28
d'abril
del
2011
Imatge augmentada al microsocpi de l'Staphylococcus aureus. Foto: Arxiu ND.Una part substancial de la carn i els pollastres venuts als Estats Units conté bacteris resistents als antibiòtics, segons un estudi publicat aquest mes d'abril, el qual fa un crida a les autoritats sanitàries perquè reconsiderin l'ús d'antibiòtics en el bestiar. Gairebé la meitat (47%) de les mostres de carn i aviram analitzades contenien Staphylococcus aureus (estafilococ daurat) i més de la meitat (52%) d'aquests bacteris eren resistents pel cap baix a tres classes d'antibiòtics, segons l'estudi del Translational Genomics Research Institute (TGen), Multidrug-Resistant Staphylococcus aureus in US Meat and Poultry , que es pot consultar en línia.
Aquests treballs, els primers a avaluar a nivell nacional la presència de Staphylococcus aureus en la distribució d'aliments als Estats Units, han estat publicats a la revista Clinical Infectious Diseases . Les proves d'ADN d'aquests bacteris suggereixen que els propis animals d'on prové la carn són la principal font de contaminació. I encara que aquests estafilococs són destruïts durant la cocció de la carn i els pollastres, podrien suposar un risc per als consumidors si la carn i l'aviram crus no es manipulen com cal a la cuina.
Els investigadors van aplegar i analitzar 136 mostres de carn de boví, porc, pollastre i gall d'indi de 80 marques provinents de 26 botigues d'aliments ubicades en 5 ciutats dels Estats Units. Es tracta de Los Angeles (Califòrnia), Chicago (Illinois), Fort Lauderdale (Florida), Washington DC i Flagstaff (Arizona). "Per primera vegada, sabem fins a quin punt la carn i l'aviram que es consumeix als EUA estan contaminats amb estafilococs resistents als antibiòtics provinents, probablement, de la ramaderia extensiva", ha subratllat Lance Price, un investigador de TGen a Arizona, autor principal de l'estudi, "i això és preocupant", ha afegit.
Les grans granges industrials on on s'estabula els animals, amb aliments que contenen baixes dosis d'antibiòtics, són els llocs perfectes per al desenvolupament d'aquests estafilococs resistents als antibiòtics, que es transmeten dels animals als homes, segons l'informe.
Estudis a Catalunya
No és la primera vegada que un estudi científics revela la resistència als antibiòtics. L'any 2000, un estudi coordinat pel doctor Xavier Garau Alemany, cap del Departament de Medicina de l’Hospital de la Mútua de Terrassa, ja apuntava que el motiu d’aquesta
resistència antibiòtica en els humans s’explica per "l’administració massiva i incontrolada d’enrofloxacina (un tipus de quinolona) als pollastres durant l’engreix, per evitar que contreguin determinades malalties". La investigació científica va ser publicada a la revista American Society for Microbiology.
També, més recentment, un grup de científics catalans ha aconseguit explicar que la ingesta d'un tipus d'antibiòtics genera resistència als efectes de tots els antibiòtics. L'estudi, coordinat per un equip de científics de la UAB, permetrà avançar en els efectes secundaris dels medicaments.