU. Reivindica la tasca d’aquell executiu?
- Van ser anys apassionants que vaig acabar amb la mateixa il·lusió amb la que vaig començar. Vaig marxar plorant d’emoció.
- Va marxar amb la mateixa il·lusió però després no va continuar i es va apartar de la política durant una època. Per què?
- Necessitava passar pàgina, i en aquell moment vaig ser mare. Aquells quatre anys de govern van ser apassionants però també molt decebedors, i me’ls guardo tots perquè la política és això. Vaig treballar molt bé amb Miquel Aige, amb Guifré Ricart, amb Miquel Vendrell, amb Rosana Montané, que tot i ser d’Unió vam tenir una bona relació.
- I amb l’alcalde Josep Maria Roigé? En guarda un bon record?
- Va ser un gran gestor i un polític molt seriós que per diverses circumstàncies al marge de la política no va saber consolidar el seu lideratge. Van passar moltes coses que no em van agradar i a vegades tenia la sensació d’estar veient una pel·lícula de terror i pensar; què hi faig jo aquí?
- Va votar Roigé a les eleccions municipals de fa quatre anys?
- Vaig votar en blanc.
- Li agradaria que li donés suport?
- No m’ho he plantejat. No sé quin mal em podria fer. Per què ho diu?
- Perquè tinc la sensació que de Roigé n’ha quedat un record negatiu. D’un polític sense empatia i amb poca mà esquerra.
- No em cau malament. El saludo pel carrer. També crec que se n’ha fet un gra massa i que no se’l pot menystenir, perquè va treballar molt dur per Balaguer. Tots els alcaldes ho han fet. Ara bé, no l’he trucat ni ell tampoc ho fa fet.
Durant el govern de Roigé vaig treballar molt bé però també van passar moltes coses que no em van agradar gens. Tenia la sensació, a vegades, d'estar veient una pel·lícula de terror
- Junts és un partit radical?
- No
- Què és?
- Un partit transversal, integrador i que està obert a tot tipus d’idees. En Jordi Turull diu que som junts però no iguals, i crec que aquesta frase resumeix molt bé què és la nostra formació. Som fills de l’1 d’octubre i jo m’ho crec molt, això. Potser l’independentisme és un altre conte de fades, però jo ara el defenso, m’hi vinculo i sóc altaveu del que pensa el meu partit. El referèndum va servir per alguna cosa i no pot ser que s’hagi diluït per culpa dels partits que van de la mà del 155 i que no creuen ni amb el federalisme.
- És evident que parla d'ERC. Ha deixat de ser un partit independentista?
- Pregunti-ho a ells.
- Li pregunto a vostè, que n’és crítica.
- Jo tinc molts amics que son d’Esquerra i em diuen que cal passar pàgina de l’1-O.
- I quina alternativa plantegen vostès?
- Seguir la lluita
- Què vol dir? concreti.
- No pot ser que al segle XXI les independències es facin amb armes i no de manera democràtica. Cal lluitar per aconseguir la independència de Catalunya per vies democràtiques, sense abaixar la guàrdia i bandejant els dubtes sobre les possibilitats d’aconseguir-ho. No pot ser que el president de Catalunya, que em representa tot i que es diu Aragonès, em digui que no ens podem manifestar per la diada perquè la mobilització convocada és partidista. L’independentisme no pot perdre el rumb ni tampoc s’ha de vendre.
- M’ha fet una anàlisi. Li demanava una alternativa.
- La llei, la transició democràtica, explicar-se a Europa, parlar, no abandonar... ERC no està fent un diàleg, sinó una submissió.
- Vostè proposa la unilateralitat?
- Una unitat d’acció.
- Per a fer què?
- La independència.
- Concreti.
- Per abordar un camí democràtic.
- Què vol dir això?
- L’alternativa que ERC ofereix no és cap alternativa.
- Jo li pregunto per l’alternativa que proposa el seu partit. Una via cap a la independència que es pugui implementar al marge de l’estratègia d’ERC, que a vostès no els hi sembla bé perquè consideren que és una submissió.
- La meva alternativa, perquè jo parlo per mi.
- M'acaba de dir que vostè actua com un altaveu de Junts. Interpreto que també deu parlar en nom del seu partit, no?
- Bé, sí, perquè és la meva opció política. L’únic camí possible és el de la unitat d’acció, i això ho hem abandonat. I si no hi tornem no avançarem.
- Per a fer què?
- Per a poder legislar, per exemple. Per aconseguir que Europa reconegui que a Espanya hi ha hagut manipulació jurídica. El poder el té el Parlament de Catalunya i els polítics catalans.
- Assumiria vostè la repressió de l’Estat espanyol si l’independentisme forcés les costures legals com va passar el 2017?
