28
de maig
del
2022
Actualitzat
a les
9:41h
El desembre del 2021 es va instal·lar al davant de l’estació de tren de Lleida unes lletres gegants amb el nom de la ciutat. Va ser un pas més en l’estratègia municipal per dignificar l’espai, el primer que veuen els visitants quan posen els peus al municipi. La voluntat política, però, va més enllà de l'atrezzo urbà, i en els darrers mesos s’ha centrat en una reivindicació per implementar el “tren dels treballadors” cap a Barcelona.
Polítics i empresaris defensen el transport ferroviari com una alternativa seriosa al trànsit de vehicles cap a la capital catalana, i aquesta defensa es concreta en un tipus de tren d’alta velocitat, l’Avant. Aquest model de comboi redueix fins a dues hores el trajecte que completen els regionals i el bitllet és més barat que l’AVE: 25 euros per 75 minuts de viatge. La teoria dringa bé, però la realitat és diferent, i més després de la pandèmia.
Recuperació de trajectes prepandèmia
La irrupció de la Covid-19 també va afectar la freqüència d’aquests trens per la ciutat, que es van reduir a partir del 2020. Actualment Renfe ofereix 11 serveis diaris d’Avant entre Lleida i Barcelona, quatre menys que al 2019, quan n’hi havia set d’anada i vuit de tornada.
La recuperació del nombre de trajectes és la demanda lleidatana que sembla haver atès el Ministeri de Transports, que s’ha compromès a tornar a posar els mateixos trens a les vies lleidatanes que hi havia fa tres anys. Fonts de l’organisme espanyol, assenyalen, però, que no s’ha registrat una augment de la demanda en els darrers mesos. La tornada dels trajectes prepandèmia inclou també el de les 10 de la nit, un dels més valorats pels usuaris.
La demanda d’increment de freqüències que es fa des de Lleida es complementa amb altres propostes que s’encaminen a l’assoliment d’un Avant que sigui un “tren dels treballadors”, és a dir, un transport que ràpid, còmode i que no lesioni les butxaques, un fet cabdal en el context actual d’increment de preus del carburant.
La rebaixa en preus dels bitllets i dels abonaments i la dotació de places a preu d’Avant per als usuaris de Lleida en els trens AVE que s’aturen a l’estació lleidatana i tenen places lliures són les peticions que es fan des del territori i que des de fa mesos tenen sobre la taula els responsables del ministeri.
El portaveu de la plataforma d’usuaris del tren, Carles Feixa, assegura a aquest diari que “no té sentit que en tota la demarcació de Lleida hi hagi 19.000 usuaris que utilitzen l’automòbil per traslladar-se a Barcelona i que el tren, que és el més sostenible, tingui limitacions que, a més, la pandèmia ha incrementat”. Feixa destaca en aquest sentit que Lleida no hi ha alternatives viables a l’Avant, de manera que considera que és necessari “un nou model de transport públic que integri l’alta velocitat amb la resta de serveis i amb uns preus viables”.
Cristina Rodríguez, secretària general del sindicat CCOO a les terres de Lleida, creu que la implantació de les reivindicacions de mobilitat facilitaria “la vertebració del territori i el desenvolupament sostenible”, a més d’impulsar l’economia perquè “la majoria dels desplaçaments del territori són fora de la província i actualment no suposa una alternativa real a la utilització del vehicle privat”. En aquesta línia també es posicionen les dues principals institucions del territori, la Paeria de Lleida i la Diputació.
El president de l’organisme provincial, Joan Talarn, posa l’accent en una revisió dels preus, un punt que considera fonamental per fer del tren la porta de sortida dels lleidatans cap a Barcelona i també en direcció contrària: “El talent barceloní ha de poder venir cap a les nostres contrades amb tren, i per tant, el preu del bitllet ha de ser assumible per a totes les butxaques”.
Moltes inversions, pocs usuaris
Les inversions realitzades per l’Estat en les línies d’alta velocitat han suposat un 70% de la totalitat de les inversions en el ferrocarril. El nombre d’usuaris d’alta velocitat suposa únicament un 8% del total, mentre que els usuaris de la xarxa convencional suposen un 92%.
En aquest sentit s’obre una via de reclamació que pivota sobre l’obsolescència dels combois i la lentitud d’alguns trajectes, que poden arribar a les tres hores entre Lleida i Barcelona. La R12, la línia de Cervera, és un dels exemples de la manca d’inversió i que es preveu resoldre a partir de l’any 2024 quan siguin Ferrocarrils de la Generalitat la que agafi el relleu a Renfe en la gestió d’aquest servei de tren.
