22
de setembre
del
2022
Actualitzat
a les
14:36h
El reportatge que l'Ara va publicar sobre els abusos a l'Aula deTeatre de Lleida van impressionar Isabel Coixet fins al punt que el mateix dia va contactar el diari per conèixer-ne els detalls i demanar-los permís per fer-ne un documental. El resultat de la trucada és “El sostre groc”, una cinta que la cineasta aixeca per fer la "justícia social" que els tribunals no van vehicular i que aquest dijous s'ha presentat com una projecció especial a la secció oficial del Festival de Sant Sebastià. Un viatge "sanador" per a les víctimes, que tenien entre 13 i 19 anys, que posa el focus en l'abusador i que inclou vídeos i fotos de l'època. Entrevistada per l'ACN, Coixet vol contribuir a acabar amb una "conspiració de silenci" davant dels abusos.
El relat diverses noies que van patir abusos sexuals a l'Aula de Teatre de Lleida se suma nombroses fotografies i vídeos reals per recollir tot el procés, que va des dels abusos, fins a la denúncia, passant per l'explicació al seu entorn més proper.
Un dels reptes més importants a l'hora de començar a fer el projecte va ser, segons la directora, evitar revictimitzar les dones –quasi totes menors quan va passar- que havien patit agressions sexuals. Per això, Coixet tenia clar que no volia recrear-se en allò que va passar sinó mostrar la impunitat amb la qual van succeir els fets. En aquest sentit, Coixet admet que no li interessen "ni el 'morbo' ni els detalls". "Volia que per a elles fos una bona experiència. No necessitava llàgrimes, sinó sinceritat", detalla.
La denúncia de "moltes dones" arriba a Sant Sebastià
Segons Coixet, el fet que el documental hagi arribat fins a Sant Sebastià és una manera de reconèixer que és la història de "moltes dones i de moltes generacions" i demana no apartar la mirada davant dels abusos. “Alguns homes i dones es posen molt nerviosos amb tot això i no ens hi hem de posar, hi ha coses que no estan bé i no ho estaven fa 100 anys, ni fa 50 ni demà”, insisteix.
La directora, però, no ha arribat sola al festival, sinó que les víctimes dels abusos a l'Aula l'han acompanyat a la presentació. Es mostren agraïdes per la "repercussió" del seu cas, del qual no van ser-ne conscients fins que la pel·lícula ha arribat al certamen.
El relat diverses noies que van patir abusos sexuals a l'Aula de Teatre de Lleida se suma nombroses fotografies i vídeos reals per recollir tot el procés, que va des dels abusos, fins a la denúncia, passant per l'explicació al seu entorn més proper.
Un dels reptes més importants a l'hora de començar a fer el projecte va ser, segons la directora, evitar revictimitzar les dones –quasi totes menors quan va passar- que havien patit agressions sexuals. Per això, Coixet tenia clar que no volia recrear-se en allò que va passar sinó mostrar la impunitat amb la qual van succeir els fets. En aquest sentit, Coixet admet que no li interessen "ni el 'morbo' ni els detalls". "Volia que per a elles fos una bona experiència. No necessitava llàgrimes, sinó sinceritat", detalla.
La denúncia de "moltes dones" arriba a Sant Sebastià
Segons Coixet, el fet que el documental hagi arribat fins a Sant Sebastià és una manera de reconèixer que és la història de "moltes dones i de moltes generacions" i demana no apartar la mirada davant dels abusos. “Alguns homes i dones es posen molt nerviosos amb tot això i no ens hi hem de posar, hi ha coses que no estan bé i no ho estaven fa 100 anys, ni fa 50 ni demà”, insisteix.
La directora, però, no ha arribat sola al festival, sinó que les víctimes dels abusos a l'Aula l'han acompanyat a la presentació. Es mostren agraïdes per la "repercussió" del seu cas, del qual no van ser-ne conscients fins que la pel·lícula ha arribat al certamen.