- No. N’hem viscut molta de repressió, i en tots els partits polítics.
- La independència es fa als municipis?
- Sí. La gent que trepitgem el carrer som els que tenim la responsabilitat de mantenir el batec independentista.
- Quines mesures prendria com alcaldessa en aquest sentit?
- Implementar la IDR; Identitat Digital Republicana. És un document identificatiu que s'obté un cop la persona es registra al Consell per la República. Si defensem que hi ha d’haver espais de sobirania, podem començar per aquest. Que és voluntari i simbòlic perquè no és legal.
- Vostè assegura que el seu partit busca el consens i treballa per la integració. També defensa la unitat d’acció. Tot això, però, ho ha aplicat molt malament, perquè va partir peres amb els regidors del grup municipal, que han creat una candidatura que, a sobre, entra en competència directa amb la seva formació. Què n’ha de dir?
- Guifré Ricart va marxar de Junts per decisions personalíssimes. Ho repeteixo: personalíssimes i no polítiques. No es trobava bé al nostre partit i va dir que no el volíem, la qual cosa desmenteixo. Li he estès la mà infinitat de vegades, però ell tenia una vocació de lideratge que xocava amb la meva, que també la tinc. Es va sentir exclòs i per això va marxar. El felicito per haver-ho fet i és lògic que els regidors que estaven al seu costat seguissin els seus passos. Va ser un error.
- Els felicita per haver comès un error?
- Era evident que havíem de fer tàndem. Ell té els seus electors i jo tinc els meus, i s’han equivocat. Però si es troben còmodes en el seu espai polític, endavant. Per cert, un espai polític que és el del PDECat, ells que tant deien que eren una candidatura independent. No menteixin la gent.
- Ells s’han equivocat. I vostès?
- També. Havíem d’insistir més. Però no hi havia res a fer.
- Tem que li resti vots la nova candidatura?
- Segurament algun ens restarà. Negar-ho seria absurd.
A Guifré Ricart li he estès la mà infinitat de vegades. Va ser un error que marxessin del partit i nosaltres hauríem hagut d'insistir més. Negar que ens restarà vots seria absurd
- Potser hauran de tornar a parlar després de les eleccions.
- El nostre eix rector de cara als pactes post-electorals és la independència. Estem disposats a parlar amb aquelles formacions que siguin independentistes. Ens obrim a la concòrdia a partir de la base de la independència i del canvi polític a Balaguer, que volem liderar.
- És a dir, que s’avé a pactar amb ERC, tot i la crítica que n’ha fet.
- No els he criticat.
- Sí. Ha dit que han abandonat la lluita i que han acceptat una submissió. Que s’han venut i que el president de la Generalitat criticava la manifestació de la Diada.
- He argumentat un posicionament polític diferent.
- Criticant ERC, amb qui ara diu que pactaria després de les eleccions.
- A ERC de Balaguer no els criticaré mai. No trobarà una sola crítica perquè no és el meu tarannà. Sí que li dic que no pactarem amb els partits del 155.
- Descarta Vox, PP i PSC.
- Jo personalment tinc aquestes línies vermelles tot i que el partit no me’n posa cap. No pactarem mai l’alcaldia amb Vox, PP i PSC. Vull estar còmoda amb la nova jaqueta d’alcaldessa i no canviaré de posicionament així com així. Pactarem amb els nostres.
- Qui serà el seu regidor d’Urbanisme?
- No ho he pensat.
- A no?
- Assignar carteres abans de les eleccions és agosarat. És complicat trobar persones que puguin ser líders en diversos àmbits d’un ajuntament. No sé qui tindré de regidors d’Urbanisme, d’Esports, de Cultura... però sí que sé que hi ha tècnics molt bons.
- Llegint aquesta resposta algú podria pensar que presenta un projecte poc preparat, si no sap qui ha d’assumir què.
- El tenim preparat, però no li diré quines responsabilitats assumirà cada membre de la llista.
- O sigui, que no és que no ho tingui pensat, sinó que no m’ho vol dir. Per què?
- És agosarat. Identificar caps i barrets no toca. Potser hi ha carteres noves...
- A sí?
- Penso en una regidoria de Llengua catalana.
- Per a fer què?
- Fomentar l’ús del català, evitar la castellanització de la societat, que es facin activitats per la promoció de la llengua... volem ser un govern diferent i donar un aire nou a Balaguer. Ho hem parlat molt, això, en els darrers mesos.
El govern actual de Balaguer no ha funcionat bé durant la legislatura perquè no ha estat efectiu. Té una majoria absoluta i els pressupostos encara no s'han aprovat al mes de maig
- Li posa mala nota al govern municipal?
