La terminal lleidatana perd un 40% de passatgers durant el primer semestre del 2022 amb uns registres molt allunyats de les estimacions inicials de fa 12 anys i que han obligat a optar pels drons o els rodatges per mantenir-hi l'activitat
Any 2003. Catalunya tanca l'etapa del pujolisme i obre la del Tripartit, el govern de les formacions que durant anys han estat a l'obaga del govern de la Generalitat. És l'època dels grans projectes faraònics que serveixen per omplir els discursos de conceptes com l'equilibri territorial i el progrés. A Lleida, la demarcació menys poblada de Catalunya, arriba l'Alta Velocitat, un projecte reeixit que anima l'ambició de les administracions, que veuen l'oportunitat de posar-se al mapa amb un projecte encara més sonat. La voluntat del govern Pujol, que tenia el suport del PP en el projecte, de convertir el petit aeròdrom d'Alfés en un aeroport regional queda superada pels peròs ecologistes que defensaven preservar la timoneda i l'entorn estepari, i per la política del moment, muntada en l'euro i que comença a buscar indrets per ubicar el nou aeroport.
Un any després, s'anuncia que el municipi d'Alguaire, de 3.000 habitants, serà la seu del projecte, "una prioritat" pel Govern de la Generalitat, en mans del socialista José Montilla que comença a cantar les excel·lències d'una instal·lació de la qual no s'ha posat encara cap pedra, però que s'assegura viable al 100%. Es diu que les empreses hi abocaran capital i que les companyies hi aterraran atenent la proximitat amb els centres turístics, a un cop de pedra gràcies a l'AVE que acaba d'arribar. La Cambra de Comerç presenta també un informe on s'anuncia que l'aeroport generarà més de 500 llocs de treball directes i que serà rendible en només quatre anys. S'estimen 72 milions per fer l'obra.
La febre de l'aeroport genera propostes i projectes empresarials que utilitzaran pretenen utilitzar la terminal com una base per fer negoci. Aerotaxis, serveis d'helicòpters o fins i tot vols directes Lleida-Nova York omplen pàgines de diaris i ajuden a reforçar la idea que Lleida, per fi, serà coneguda arreu. L'obra es va fent sense contratemps mentre s'anuncien vols amb Frankfurt, Lisboa, Londres, Milà, Sevilla, A Corunya... L'interès és màxim, tot i que la Generalitat s'ha d'"empassar" la construcció de la torre de control i l'estació de passatgers, que en un principi l'havia de fer l'empresa concessionària Dragados. Tampoccap empresa aposta per la gestió de la terminal després que s'obri el concurs per la gestió, però l'obra acaba entre aplaudiments i elogis. Lleida té la seva particular icona de postal. El progrés ja és aquí, i ha acabat costant 95 milions.
El conseller d’obres públiques de l’executiu tripartit, Joaquim Nadal, estima aleshores que per Alguaire passaran 50.000 passatgers durant el primer any, una xifra que eleva a 395.000 quan la terminal compleixi una dècada en funcionament. Dotze anys -i dues crisis després, la financera i la de la Covid- d'aquestes paraules, la realitat mostra un panorama radicalment diferent de la terminal, que no només està a anys llum dels càlculs que feia Nadal, sinó que va perdent els pocs passatgers que hi arriben.
Les darreres dades publicades recentment per Aeroports de Catalunya apunten un decreixement de viatgers a Alguaire respecte les dades de l’any 2021. Entre febrer i juny de l’any passat, a l’aeroport van arribar-hi 5.773 passatgers, un número que ha davallat en el mateix període d’aquest any fins als 3.284, un 43% menys. El mateix passa amb el nombre d’operacions, que han passat de 3.081 a 1.035 en un any, menys de la meitat.
El Lleida-Alguaire és un aeroport fracassat si s'atenen els objectius fixats quan van començar les operacions després de la magna inauguració, i aquesta és una veritat que han acabat assumint els responsables del Govern català, que en els darrers anys han apostat per virar el rumb de la terminal, que es pretén que passi de ser comercial a un espai industrial.
En aquest sentit, el secretari d'Infraestructures i Mobilitat, Isidre Gavín, que espera el relleu per la marxa de Junts del Govern, reconeix a NacióDigital que en els darrers anys que els objectius plantejats quan es va planificar l'aeroport, centrats en l'activitat comercial i amb l'expectativa del transport de mercaderies, "no s'han complert", un fet que atribueix al fet que estaven basats en estudis d'oferta i demanda i de capacitat de generar activitat que no van ser "prou rigorosos".
Sense dispositiu antiboira al país de la boira Pel que fa a la viabilitat, Gavín assenyala que la principal prioritat és que l'aeroport tingui un impacte al territori amb les diferents activitats que s'hi porten a terme, més enllà de poder equilibrar el balanç de comptes de la infraestructura. Tot i això, assegura que el Govern "no renuncia a assolir aquest equilibri i l'autofinançament". En aquest sentit, destaca que el dèficit s'ha anat reduint en els darrers exercicis. L’executiu català ha destinat 16 milions d'euros a Alguaire en els darrers pressupostos, uns diners que no han servit per instal·lar un sistema antiboira que faci possible l'aterratge dels avions durant els dies de poca visibilitat, sovintejats durant l’hivern. Els vols que arriben a Alguaire en aquestes condicions meteorològiques han de desviar-se fins a Barcelona o Girona.
L’objectiu: ser una referència en proves de drons En aquesta línia de canviar el model de l’aeroport, el passat mes de juliol es va signar un acord per fer d’Alguaire una plataforma de certificació i proves de drons/AAM (Advanced Air Mobility).
La voluntat és que l'aeroport lleidatà esdevingui un centre de referència europeu en aquest àmbit. En aquest sentit, les tres entitats treballaran conjuntament i també amb l'objectiu d'atreure a les instal·lacions altres empreses que desenvolupen drons i serveis associats i generar així llocs de treball entorn d'aquesta indústria. L'acord se suma a altres projectes que faran de Lleida-Alguaire una base de proves per integrar l'operació de drons en entorns aeroportuaris.
Escenari de proves, festivals i de rodatges L’aeroport Lleida-Alguaire també s'ha convertit en els darrers anys en l'escenari de fires relacionades amb el sector aeronàutic i de festivals aeris com és el cas de la Lleida Air Challenge i de La Festa del Cel.
Les instal·lacions han estat adaptades, també, en plató cinematogràfic, amb gairebé una quarantena de rodatges que, fins ara, han generat uns ingressos de prop de 300.000 euros. Hi han enregistrat els seus anuncis principals marques automobilístiques mundials i també altres multinacionals com ara Orange o Braun, aquest darrer protagonitzat pel pilot de Fórmula 1, Sebastian Vettel. A més, l'aeroport lleidatà ha estat escenari d'un curtmetratge i de videoclips musicals com ara l'èxit Beautiful People del músic britànic Ed Sheeran.
