Eleccions municipals 2023

Pueyo contra Larrosa: una aferrissada lluita per l’alcaldia de Lleida

Les enquestes internes dels partits esbossen una pugna entre republicans i socialistes, que mantenen un empat tècnic per davant de Junts, que seria tercera força, i del PP, que podria doblar la representació

per Àlvar Llobet Sotelo, Lleida | 1 d'octubre de 2022 a les 17:29 |
El paer en cap de Lleida, Miquel Pueyo, es va presentar a les eleccions municipals del 2019 brandant el relat de canvi d’època a la ciutat després de quatre dècades de governs socialistes. El líder d’ERC afrontarà els comicis locals del maig del 2023 amb la pretensió de consolidar el discurs i solidificar aquest canvi de tendència política que defensava i que va aconseguir amb la victòria electoral i el posterior pacte de govern amb Junts per Catalunya i el Comú de Lleida

Pueyo va ser la cara d’aquella contesa electoral, i Fèlix Larrosa, la creu. L’exalcalde va caure a les urnes i va esdevenir el primer batlle lleidatà que perdia unes eleccions estan en el càrrec de paer en cap. El candidat del PSC encapçalava un projecte desgastat pels anys d’executius del mateix color, però la seva derrota per menys d’un centenar de vots li va fer veure que el marge es podia eixugar amb facilitat per convertir-se en el guanyador dels propers comicis. Fa anys que treballa amb aquesta idea, creu que la pot fer realitat i, fins i tot, està convençut que pot ser un alcalde millor que Antoni Siurana i Àngel Ros, els grans tòtems del socialisme lleidatà. L’ambició de Larrosa està, a vegades, al caire de la temeritat.


Pueyo i Larrosa es disputaran la victòria electoral a la ciutat de Lleida, però s’ha de tenir en compte que, en aquest cas, quedar primer no serà una garantia absoluta d’un accés a la governabilitat de la ciutat. Els pactes post-electorals s’intueixen claus per dibuixar el proper executiu de la capital del Segrià. Republicans i socialistes tenen actualment set regidors cadascun, i aquest empat es manté en en les enquestes internes que ja manegen les formacions. NacióDigital ha tingut accés a tres d’elles (de formacions que tenen representació al consistori), i en totes es dibuixa una aferrissada pugna entre l’actual paer en cap i el cap de l’oposició, càrrec que Larrosa va demanar expressament a inici de legislatura per visibilitzar-se com la primera alternativa.

El govern li va concedir aquest “títol” que el socialista ha usat, ben sovint, per carregar els neulers contra l’executiu de Pueyo. Pels passadissos de la Paeria encara es recorda aquell sorprenent “no en tenen ni puta idea” que l’expaer en cap va deixar anar en plena roda de premsa sobre el dèficit municipal, el març del 2020. Molts van veure en aquell exabrupte una mostra de mala digestió de la derrota electoral. Larrosa va ser alcalde només nou mesos, i té l’espina clavada.

 

Miquel Pueyo, Paer en cap de Lleida. Foto: Adrià Costa


Els sondatges li donen al candidat socialista opcions de deixar l’oposició amb una forquilla de paers que es mou entre els set i els vuit. En una situació similar es troba ERC, que està en disposició de tornar a guanyar les eleccions amb un sostre de vuit representants. Al 23 podria tornar a passar com fa quatre anys, quan la victòria electoral es va dirimir per una desena de vots. En aquest sentit, un aspecte que també es preveu important serà la participació i la mobilització de cada electorat. Larrosa fa molts mesos que fa tasca per recollir votants, i fins i tot ha obert una campanya de recaptació de diners per abordar la campanya electoral.


El tercer lloc a les eleccions sembla clarament reservat a Toni Postius, l’actual regidor d’Urbanisme i candidat de Junts per Catalunya. L’edil es presentarà per tercera vegada a unes eleccions locals amb l’aspiració d’arribar a l’alcaldia, però les enquestes, de moment, se li queden curtes per assolir aquest propòsit. Postius es mou en una forquilla d’entre quatre i sis representants (els mateixos que té ara) amb una tendència a aproximar-se cap a la banda alta d’aquest marge. El líder independentista està cridat a ser, amb tota probabilitat, un actor indispensable en la formació del proper govern de Lleida, perquè d’ell dependran les possibles majories. 

Qui també espera tenir èxit en els propers comicis locals lleidatans és Xavier Palau, candidat del PP. Regidor a la Paeria, l’aspirant preveu una pujada de la seva formació. Aquest objectiu l’ocupa des de fa anys. Palau intenta cimentar un projecte de centre-dreta lleidatà que ell mateix ha batejat amb l’eslògan “Lleida Implicada”. Els dos paers que actualment té la formació podrien passar a ser, segons les enquestes internes, tres, quatre o cinc.


Els populars preveuen uns bons resultats que ni albiren els de Ciutadans, formació que ha viscut una autodestructiva legislatura i a qui cap sondatge li dona representació en el proper plenari de la Paeria. El 2023 serà probablement el final d’estació per aquesta formació que va assaborir la mel del poder (sense entrar a govern) quan del 2015 al 2019 es va convertir en soci preferent, primer d’Àngel Ros i després d’un Larrosa que se’n volia apartar però que no ho va aconseguir en constatar les negatives als grans acords dels partits sobiranistes. El socialista es pot trobar en un problema similar després de les eleccions. Qui voldrà pactar amb Larrosa? És una de les preguntes que caldrà fer-se.

La CUP podria tornar al plenari lleidatà


Una de les claus de volta de la formació del proper govern lleidatà serà el concurs o no de la CUP. La formació anticapitalista va quedar fora del consistori fa quatre anys després d’un mandat amb dos regidors de la Crida per Lleida. Les enquestes situen els cupaires en un ventall de 0 a 2 regidors, i una d’elles deixa constància que l’èxit estaria més a l’abast si Pau Juvillà, exregidor i diputat inhabilitat, tornés a encapçalar la llista. Segons va avançar aquest diari, aquesta possibilitat és remota i no es contempla. Sigui com sigui, l’entrada de la CUP al consistori encatifaria un eventual acord entre independentistes.

A la ciutat de Lleida, el record de les dècades de governança socialista encara és una motivació per arribar a pactes entre les formacions que van viure a l’oposició i que no estan disposades a tornar-hi. Dit d’una altra manera, la voluntat de no veure novament un executiu del PSC és més forta que les possibles discrepàncies que les formacions independentistes puguin tenir en qüestions nacionals o de projecte de ciutat. Aquest enfocament permet fer un pronòstic: Si ERC, Junts per Catalunya i la CUP sumessin majoria absoluta (14 regidors), l’independentisme revalidaria l’alcaldia de Lleida amb molta probabilitat.

El Comú de Lleida, per la seva banda, no té assegurada la presència en el proper plenari. Els sondatges donen als comuns una forquilla d’entre 0 i 2 edils. Aquest marge també es dóna, tot i que en menor percentatge, amb Vox, que podria irrompre al consistori. 
 

Fèlix Larrosa Foto: ACN

 

Participació