El Segarra-Garrigues inicia la campanya de reg «més difícil» pel baix nivell de reserves d'aigua a Rialb

Per ara no hi ha restriccions en el reg, però es necessiten de noves pluges per evitar dificultats a partir del maig

Redacció
15 de març del 2023
Actualitzat a les 8:45h
Reg en una finca de Sarroca de Lleida
Reg en una finca de Sarroca de Lleida | ACN
El canal Segarra-Garrigues comença aquest dilluns la campanya de reg que, inicialment, es preveu com la més difícil de la seva història a causa del baix nivell de reserves a l'embassament de Rialb, que es troba a l'11 % de la seva capacitat. El president dels regants, Josep Maria Jové, ha explicat que es tracta d'una situació que "no s'havia viscut mai" des que va començar a fer-se ús de la infraestructura l'any 2009. Gràcies a les precipitacions de l'hivern i l'aposta generalitzada dels agricultors de cultivar cereals que requereixen menys aigua, s'espera salvar una primera collita i evitar "de moment" restriccions a l'espera del que digui la CHE. Tanmateix, si no "plou molt més", es preveuen problemes a partir del maig, ha dit Jové.

El canal Segarra-Garrigues abasteix 13.000 hectàrees de cultius, unes 11.000 de les quals gràcies a l'embassament de Rialb, que enguany registra un nivell de reserves molt baix, per sota del 12%. Per aquest motiu, la campanya es preveu com la "més difícil" que es recorda a l'espera de l'arribada de noves precipitacions que la puguin salvar. "Sense noves pluges no arribarem a finals d'any sense restriccions", ha assegurat el president dels regants.

Actualment, Rialb té una reserva d'uns 46 hectòmetres d'aigua i Oliana d'uns 35, segons les dades de la CHE. En aquest sentit, el president dels regants ha explicat que el Segarra-Garrigues necessitaria d'almenys uns 25 hectòmetres d'aigua per garantir la campanya, però s'ha de tenir en compte també el Canal d'Urgell. "No n'hi ha prou" ha alertat Jové, malgrat que reconeix que la necessitat hídrica del canal que ell representa "és poca cosa", ja que la infraestructura gaudeix d'un reg que està "localitzat" i se'n fa un ús "racional" que permet un "gran estalvi" d'aigua.

Davant la previsió de sequera persistent, els agricultors de la zona han optat per sembrar cereals d'hivern que requereixen menys aigua. Així, l'ordi acapara gran part dels cultius regats per la infraestructura. Enguany "s'ha accentuat molt" l'aposta per aquest cereal per "garantir almenys una collita" i esperar si, amb l'arribada de pluges, se'n pot fer una segona amb blat de moro, ha dit Jové.