- Aquest govern no ha funcionat bé durant la legislatura perquè no ha estat efectiu. Tenint una majoria absoluta, que es podien aprovar totes les qüestions que ells volguessin, no ho han fet. A dia d’avui no hi ha pressupost encara, i això era una cosa que ens criticaven molt a nosaltres.
- Vostès van aprovar els pressupostos del 2013 tres dies abans d’acabar aquell mateix any.
- El govern actual ha denotat manca de voluntat i poques ganes de gestió. I a sobre, posen l’argument de la pandèmia.
- La pandèmia va paralitzar molts temes administratius.
- Jo vaig anar a treballar cada dia i el meu marit també, i no érem serveis essencials. La Paeria s’hauria hagut de reinventar com ho va fer tothom.
- Què havien de fer? Obligar els treballadors a anar a la feina? Molts van fer treball des de casa.
- Parlo de nivell polític. Els tècnics i funcionaris no els toco.
- Per fer funcionar un ajuntament es necessiten treballadors, no?
- Son treballadors públics.
- I els hagués obligat a anar a treballar?
- Que es complís amb el que tothom feia. Què feien els hospitals? I les botigues? Vostè i jo vam treballar també.
- I els treballadors de l’ajuntament li dirien que també van treballar.
- Jo no parlaré malament dels tècnics. Però no pot ser que el govern municipal justifiqui sempre la seva ineficiència amb la pandèmia.
- Què hauria fet vostè si hagués estat alcaldessa en aquell període?
- Establir torns, per exemple. No ho sé. Potser ja ho feien i no ho sé. A la meva feina vam fer moltes coses, i sempre va funcionar tot molt bé.
- I aquí no?
- No ho sé.
- I per què critica una cosa que no sap?
- El polític no pot traslladar la seva responsabilitat als tècnics. El treballador ha de fer el que li diuen que faci, que és que vagi a treballar.
- Durant el confinament més dur també?
- Van ser quinze dies.
- Del 13 de març al 2 de maig. No van ser quinze dies.
- Jo vaig estar a casa quinze dies. La resta els vaig treballar.
- I els treballadors també ho van fer.
- Els treballadors de l’ajuntament no tenen la culpa del que fan els polítics.
- Expliqui'm algun dels projectes destacats del seu programa electoral.
- L'esportiu. L’esport és molt millor que la política. És unió, esforç, companyonia, salut... jo vull això per Balaguer. Vull que la ciutat sigui un gran patit de bàsquet. Miri, cap alcalde s’ha pres seriosament l’esport. Ni un. Miquel Aguilà va invertir molts diners en el futbol, i crec que amb bon criteri, però ja està. Josep Borràs i Josep Maria Roigé tampoc no s’ho van creure, i Jordi Ignasi Vidal molt menys. El que ha fet aquest ajuntament en els darrers vuit anys ha estat gràcies als tècnics.
- Els tècnics no decideixen. M’ho ha dit fa un moment quan parlava de la pandèmia. Els polítics han de manar els treballadors. En Esports no ha estat així?
- No s’han pres decisions polítiques, i les que s’han dut a terme han estat de postureig. El govern de Vidal ha aplicat aquí l’estratègia que feia Antoni Siurana a Lleida. Pavelló i piscina a cada barri, i tots contents. No podem dispersar els equipaments més del que ja ho estan. És un error.
- Què proposa?
- Construir una ciutat esportiva.
- On?
- No ho sé. No tinc la informació de quins terrenys disposa l’ajuntament. Tot i això, he parlat amb els tècnics i he analitzat i visitat algunes ciutats que son exemples en projectes d’equipaments esportius. Banyoles i La Nucia, per citar-ne dues. És un projecte a deu o quinze anys.
- Ara que parla de serveis i equipaments. Sap quant val un bitllet senzill del bus urbà de Balaguer?
- Diria un euro.
- 0.85 euros.
- No l’agafo mai.
Si jo hagués estat condemnada com Laura Borràs, hauria renunciat al càrrec del partit. Ens equivoquem quan ens encallem en voler liderar
- Una darrera pregunta. Vostè no ha amagat mai la seva predilecció pel secretari general del seu partit, Jordi Turull. Com ha viscut que l’altra líder de la formació, Laura Borràs, hagi estat condemnada per prevaricació?
- Vull pensar que la condemnen per temes aliens a la política.
- Li molesta que es vulgui mantenir al càrrec?
- No sé què dir-li. Si això m’hagués passat a mi jo hauria marxat. Hem de ser conscients que en política hi som de manera temporal. Si t’encalles en voler liderar els partits, t’equivoques.
- No veurem Borràs fent campanya amb vostè per Balaguer.
- No.