Un elogi a Josep Borràs

Josep Borràs i Gené va ser un polític que es va quedar amb ganes. Amb ganes de ser alcalde de Balaguer durant més anys, perquè aquell únic mandat en el que va governar la ciutat se li va fer curt. Això no ho diu explícitament, però intueixo que aquesta sensació la porta encara dins gairebé trenta anys després d’haver perdut el poder municipal i no haver-lo recuperat més. Fa un temps vaig quedar amb ell per conversar amb una pretensió meva que no era necessàriament fer-ho de política, però aquesta voluntat ràpidament se'm va revelar innocent, fins i tot absurda.

De què volia parlar Borràs? De política, de la seva, en concret. De la que va fer ell durant els anys noranta i que a Balaguer encara es recorda per les milionades que el Govern de la Generalitat va invertir. La ciutat mai va ser tan mirada per Barcelona com en en aquella època, i l’exalcalde m’hi posa l’accent perquè creu que li tinc una certa animadversió – la qual cosa desmenteixo públicament – i perquè opina que no conec prou la magnitud de tota aquella acció política.

A força de ser honestos, Borràs té raó en aquest segon apunt. No conec al detall la seva obra feta com a alcalde, per dues raons; la primera, perquè a inicis dels anys 90 jo era un nen i, per tant, no vaig tenir experiències directes de la qüestió. I la segona, perquè mai he entrat a fons en aquell període, que només he ponderat a través de les converses amb molts balaguerins que m’han fet avinent diverses opinions.

Interpreto que del Borràs alcalde n’han quedat fonamentalment tres conceptes que s’han consolidat amb els anys com un resum genèric del seu període de govern; la seva manca de connexió amb bona part de la ciutadania (o si es vol, menor de la que tenia el seu rival polític, Miquel Aguilà), la consecució d’unes inversions mai vistes fins aleshores a la ciutat, i la seva perseverança granítica. Alguns d’aquests ítems, i també d’altres, es poden veure en la lectura dels dos llibres que ell va escriure (i que amablement m’ha regalat i dedicat) a mode de llegat polític; “La petjada d’un polític nacionalista de Balaguer” publicat el 2015 i “Balaguer, ciutat oberta”, del 2017. 

Borràs ha estat i és encara un animal polític, i ara que estem en campanya electoral d'unes noves eleccions municipals és un bon moment per elogiar aquesta perseverança avantdita, una característica que tots els alcaldes d'aquest país haurien d'assumir en la seva part més positiva en defensa del seu poble o ciutat. L'encomi a l'exbatlle és per aquesta manera de ser obstinada i incansable, una manera de ser que intueixo minvada en les praxis de la classe política actual. Borràs trucava. I si no li agafaven el telèfon tornava a trucar. I si no responien es presentava a la conselleria de torn. I si el conseller no hi era, s'esperava fins que apareixia. I si no apareixia l'estalonava pels passadissos del Parlament, on va ser diputat de CiU del 1992 al 1995, els seus anys d'alcalde.

L'escena obvia matisos i contextos, però serveix per fer-se una idea del tarannà de Borràs. De fet, ell mateix em corroborà aquesta pràctica: "Si un conseller es comprometia a fer alguna cosa per Balaguer, no el deixava dormir". Coneixent una mica el personatge, m'ho crec. També l'expresident Jordi Pujol em va fer avinent la seva tossuderia política en una conversa, ja fa anys. Vam sortir a parlar de Balaguer, i li vaig preguntar per l'exalcalde. N'era molt, d'insistent, Josep Borràs?. Pujol va callar, va pensar uns segons, i em va dir: "Sí. Pocs polítics com ell".

A l'exalcalde li agrada recordar que el president li demanava opinió perquè "valorava molt la meva sinceritat", i també com tancava acords i acostava postures polítiques al reservat de Cal Morell, als anys 90 un dels restaurants de més anomenada a la demarcació de Lleida. Moltes coses no es poden explicar, apunta el convergent, que recorda vivament la "campanya en contra meva" que es va organitzar l'any 1995 per descavalcar-lo de l'alcaldia. Diuen els periodistes veterans que Aguilà no s'esperava la victòria i que el cava va ser comprat a corre-cuita per celebrar-la. Per Borràs va ser un cop fort que crec que encara li dol.