07
de novembre
del
2022
Els dies 7 i 8 de novembre de l'any 1982 la demarcació de Lleida va viure un dels desastres més grans que es recorden en les darreres dècades. La quantitat de pluja que va caure aquella nit va provocar el desbordament del riu Segre i d’altres com el Valira, el Noguera Pallaresa i Ribagorçana, el Flamisell i el Noguera de Tor.
Els municipis per on passen aquests rius van quedar molt afectats per la força de l'aigua, que va deixar imatges pel record en localitats com Balaguer, que celebrava les Festes del Sant Crist, i Lleida, on molts carrers van quedar curulls d'aigua.
Al seu pas per la capital del Segrià, el riu es va desbocar amb una força mai vista i un cabal gegantí que va arrasar tot el que va trobar al seu pas. El riu va arribar a registrar 2.385 metres cúbics per segon a la ciutat, una xifra que superava exageradament els cabals habituals, que eren de 85 metres cúbics. L’aigua es va desbordar i va sortir de la llera inundant desenes de carrers. La imatge de les barques tipus zodiac navegant sobre l’asfalt han quedat com a icones d’aquell episodi catastròfic que també va fer estralls a Balaguer.
La capital de la Noguera va rebre abans que Lleida l’impacte de l’aiguat i de la posterior riuada, que va incomunicar la part vella de la part nova del municipi i es va emportar tot el que va trobar al seu pas; als marges del Segre hi havien diversos cotxes aparcats i, també, atraccions de la Festa Major. A la ciutat encara es recorda que una d’elles, un gran pop metàl·lic, es va perdre corrent avall.
La força que l’aigua va agafar en aquelles hores va arribar a fer plantejar al govern local, aleshores liderat per l’alcalde Gregori Gallego, la voladura de l’històric pont de Sant Miquel amb la intenció d’evitar un “efecte presa” per la quantitat de materials que baixava pel riu. Finalment, el pont no va ser explosionat malgrat l’enorme massa d’aigua.
L’aigua que arribà al pla de Lleida ja havia arrasat diverses zones del Pirineu. El cel va caure, en concret, sobre les comarques pallareses. Segons els registres, durant els dies dels aiguats van caure de 100 a 200 litres per metre quadrat de mitjana. A la Pobla de Segur la xifra va ser de 67, 129 a Llavorsí, 171 a Senterada, 181 a Tavascan, 199 a Esterri d'Àneu, mentre que a la capçalera del riu Flamisell es van assolir xifres rècord: entre 200 i 350 litres per metre quadrat. El més perjudicat de tots, però, va ser Capdella, amb 324.