11
de juliol
del
2022
Actualitzat
el
29
de gener
del
2023
a les
22:02h
La Transsegre ha reviscut després de dos anys d’aturada forçosa, i la sensació, un cop finalitzada l’edició del retorn, és que aquesta festa ha de decidir com vol ser en els propers anys: un esdeveniment com el que s’ha fet fins ara o una gran celebració de ciutat que es pugui equiparar a les festes més populars i concorregudes de Ponent. Ara no ho pot fer.
Només cal mirar la requesta que tenen l’Aquelarre de Cervera, la Fira del Teatre de Tàrrega o l’Aplec del Caragol de Lleida per adonar-se que la Transsegre és una altra cosa, menor. Poc comparable. Una festivitat local que passa quasi fugaçment: Un divendres a la nit, un dissabte i quatre hores mal comptades el diumenge al matí. Els balaguerins n’estem orgullosos i la reivindiquem, però ens faríem un mal favor si no ens la miressim de tant en tant amb un ull crític.
Un dels principals problemes és la manca d’implicació de la ciutat, que fia a un grup de joves bona part de l’organització. No es pot pretendre tenir un gran event si el poble s’acomoda amb el programa que preparen els nois de l’Admiral’s Cup Lights (d’on deu venir aquest nom?), que fan el que poden i a qui s’ha de donar les gràcies. Dirigir les crítiques que hi pugui haver contra l’staff que prepara això que en diuen la “Festa Major d’estiu de Balaguer” seria injust i egoista. Cada any es fan crides a voluntaris per organitzar la festa, i percebo que sempre son els mateixos quatre xiquets que s’encarreguen de capitanejar després d’haver agafat el relleu d’aquells que un dia també eren quatre xiquets i que quan ho van deixar de ser van fer un comprensible pas al costat.
Si el relat que fem com a ciutat és que la Transsegre és una de les millors festes de les Terres de Lleida (que no ho és, però ho diem) ens hauria de fer reflexionar que siguin només un grup de nois i noies els que s’ocupin de l’organització mentre la resta bàsicament ens ho mirem. Sense una implicació més proactiva de la societat és impossible que la Transsegre agafi una major volada de la que ha tingut fins ara. Amb una baixada llarga pel riu i dues sessions de barrila nocturna no es pot pretendre ser un referent festiu, i menys amb la gran competència actual de certàmens i festivals musicals i artístics que atreuen un públic que anys enrere tenia menys oferta per escollir. Entitats, comerços, empreses i clubs han de jugar aquesta partida per fer una Transsegre més global i àmplia, si és que així es vol.
Si no existeix aquesta ambició, aquesta festa sempre quedarà vinculada a la voluntat dels joves organitzadors, que un dia ho deixaran i, com sempre ha passat, caldrà córrer a buscar nova gent per mantenir la continuïtat de la festivitat. Per entendre’ns; la Transsegre té els peus de fang.
L’objectiu no hauria de ser mantenir la festa i prou, sinó ampliar-la i canviar-li el concepte mantenint l’essència. L’aigua i el riu han de ser els espais de referència, però no només. Que els marges del Segre siguin l’únic indret festiu vol dir que en cap altre lloc de la ciutat s’hi nota el seu batec. La Transsegre passa ràpid i no aconsegueix abraçar Balaguer, perquè no es fan actes ni activitats fora de la semàntica de les barques i els concerts de matinada, de manera que exclou una gran bossa de la població que no sap de quina manera participar-hi. La Transsegre és una festa jove, però no ha de ser només per a joves. Seria interessant fer una mirada global a la comunitat i pensar actes que cooptin els balaguerins que avui no estan vinculats a la festa perquè veuen que no encaixen en la tradició dels descensos pel riu, els concerts de matinada i alguna que altra borratxera. En aquest sentit, la recent proposta de baixada infantil el divendres és un gran encert.
Aquest nou plantejament s’haurà de fer tard o d’hora, sobretot perquè la baixada amb barques estarà llastada a partir d’ara per les mesures de seguretat, que s’han de complir i està bé que així es faci. A la Transsegre ja no hi hauran més baixades salvatges com es feia fa anys i on no passava res perquè Déu no volia. La primera etapa es fa al matí i la segona és un recorregut simbòlic, i s’haurà d’equilibrar aquesta pèrdua d’atracció amb altres actes, que no necessàriament hauran de ser tots al costat del riu. Aquests plantejaments teòrics només podran ser reals, però, si hi ha una major implicació dels balaguerins. Els Admiral’s en diuen “mullar-se el cul”.
