28
de novembre
del
2022
Actualitzat
a les
11:10h
La masoveria urbana ha anat guanyant pes a Lleida en els darrers anys com a alternativa per accedir a l'habitatge. I és que a més de donar resposta a la falta d'oferta i preus assequibles, aquesta fórmula té altres beneficis, com són ajudar els propietaris a rehabilitar habitatges, fet que alhora evita la degradació dels barris, i també els dona seguretat ja que hi ha mediadors entre masovers i propietaris. Els pioners en masoveria a Lleida són Obrint Portes, una cooperativa que ha fet d'aquesta fórmula una eina de transformació social per ajudar a trobar habitatge a joves de fins a 30 anys en risc d'exclusió social. Fins ara, ja han rehabilitat cinc habitatges on hi viuen un total de 20 persones, i hi ha més de 30 joves en llista d'espera.
Obrint Portes va néixer com a associació l'any 2018 de la mà de dos graduats en educació social, Èric Morros i Ferran Lladonosa, amb l'objectiu d'adaptar la masoveria als temps actuals i dotar-la de caràcter social per ajudar persones en risc d'exclusió social a trobar un habitatge "digne i assequible".
L'entitat es va constituir en cooperativa el juliol del 2021 i en aquest any i mig ja han rehabilitat cinc pisos a Lleida, en els quals hi viuen 20 joves, la majoria dels quals són extutelats. Actualment, estan treballant en la rehabilitació de tres nous immobles, un a Lleida i dos a Igualada, i pel que fa a l'any vinent, "es planteja molt actiu", explica Morros.
Els habitatges que gestiona Obrint Portes estan cedits per l'Ajuntament de Lleida, però també per particulars que veuen en aquesta iniciativa una manera d'evitar que els pisos quedin buits, amb la degradació que això suposa, i una oportunitat per poder-los rehabilitar d'una manera més econòmica, ja que bona part de la mà d'obra de la reforma va a càrrec dels joves que hi viuran. També els dona seguretat, ja que la cooperativa s'encarrega de fer de mediadora entre el masover i el propietari.
Per la seva banda, des de l'Ajuntament de Lleida diuen estar "compromesos" amb la masoveria urbana i consideren que la col·laboració amb Obrint Portes ha "funcionat molt bé", a més d'afegir que volen seguir cedint nous habitatges en un futur. "Tenim ganes de seguir progressant en aquest sentit, pensem que és molt exemplificador i que pot generar molta confiança en propietaris d'edificis" perquè se sumin al programa, ha explicat el regidor i president de l'Empresa Municipal d'Agenda Urbana (EMAU), Jaume Rutllant.
Un dels reptes d'Obrint Portes és trobar finançament per poder reformar més pisos, ja que Lladonosa admet que la principal dificultat en què topen és "trobar qui assumeix el cost de les rehabilitacions". De moment, han explorat diverses fórmules, com ara que sigui el propietari qui assumeix part de l'obra, que l'aportació la faci la mateixa cooperativa o que els fons provinguin d'ajudes i subvencions de l'administració. I és que els socis impulsors d'Obrint Portes remarquen que, si hi ha voluntat, les parts implicades troben la manera de tirar endavant el projecte.
En el cas de Lleida, la cooperativa treballa per proporcionar habitatge a joves d'entre 18 a 30 anys, tot i que des de fa poc també han començat a treballar amb famílies. També han creat una borsa d'inscripció on ja hi ha més de 30 joves que esperen poder accedir en pisos reformats.
Obrint Portes va néixer com a associació l'any 2018 de la mà de dos graduats en educació social, Èric Morros i Ferran Lladonosa, amb l'objectiu d'adaptar la masoveria als temps actuals i dotar-la de caràcter social per ajudar persones en risc d'exclusió social a trobar un habitatge "digne i assequible".
L'entitat es va constituir en cooperativa el juliol del 2021 i en aquest any i mig ja han rehabilitat cinc pisos a Lleida, en els quals hi viuen 20 joves, la majoria dels quals són extutelats. Actualment, estan treballant en la rehabilitació de tres nous immobles, un a Lleida i dos a Igualada, i pel que fa a l'any vinent, "es planteja molt actiu", explica Morros.
Els habitatges que gestiona Obrint Portes estan cedits per l'Ajuntament de Lleida, però també per particulars que veuen en aquesta iniciativa una manera d'evitar que els pisos quedin buits, amb la degradació que això suposa, i una oportunitat per poder-los rehabilitar d'una manera més econòmica, ja que bona part de la mà d'obra de la reforma va a càrrec dels joves que hi viuran. També els dona seguretat, ja que la cooperativa s'encarrega de fer de mediadora entre el masover i el propietari.
Per la seva banda, des de l'Ajuntament de Lleida diuen estar "compromesos" amb la masoveria urbana i consideren que la col·laboració amb Obrint Portes ha "funcionat molt bé", a més d'afegir que volen seguir cedint nous habitatges en un futur. "Tenim ganes de seguir progressant en aquest sentit, pensem que és molt exemplificador i que pot generar molta confiança en propietaris d'edificis" perquè se sumin al programa, ha explicat el regidor i president de l'Empresa Municipal d'Agenda Urbana (EMAU), Jaume Rutllant.
El finançament, la principal dificultat
Un dels reptes d'Obrint Portes és trobar finançament per poder reformar més pisos, ja que Lladonosa admet que la principal dificultat en què topen és "trobar qui assumeix el cost de les rehabilitacions". De moment, han explorat diverses fórmules, com ara que sigui el propietari qui assumeix part de l'obra, que l'aportació la faci la mateixa cooperativa o que els fons provinguin d'ajudes i subvencions de l'administració. I és que els socis impulsors d'Obrint Portes remarquen que, si hi ha voluntat, les parts implicades troben la manera de tirar endavant el projecte.
En el cas de Lleida, la cooperativa treballa per proporcionar habitatge a joves d'entre 18 a 30 anys, tot i que des de fa poc també han començat a treballar amb famílies. També han creat una borsa d'inscripció on ja hi ha més de 30 joves que esperen poder accedir en pisos reformats.