El Lleida Esportiu i l’ascens

Socis i seguidors no han de tornar a caure en l’error d’elevar expectatives, perquè després la història acaba, com sempre havia passat amb els Esteve, amb frustració

Redacció
24 d'agost del 2022
Actualitzat a les 14:07h
Presentació de Pere Martí
Presentació de Pere Martí | Lleida Esportiu
El Lleida Esportiu ha començat la primera temporada sense les incerteses que eren inherents en la gestió dels germans Esteve. Tot i els problemes judicials amb els antics propietaris que encara s’arrosseguen, l’entitat s’ha “pacificat” i pot afrontar un futur a curt termini amb unes mínimes garanties de feina ben feta.

Els nous gestors del Lleida Esportiu s’emmirallen amb clubs com el Villareal i pretenen adoptar un model similar que pivoti en un futbol formatiu de joves futbolistes que acabin essent protagonistes al primer equip. La teoria dringa bé, però s’equivocaran els afeccionats que tinguin pressa en veure èxits. Per aquesta raó, seria fer-li un mal favor al Lleida Esportiu fixar l’exigència inamovible de l’ascens a Primera RFEF.

Que el club estigui en disposició de fer aquest salt de categoria no s’ha d’interpretar com una obligació peremtòria, perquè una plantilla de joves, amb un nou entrenador, necessita un marge de confiança i treballar sense pressió excessiva. Socis i seguidors no han de tornar a caure en l’error d’elevar expectatives, perquè després la història acaba, com sempre havia passat amb els Esteve, amb frustració.