1 de 10
Jordi Ciuraneta va ser conseller d'Agricultura | Adrià Costa
Entrevista

Jordi Ciuraneta: «Administrativament estem saturats»

L'exconseller d'Agricultura ha revitalitzat el negoci familiar apostant per l'oli de qualitat: “Vaig començar volent ser pagès i mai hi he renunciat”

Jordi Ciuraneta va ser conseller d'Agricultura | Adrià Costa
Jordi Ciuraneta i Riu (Sabadell, 1964) ha fet tots els papers de l'auca en el sector primari. Va seguir el negoci familiar en els sectors porcí i de l'oli, va ser president de la cooperativa Copaga i responsable de ramaderia de la Federació de Cooperatives Agràries de Catalunya, entre altres. En política, va ser tinent d'alcalde de la Palma d'Ebre, vicepresident del Consell Comarcal de la Ribera d'Ebre, diputat i director general de Pesca, entre altres càrrecs. Va ser conseller d'Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació durant mig any i, posteriorment, va apostar per revitalitzar el negoci familiar apostant per l'oli de qualitat amb la marca Priordei. Un volta al món i torna al Born d'una persona que s'autodefineix com un pagès amb inquietuds.

- Què vol dir ser un pagès amb inquietuds?


- Vaig començar la meva trajectòria professional volent ser pagès i mai hi he renunciat. He anat incorporant una sèrie de coneixements i, sobretot, d'experiències, que m'han permès anar obrint portes. Vaig seguir l'activitat porcina que havia engegat el meu pare, vaig viure en primera persona el món de les cooperatives ramaderes i des dels 25 vaig entrar en política, des de l'ajuntament del poble fins a poder ser al Govern per implementar una sèrie de polítiques que creia necessàries per no estar com estem. No vam tenir prou temps.

- Vostè va ser conseller -set mesos-, però abans havia desenvolupat una carrera política tant en l'àmbit local com al nacional i també sectorial. Quina valoració en fa d'aquell període?


- Per poder canviar les coses s'ha de fer des de dins. Des de fora és molt difícil... i des de dins, també. No em vull posar medalles: però que un pagès del poble més petit d'una comarca com la Ribera d'Ebre acabés de conseller té un cert mèrit.
 


Que un pagès del poble més petit d'una comarca com la Ribera d'Ebre acabés de conseller té un cert mèrit.


- Va valdre la pena ser conseller poc més de mig any?


- Crec que és important que a la política hi arribi gent que conegui l'àmbit que després ha d'administrar. Personalment, va ser un honor ser el màxim representant del meu sector al Govern.

- Amb què es quedaria d'aquella curta etapa que tingués efectes en el sector?


- Recordo especialment poder portar el sector porcí català a obrir el mercat xinès, quan el mateix Ministeri d'Agricultura ens va intentar posar tots els bastons a les rodes. Al mateix temps, accions concretes per ajudar a petits pagesos que ho podien perdre tot. Cal tenir sensibilitat amb aquests dos mons tan allunyats del mateix sector.

- Hi tornaria de conseller o de director general?


- No. La política catalana ha destruït molt capital humà a conseqüència d'un projecte [el procés] que ara està com està. Si no hagués passat, persones com jo encara hi podríem ser. He prioritzat el negoci familiar impulsant una marca d'oli com Priordei i he continuat en el porcí. Potser per una vegada, m'he de centrar més en mi que en els altres, però continuo implicats en entitats i associacions per dinamitzar el medi rural.


- Fill de la Palma d'Ebre, nascut a Sabadell, negoci al Priorat i amb anys de residència a Lleida. Un perfil per conèixer diverses realitats del país...


- Els meus pares, sent els dos de la Palma d'Ebre, van migrar cap a Sabadell. Allà es van conèixer i, al cap de poc, van decidir tornar al poble per intentar tirar endavant. A Lleida hi vaig viure una temporada pels fills. Però sí, crec que és important conèixer el país i fer molts quilòmetres. Quan era conseller vaig fer més de 120.000 quilòmetres en set mesos. És imprescindible si es vol intentar tirar endavant un projecte de desenvolupament del món agroalimentari català.

- La sensació del sector primari i, del conjunt del món rural, és de patir una incomprensió per part de l'administració. Vostè que ha estat en ambdues bandes, ho comparteix?


- Crec que des de l'administració es fa el que es pot. Però fent el que pots, no s'excel·lirà mai. En aquest sentit, malgrat que el sector primari ha viscut una transformació profunda –per exemple amb l'accés a la Unió Europea-, no s'ha fet prou. L'administració té unes inèrcies brutals: al final hi haurà més gent per administrar-nos que no pas gent que hi treballem. Quan ens queixem del centralisme espanyol, hauríem de revisar el que genera la gran Barcelona.

- El despoblament és un problema molt greu...


- Cal prendre decisions perquè els pobles no morin. Quan veig començar a l'ajuntament érem 600 habitants, avui som 320 i d'aquí a deu anys podem ser la meitat, ja que l'envelliment és brutal. La meva aportació és d'un granet d'arena, tenim 25 persones treballant en un lloc on si no és la fi del món, s'hi comença a veure. Lamentablement, té un punt d'heroic. 
 


