El pitjor equip de la història del Lleida Esportiu

Tothom coneix els germans Esteve i la seva mala gestió com a propietaris del Lleida Esportiu. No en cal fer més literatura de tot plegat. Però una cosa no se’ls hi podia negar, en especial a Jordi Esteve; la configuració de les plantilles.

Els seus equips sempre van ser capaços de competir a la Segona B i mai, malgrat tots els problemes, van caure en la situació per la qual atravessa actualment el vestidor. A la majoria de futbolistes de la plantilla d’ara els hi costa mantenir el nivell de la Segona RFEF, el quart esglaó del futbol espanyol, el segon amateur. Aquesta dificultat no és culpa dels jugadors, que fan el que poden i no en saben més, sinó dels responsables del club, que han fracassat a l’hora de crear una plantilla amb objectius mínimament ambiciosos. L’equip és dèbil, amb pocs jugadors tècnics i sense gol.

El coordinador esportiu del Lleida, Cristobal Fernández, es mereix un suspens, però té ara una darrera oportunitat, la de millorar l’equip per afrontar el segon tram de la lliga, que pot ser un calvari si des de la directiva no es fitxen jugadors que millorin la situació actual. Ho va dir Toni Seligrat el dia de la seva presentació: “Som un equip de Tercera”. Tenia raó.

Aquest diumenge l’equip ha perdut amb un jugador més contra un rival que no havia guanyat cap partit en tota la temporada i que l’any vinent jugarà, amb tota probabilitat, a la Tercera Divisió, la cinquena del futbol espanyol. La realitat del Lleida Esportiu és aquesta. La del futbol d’afeccionats.