Polítics i empresaris defensen el transport ferroviari com una alternativa seriosa al trànsit de vehicles cap a la capital catalana, i aquesta defensa es concreta en un tipus de tren d’alta velocitat, l’Avant. Aquest model de comboi redueix fins a dues hores el trajecte que completen els regionals i el bitllet és més barat que l’AVE: 25 euros per 75 minuts de viatge. La teoria dringa bé, però la realitat és diferent, i més després de la pandèmia.
Recuperació de trajectes prepandèmia
La irrupció de la Covid-19 també va afectar la freqüència d’aquests trens per la ciutat, que es van reduir a partir del 2020. Actualment Renfe ofereix 11 serveis diaris d’Avant entre Lleida i Barcelona, quatre menys que al 2019, quan n’hi havia set d’anada i vuit de tornada.
La recuperació del nombre de trajectes és la demanda lleidatana que sembla haver atès el Ministeri de Transports, que s’ha compromès a tornar a posar els mateixos trens a les vies lleidatanes que hi havia fa tres anys. Fonts de l’organisme espanyol, assenyalen, però, que no s’ha registrat una augment de la demanda en els darrers mesos. La tornada dels trajectes prepandèmia inclou també el de les 10 de la nit, un dels més valorats pels usuaris.
La demanda d’increment de freqüències que es fa des de Lleida es complementa amb altres propostes que s’encaminen a l’assoliment d’un Avant que sigui un “tren dels treballadors”, és a dir, un transport que ràpid, còmode i que no lesioni les butxaques, un fet cabdal en el context actual d’increment de preus del carburant.
La rebaixa en preus dels bitllets i dels abonaments i la dotació de places a preu d’Avant per als usuaris de Lleida en els trens AVE que s’aturen a l’estació lleidatana i tenen places lliures són les peticions que es fan des del territori i que des de fa mesos tenen sobre la taula els responsables del ministeri.
Durada del trajecte Lleida-Barcelona.
: 115 minuts
: 135 minuts
: Avant: 75 minuts. AVE: 60 minuts Regional: 175 minuts
: 115 minuts
: 135 minuts
: Avant: 75 minuts. AVE: 60 minuts Regional: 175 minuts
El portaveu de la plataforma d’usuaris del tren, Carles Feixa, assegura a aquest diari que “no té sentit que en tota la demarcació de Lleida hi hagi 19.000 usuaris que utilitzen l’automòbil per traslladar-se a Barcelona i que el tren, que és el més sostenible, tingui limitacions que, a més, la pandèmia ha incrementat”. Feixa destaca en aquest sentit que Lleida no hi ha alternatives viables a l’Avant, de manera que considera que és necessari “un nou model de transport públic que integri l’alta velocitat amb la resta de serveis i amb uns preus viables”.
Cristina Rodríguez, secretària general del sindicat CCOO a les terres de Lleida, creu que la implantació de les reivindicacions de mobilitat facilitaria “la vertebració del territori i el desenvolupament sostenible”, a més d’impulsar l’economia perquè “la majoria dels desplaçaments del territori són fora de la província i actualment no suposa una alternativa real a la utilització del vehicle privat”. En aquesta línia també es posicionen les dues principals institucions del territori, la Paeria de Lleida i la Diputació.
El president de l’organisme provincial, Joan Talarn, posa l’accent en una revisió dels preus, un punt que considera fonamental per fer del tren la porta de sortida dels lleidatans cap a Barcelona i també en direcció contrària: “El talent barceloní ha de poder venir cap a les nostres contrades amb tren, i per tant, el preu del bitllet ha de ser assumible per a totes les butxaques”.
Moltes inversions, pocs usuaris
Les inversions realitzades per l’Estat en les línies d’alta velocitat han suposat un 70% de la totalitat de les inversions en el ferrocarril. El nombre d’usuaris d’alta velocitat suposa únicament un 8% del total, mentre que els usuaris de la xarxa convencional suposen un 92%.
En aquest sentit s’obre una via de reclamació que pivota sobre l’obsolescència dels combois i la lentitud d’alguns trajectes, que poden arribar a les tres hores entre Lleida i Barcelona. La R12, la línia de Cervera, és un dels exemples de la manca d’inversió i que es preveu resoldre a partir de l’any 2024 quan siguin Ferrocarrils de la Generalitat la que agafi el relleu a Renfe en la gestió d’aquest servei de tren.
Dues persones pujant a l’Avant, a Lleida Foto: ACN