És important que a la política hi arribi gent que conegui l'àmbit que després ha d'administrar.


- I la solució per on passa?


- Per una nova governança. Calen canvis de baix cap a dalt. Hi ha suficient talent al territori per posar sobre la taula com fer aquesta transformació. Estem en un moment on s'ha d'actuar.

- Com es concreta una nova governança?


- Per incloure el món rural en la presa de decisions i per replantejar-nos si calen tantes lleis. Quan vols regular tant, aconsegueixes que no passi res. Administrativament estem saturats. I, si ho trasllades al territori, és impossible fer res. Cal menys ximpleries i actuar més. No hi ha pressupost públic per mantenir el medi rural si no hi ha gent. La inversió s'ha de destinar a fer arrelar les iniciatives que estan intentant créixer en aquest part del país.

- Veu la situació crítica...


- A Catalunya estem a un 40% d'autoabastament. Tothom està pendent de l'energia, però la FAO alerta que en els anys vinents l'abastament alimentari serà crític. Ho tenim solucionat? No, els grans economistes em deien que important se solucionava. Caldria una estratègia per ser independents en l'àmbit energètic, però també alimentari.
 


Quan ens queixem del centralisme espanyol, hauríem de revisar el que genera la gran Barcelona.


- No hi ha un sol sector primari. No és el mateix l'arròs que el vi, per exemple.


- No, sectors com el vi són potentíssim, i altres no tant. De fet, viticultor té un altre estatus que pagès. La producció se situa en un conjunt on hi ha paisatge, territori, gastronomia i turisme.

- I el món de l'oli ha de viure una transformació com la del vi?


- Sí, segurament caldria un Incavi de l'oli. Que estructuri el sector i que faci avançar junts les parts pública i privada. Ens serviria per posicionar-nos al mercat i mostrar un producte que no té res a veure amb l'andalús/espanyol, que és el que ens trobem quan anem pel món. Els sectors s'han d'organitzar i hem d'evitar que passi com la llet, que ho hem fet quan ja era mig mort.


- Aquesta transformació és possible?


- Totalment. Nosaltres ho estem fent a casa, malgrat les dificultats. Aconseguim posar valor afegit i la gent ho reconeix. Sabem que els productes són més cars, però són d'aquí. I comprar-los permet fixar gent al territori. La realitat és que tot just ara hem aconseguit que al Parlament hi hagi oli del país. És tan senzill com en les bases dels concursos primar el producte local, en aquesta qüestió els bascos en saben molt.

- Més enllà del titular l'exconseller que fa oli. En què consisteix la transformació de l'explotació familiar?


- Fa sis anys el meu assessor em va dir que tanqués per deixar de perdre diners. Evidentment, no li vaig fer cas perquè la gent de secà som resilients. Vam acabar aplicant a casa el que volia fer a la cooperativa del poble, tenir marca pròpia. De vendre a granel a poder-ho fer envasat amb Priordei –i no només la nostra producció-.  D'estar a punt de tancar a ser el tercer oli més consumit de la nostra categoria. De fet, cada any hem crescut entre el 15 i el 60%. Si ho hem fet una família, no ho hagués pogut fer un poble? Hi ha massa pressions i condicionants que ho van fer impossible.

- Com està impactant la crisi energètica i la inflació al camp català?


- Estem fotuts. Els pagesos ho passem malament perquè realment tot és molt car. El cost del gasoil, dels fertilitzants, de la mà d'obra... s'està disparant i, en canvi, el preu de venda –que també està pujant- no acaba de repercutir en el productor. Quan vam transformar el producte de casa precisament vam intentar eliminar tot allò que no aportés valor afegit en la cadena de distribució.

 


Hem d'apostar per transformar la matèria primera, vendre, construir un relat i augmentar l'autoestima.


- Fins a quin punt és generalitzable el vostre exemple. A totes les comarques poden haver-hi grans empreses d'oli, de vedella ecològica o de qualsevol producte amb valor afegit?


- Crec amb els mosaics i els trencaclosques. Cal donar les eines per tal que aquells que en sàpiguen puguin desenvolupar-se. Hi ha molt espai. L'oli com a exemple: en consumim 100 milions de litres i només en produïm 33. D'aquests, 12 es queden i la resta s'envien a granel cap a Itàlia, excepte una petita part que s'exporta. Aquestes xifres són per pensar-hi. Cal organitzar-se i fer les coses. Transformar la matèria primera, vendre, construir un relat i augmentar l'autoestima.

- El sector primari i el món rural català tenen futur o hem d'esperar una davallada sense aturador?


- Té un potencial brutal, però hauríem de ser capaços de seduir al món urbà. Que s'entengui que sense el món rural, l'urbà tampoc té futur. No hem de deixar de lluitar per un espai que es mereix poder-se'n sortir.


Amb el suport



 
Participació