21
de juny
del
2022
Actualitzat
a les
14:44h
El desconeixement del català dels socorristes de les piscines de les Borges Blanques, a les Garrigues, ha generat en les darreres hores polèmica i crítiques a les xarxes socials.
El fet que els tècnics de salvament de les instal·lacions així com també els responsables del bar no entenguin el català i demanin als usuaris que se’ls hi dirigeixin en castellà ha encès diversos veïns, que han acusat l’ajuntament de no vetllar per la protecció de l’idioma. Els treballadors provenen de Jaén.
Des del govern municipal s’ha sortit al pas de la polèmica explicant que la contractació de l’empresa de socorristes s’ha fet per concurs en base a la normativa espanyola que impedeix incloure requisits de defensa del català. Fonts municipals han explicat a NacióDigital que en el plec de clàusules no es poden fixar requisits idiomàtics “perquè són inconstitucionals i no estan permesos”.
En aquest context, el concurs es decideix per una qüestió de competència de preus, de manera que l’oferta més econòmica és la que s’acaba enduent el contracte. El consistori assegura que ha complert la legalitat i que no poden fer fora els treballadors per aquesta qüestió. L’alcaldessa de la localitat, Núria Palau, lamenta que els consistoris estiguin lligats “de mans i peus” en aquest tipus de contractació, i recorda que aquesta realitat “ni és nova ni és única de les Borges Blanques”. Palau compareixerà aquest dimarts a la tarda en roda de premsa per explicar detalls d’aquest concurs.
Crítiques a l'ajuntament per no posar una clàusula al concurs
Advocats experts en contactació pública consultats per aquest diari asseguren que no es poden implementar exigències del català en les bases d’aquest tipus de concursos atès que la legalitat no ho empara, i que en tot cas aquesta condició s’hauria pogut incloure com a millora, però no com a obligació.
En aquest sentit s’ha posicionat la Plataforma per la Llengua, que ha recordat al consistori en un missatge a Twitter que es poden establir clàusules lingüístiques en les contractacions, alhora que ha assegurat que l’empresa prestadora del servei no pot vulnerar la legalitat. En un posicionament similar ha parlat l'exdirector general d'administració local, Albert Pereira, que ha qualificat el fet de "gravíssim" atès que, segons ell, el consistori podia haver inclòs una clàusula en defensa del català, un tràmit ajustat a llei.
El fet que els tècnics de salvament de les instal·lacions així com també els responsables del bar no entenguin el català i demanin als usuaris que se’ls hi dirigeixin en castellà ha encès diversos veïns, que han acusat l’ajuntament de no vetllar per la protecció de l’idioma. Els treballadors provenen de Jaén.
Des del govern municipal s’ha sortit al pas de la polèmica explicant que la contractació de l’empresa de socorristes s’ha fet per concurs en base a la normativa espanyola que impedeix incloure requisits de defensa del català. Fonts municipals han explicat a NacióDigital que en el plec de clàusules no es poden fixar requisits idiomàtics “perquè són inconstitucionals i no estan permesos”.
En aquest context, el concurs es decideix per una qüestió de competència de preus, de manera que l’oferta més econòmica és la que s’acaba enduent el contracte. El consistori assegura que ha complert la legalitat i que no poden fer fora els treballadors per aquesta qüestió. L’alcaldessa de la localitat, Núria Palau, lamenta que els consistoris estiguin lligats “de mans i peus” en aquest tipus de contractació, i recorda que aquesta realitat “ni és nova ni és única de les Borges Blanques”. Palau compareixerà aquest dimarts a la tarda en roda de premsa per explicar detalls d’aquest concurs.
Crítiques a l'ajuntament per no posar una clàusula al concurs
Advocats experts en contactació pública consultats per aquest diari asseguren que no es poden implementar exigències del català en les bases d’aquest tipus de concursos atès que la legalitat no ho empara, i que en tot cas aquesta condició s’hauria pogut incloure com a millora, però no com a obligació.
En aquest sentit s’ha posicionat la Plataforma per la Llengua, que ha recordat al consistori en un missatge a Twitter que es poden establir clàusules lingüístiques en les contractacions, alhora que ha assegurat que l’empresa prestadora del servei no pot vulnerar la legalitat. En un posicionament similar ha parlat l'exdirector general d'administració local, Albert Pereira, que ha qualificat el fet de "gravíssim" atès que, segons ell, el consistori podia haver inclòs una clàusula en defensa del català, un tràmit ajustat a llei.
Hola, @AjBorgesBlanque, us volem recordar que:
— Plataforma per la Llengua Segrià (@PLSegria) June 21, 2022
1) L'Ajuntament pot establir clàusules lingüístiques en la contractació.
2) Encara que aquestes clàusules no existeixin, en cap cas l'empresa prestadora del servei pot incomplir la llei. Fer-ho és causa de resolució de contracte. https://t.co/2g9B6p6jMh
Gravíssim. I facilíssim d'evitar, amb una simple clàusula al plec de condicions per a l'adjudicació del servei, en què s'exigís el coneixement del català al personal que el prestés. Totalment dins de la legalitat autonòmica, a més. Quina excusa patètica, la del consistori. https://t.co/Esnr0hbvd0
— Albert Pereira (@apereirasole) June 21, 2022