1 de 10
Pressupostos

La Diputació aprova els pressupostos del 2023 amb el suport d’ERC i Junts

El PSC s’ha abstingut i Ciutadans i comuns hi han votat en contra

per Àlvar Llobet, Lleida | 24 de novembre de 2022 a les 12:14 |
La Diputació de Lleida ja té nous pressupostos. El ple ha acordat l’aprovació inicial als nous números de la institució i dels seus organismes autònoms per al 2023, que suma 149.693.062 euros, un 4,2% més que l'actual.

Els comptes han rebut el suport dels dos grups del govern (ERC i JxCat) i d'Unitat d'Aran. El PSC s'ha abstingut, mentre que En Comú Podem i Cs hi ha votat en contra.


El portaveu d'Unitat d'Aran (UA), Amador Marqués, ja justificat el suport als comptes, després que el govern hagi acceptat part de les esmenes de la formació. Marqués ha expressat la voluntat d'UA de facilitar la governabilitat a institució, tot i la majoria de què disposen ERC i JxCat, en benefici de tots els municipis de la demarcació, més enllà de defensar els interessos propis de l'Aran.

De la seva banda, el PSC ha optat per una "abstenció crítica" perquè, tot i que s'hagin acceptat algunes de les seves esmenes i l'increment pressupostari, considera que caldria més inversió en infraestructures importants, en seguretat vial i en transició ecològica i agilitzar el desplegament de la xarxa de fibra òptica. El diputat socialista, Agustí Jiménez, també ha criticat la "baixa execució" dels pressupostos d'anys anteriors i ha reclamat revertir aquesta situació.  


Des d'ECP, la seva portaveu, Elena Ferre, ha defensat el vot contrari als pressupostos per "continuistes i conservadors" i ha lamentat les "mançanes" a l'hora d'avançar, sobretot, en justícia social i en transició ecològica i mediambiental. Així mateix, ha qüestionat les garanties per donar compliment al conjunt de les partides previstes.

Seguint la línia dels darrers pressupostos presentats en l'actual mandat, els criteris generals pivoten sobre bases objectives per a distribuir ajuts i subvencions; criteris de discriminació positiva cap als municipis amb risc de despoblament o que tenen majors dificultats derivades de les circumstàncies d'un entorn de muntanya, i activació de bestretes per permetre als ajuntaments i consells comarcals disposar dels diners amb celeritat per dotar-los de liquiditat.


L’organisme contempla un pla trianual de salut per als ajuntaments, des del 2023 al 2025, en el qual s’hi destinaran 24 milions d’euros per a obres de sanejament, equips de salut i tanatoris, diners que es sumaran als cinc milions anuals en despeses corrents.

En aquest sentit, el president Joan Talarn ha apuntat que els consistoris podran fer “una millor planificació” atesa la despesa ja fixada. Talarn ha recordat també que" amb els plans dels dos anys anteriors, per exemple, s'han pogut renovar fins a 100 quilòmetres de canonades d'aigua potable als pobles i s'han construït o millorat fins a 62 dipòsits d'aigua. També s'ha iniciat la construcció de sales de vetlla locals, l'arranjament de consultoris locals i la posada en marxa d'equipaments sociosanitaris de proximitat", i que des de les alcaldies s'ha recordar reiteradament que disposar de bons serveis en matèria de salut és una de les claus per evitar que algunes famílies marxin.


El president provincial ha posat l’accent també en la necessitat de fer polítiques d’arrelament al territori. En aquesta línia, l’organisme preveu destinar deu milions d’euros als municipis amb risc de despoblament, una xifra que farà arribar als 45 milions en aquesta carpeta durant tot el mandat. Els nous pressupostos contemplen també un augment del 50% en ajuts als consells comarcals de la demarcació amb l’objectiu d’augmentar les places de secretaris i interventors per a un millor funcionament tècnic d’aquests organismes.

 

Participació