Només cal mirar la requesta que tenen l’Aquelarre de Cervera, la Fira del Teatre de Tàrrega o l’Aplec del Caragol de Lleida per adonar-se que la Transsegre és una altra cosa, menor. Poc comparable. Una festivitat local que passa quasi fugaçment: Un divendres a la nit, un dissabte i quatre hores mal comptades el diumenge al matí. Els balaguerins n’estem orgullosos i la reivindiquem, però ens faríem un mal favor si no ens la miressim de tant en tant amb un ull crític.
Un dels principals problemes és la manca d’implicació de la ciutat, que fia a un grup de joves bona part de l’organització. No es pot pretendre tenir un gran event si el poble s’acomoda amb el programa que preparen els nois de l’Admiral’s Cup Lights (d’on deu venir aquest nom?), que fan el que poden i a qui s’ha de donar les gràcies. Dirigir les crítiques que hi pugui haver contra l’staff que prepara això que en diuen la “Festa Major d’estiu de Balaguer” seria injust i egoista. Cada any es fan crides a voluntaris per organitzar la festa, i percebo que sempre son els mateixos quatre xiquets que s’encarreguen de capitanejar després d’haver agafat el relleu d’aquells que un dia també eren quatre xiquets i que quan ho van deixar de ser van fer un comprensible pas al costat.
Si el relat que fem com a ciutat és que la Transsegre és una de les millors festes de les Terres de Lleida (que no ho és, però ho diem) ens hauria de fer reflexionar que siguin només un grup de nois i noies els que s’ocupin de l’organització mentre la resta bàsicament ens ho mirem. Sense una implicació més proactiva de la societat és impossible que la Transsegre agafi una major volada de la que ha tingut fins ara. Amb una baixada llarga pel riu i dues sessions de barrila nocturna no es pot pretendre ser un referent festiu, i menys amb la gran competència actual de certàmens i festivals musicals i artístics que atreuen un públic que anys enrere tenia menys oferta per escollir. Entitats, comerços, empreses i clubs han de jugar aquesta partida per fer una Transsegre més global i àmplia, si és que així es vol.
Si no existeix aquesta ambició, aquesta festa sempre quedarà vinculada a la voluntat dels joves organitzadors, que un dia ho deixaran i, com sempre ha passat, caldrà córrer a buscar nova gent per mantenir la continuïtat de la festivitat. Per entendre’ns; la Transsegre té els peus de fang.
L’objectiu no hauria de ser mantenir la festa i prou, sinó ampliar-la i canviar-li el concepte mantenint l’essència. L’aigua i el riu han de ser els espais de referència, però no només. Que els marges del Segre siguin l’únic indret festiu vol dir que en cap altre lloc de la ciutat s’hi nota el seu batec. La Transsegre passa ràpid i no aconsegueix abraçar Balaguer, perquè no es fan actes ni activitats fora de la semàntica de les barques i els concerts de matinada, de manera que exclou una gran bossa de la població que no sap de quina manera participar-hi. La Transsegre és una festa jove, però no ha de ser només per a joves. Seria interessant fer una mirada global a la comunitat i pensar actes que cooptin els balaguerins que avui no estan vinculats a la festa perquè veuen que no encaixen en la tradició dels descensos pel riu, els concerts de matinada i alguna que altra borratxera. En aquest sentit, la recent proposta de baixada infantil el divendres és un gran encert.
Aquest nou plantejament s’haurà de fer tard o d’hora, sobretot perquè la baixada amb barques estarà llastada a partir d’ara per les mesures de seguretat, que s’han de complir i està bé que així es faci. A la Transsegre ja no hi hauran més baixades salvatges com es feia fa anys i on no passava res perquè Déu no volia. La primera etapa es fa al matí i la segona és un recorregut simbòlic, i s’haurà d’equilibrar aquesta pèrdua d’atracció amb altres actes, que no necessàriament hauran de ser tots al costat del riu. Aquests plantejaments teòrics només podran ser reals, però, si hi ha una major implicació dels balaguerins. Els Admiral’s en diuen “mullar-se el cul”.