1 de 10
Reconeixement

L’any Joan Oró comptarà amb conferències, publicacions de llibres i una gran exposició

La ciutat de Lleida presentarà una ruta sobre l’eminent químic lleidatà amb punts d’interès i una pàgina web

Presentació de l’Any Oró a Lleida | Àlvar Llobet
per Àlvar Llobet, Lleida, Catalunya | 28 de novembre de 2022 a les 13:10 |
Els actes de commemoració de l’Any Joan Oró s’han presentat aquest dilluns a Lleida. El Govern de la Generalitat ha impulsat per al 2023 el reconeixement a l’eminent químic lleidatà del qual es celebrarà l’aniversari del seu naixement a partir del mes de gener. 

Joan Anton Català i Amigó, comissari de l'Any Joan Oró, ha desgranat els esdeveniments que es faran durant l’any d’homenatge, que es basen en quatre pilars: Una gran exposició itinerant que s’inaugurarà a l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI) i que visitarà diverses ciutats catalanes, conferències a càrrec de personalitats internacionals sobre els orígens de la vida, l’impuls de publicacions per a tots els públics i un audiovisual sobre Oró i, finalment, la creació de materials educatius per a les escoles catalanes. En total es contemplen una cinquantena d’activitats.


Durant l’acte de presentació, que ha estat conduït per Carme Vidal, el Paer en cap de Lleida, Miquel Pueyo, ha anunciat que la ciutat inaugurarà el proper mes de març una ruta sobre Joan Oró amb diversos punts d’interès, que estaran vinculats a una pàgina web creada per a l’ocasió. Pueyo també ha explicat que Lleida acollirà el certamen Ciència al carrer dedicat a l’il·lustre científic, i també ha apuntat que s’organitzaran activitats de difusió de la figura del recordat lleidatà al Museu de l’Aigua.

El conseller de Recerca i Universitats, Joaquim Nadal, ha posat en valor que la commemoració sobre Joan Oró ha estat una suma d’esforços entre diverses institucions, i l’ha aparionat l’Any Josep Vallverdú, dues fites que es faran el 2023 i que demostren la voluntat del Govern de la Generalitat de “projectar-se a les terres de Lleida”. En aquest sentit, Nadal ha destacat el valor de la “territorialització” i contemplar el país més enllà de la capital.


El president de la Diputació de Lleida, Joan Talarn, ha indicat que Joan Oró és un exemple del “talent lleidatà” que va ser capaç de reeixir a nivell internacional per, posteriorment, retornar a la seva terra. Per la seva banda, el delegat del Govern a Lleida, Bernat Solé, ha reivindicat la figura “humil, emprenedora i valenta” del científic lleidatà, un exemple que “el valor local pot esdevenir un valor universal”.

Per altra banda, el Parc Astronòmic del Montsec (PAM) té previst dedicar el Festival d'Astronomia del 2023 a la figura d’Oró. 

Un catedràtic que va treballar per a la NASA

Joan Oró i Florensa va néixer el 26 d’octubre de 1923 a Lleida, i es va llicenciar en Ciències Químiques a la Universitat de Barcelona el 1947. L’any 1952 va anar als Estats Units i quatre anys més tard es doctorà en bioquímica al Baylor College of Medicine de Houston. L’any 1955 va ingressar a la Universitat de Houston, i el 1963 en va ser nomenat catedràtic. La seva tesi doctoral estudiava el metabolisme de l’àcid fòrmic en els teixits animals.


Una de les seves contribucions més importants fou el 1959, quan va aconseguir sintetitzar adenina, un component dels àcids nucleics, molècules transmissores de l’herència biològica a partir d’àcid cianhídric i amoníac en una solució aquosa.

A partir del 1963 va col·laborar en diversos projectes d’investigació espacial de la NASA, com el projecte Apol·lo per a l’anàlisi de les roques i altres mostres de material de la Lluna, i el programa Viking per al desenvolupament d’un instrument per a l’anàlisi molecular de l’atmosfera i la matèria de la superfície del planeta Mart.

Va tornar a Catalunya l’any 1980 per col·laborar en els nous plans de desenvolupament energètic i l’estudi de fonts alternatives d’energia. Va ser diputat de CiU per Lleida al Parlament de Catalunya (1980-1981) i assessor en temes científics del president de la Generalitat. Les condicions que el país li oferia no li permetien fer una recerca de qualitat i va tornar a Houston, fins a la jubilació, el 1994.

Va morir a Barcelona el 2 de setembre de 2004. Incinerat al Cementiri de Montjuïc, les cendres foren portades al cementiri de Lleida.
Participació