Lleida esborra el «seu» franquisme

La Seu Vella acull el primer acte de reparació a les víctimes de la dictadura que es fa a la ciutat

25 de setembre del 2022
Actualitzat a la 13:44h
Imatge de l’acte a la Seu Vella
Imatge de l’acte a la Seu Vella | ACN
La ciutat de Lleida ha fet un pas més aquest diumenge per esborrar la dictadura franquista i reparar la memòria de les seves víctimes. La Paeria i la Conselleria de Justícia han entregat 83 documents a 68 famílies de republicans en els quals s’acredita la nul·litat dels processos judicials de caire polític. Els documents també declaren com a il·legals els tribunals de l'Auditoria de Guerra de l'Exèrcit d'Ocupació, que van actuar entre el 1938 i el 1978.

La catedral de la Seu Vella ha estat l’escenari d’aquest primer acte de reparació que es fa a la capital del Segrià per contribuir a dignificar les víctimes i el passat. La consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, i l'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, han estat els encarregats de reparar aquest greuge històric.

De les 83 víctimes, tres de les quals encara estan vives, 47 són veïnes de Lleida i 36 de pobles de l'entorn. Els assistents, alguns visiblement emocionats, han agraït l'homenatge als seus familiars després d'anys de patiment i assenyalen que "mai és tard".

Memòria democràtica a Lleida
L’acte s’emmarca en el projecte d’activitats de Memòria Democràticaque l'Ajuntament de Lleida ha programat fins a finals d'any. S’hi inclouen quatre debats de memòria sobre la lluita contra els maquis, les fosses de la Guerra Civil, la policia secreta franquista i la violència política durant la Transició espanyola; dos itineraris sobre la maçònica de Lleida i els vestigis de la Guerra Civil a l'aeròdrom d'Alfés, i un acte en record al poeta Gabriel Ferrater.