Futbol

La resurrecció del Lleida Esportiu

El tarannà conciliador dels nous gestors ha aconseguit unir la societat lleidatana a favor d’un club que viu ara una nova vida quan fa menys de mig any estava al caire de la desaparició per la mala gestió dels antics propietaris

per Àlvar Llobet, Lleida | 21 de maig de 2022 a les 09:20 |
Jugadors del Lleida Esportiu celebrant el play-off | Lleida Esportiu
La invasió del terreny de joc per part de desenes d’afeccionats el passat diumenge al Camp d’Esports és la imatge d’una resurrecció, la del Lleida Esportiu. El club de la ciutat ha passat en menys de mig any de ser un pària futbolístic allunyat de la societat i criticat per tothom a una entitat que il·lusiona, enganxa i aspira a un ascens. En el darrer partit de lliga contra el Numància l’estadi va registrar 6.619 espectadors, una xifra que contrasta amb el silenci de les grades en els darrers anys de gestió dels antics propietaris, els germans Albert i Jordi Esteve, quan al “temple” es reunien tot just mig miler de persones per veure els partits de lliga. 

El Lleida Esportiu era un club inestable i curull de problemes socials, esportius i, sobretot, econòmics. La manca de liquiditat havia generat en uns impagaments que van posar l’entitat al caire de la desaparició per la quantitat de mensualitats impagades als membres de la plantilla, alguns dels quals van marxar del club al mes de desembre en veure la foscúria per la qual travessava l’entitat.


A més, les cuites judicials contra els Esteve, acusats de presumptes estafes i falsedat documental i centre d’investigacions policials amb escorcoll de les oficines del Camp d’Esports inclòs, dibuixaven un futur negre i una realitat inacceptable per la ciutat, que va acabar donant l’esquena a un club que va arribar a tenir copes i trofeus en un magatzem oblidat i ple de pols.

La degradació del Lleida Esportiu es resumia en aquella imatge del deplorable museu que va donar la volta a la ciutat i es va convertir en una sentència definitiva pels Esteve. La fotografia era un torpede a la història del futbol lleidatà i a la memòria de generacions d’afeccionats i futbolistes, alguns dels quals van signar les pàgines més glorioses de l’esport a la capital del Segrià.


El govern de la Paeria va trencar el conveni amb el club després d’acreditar-se nombrosos incompliments per part dels propietaris, que se senten la diana d’un complot i que han acabat regirant-se contra tothom utilitzant les denúncies i els jutjats com a única via de relació i aferrant-se a documents legals per no desvincular-se del tot de l’entitat. Ells tenen encara el control de les xarxes socials i en les darreres setmanes encara han presentat un peregrí projecte de criptomonedes del Lleida Esportiu en el qual pocs confien. 
 

Luis Pereira, president del Lleida Esportiu Foto: Lleida Esportiu


Els Esteve van deixar un club exhaust i arruïnat, i la tasca dels nous gestors del club ha estat la de revertir la situació amb praxis diferents i tarannàs amables i de consens. L’arribada dels nous directius, encapçalats per l’empresari gallec Luis Pereira, li ha donat a l’entitat lleidatana una estabilitat que s’havia trobat a faltar en els últims anys. Pereira assegura que d’ençà de la seva arribada a Lleida ja s’ha gastat més de mig milió d’euros en la feina de reconstrucció, i apunta alt: vol situar el club a la Segona Divisió en un termini de quatre anys i recuperar el mític nom de la Unió Esportiva Lleida

L’empresari intenta bastir vincles amb diversos sectors de la societat que fins fa menys de mig any veien amb recel, sinó amb franca antipatia, tot el que sonava a Lleida Esportiu. Ignasi Amor, regidor d’Esports de Lleida, explica a NacióDigital que la revifalla del club es deu als nous gestors i al seu tarannà “conciliador i directe que ha ajudat a l’estabilitat i que ha demostrat que la gent tenia ganes de veure futbol i l’únic que faltava era un bon projecte”. En aquest sentit, l’edil assegura que la Paeria manté ara bones relacions amb els nous gestors, i creu que l’entitat pot aspirar ara a grans objectius com el de pujar a la Segona Divisió a mitjà termini: “Projectes com el de la ciutat esportiva i la recuperació del futbol base són fonamentals per abordar noves metes”, rebla Amor. 

La unanimitat contrària que generaven els germans Esteve s’ha convertit en acceptació positiva cap als nous gestors, també en el món de la premsa. La guerra dels antics propietaris contra mitjans i periodistes, alguns dels quals van ser portats als tribunals per signar informacions, contrasta amb la calma que es respira actualment. 

Jordi Echevarria, fotoperiodista del diari Segre que porta anys cobrint els partits del Lleida Esportiu, opina en declaracions a aquest diari que la clau del canvi ha estat “l’arribada de persones que tenen empatia, respecte per a tothom i que busquen la conciliació. Els antics propietaris no tenien res d’això”, explica.

En una línia similar s’expressen els membres de les penyes del club. Ferran Montardit, un dels seguidors del Lleida Esportiu més actiu a les xarxes socials, assegura que la directiva coneix bé el món del futbol, i creu que el Lleida Esportiu “anirà millorant si es fan les coses que toquen. Ja no demano que ho facin molt bé, perquè hem de tenir present d’on venim”.

Montardit considera que l’arribada dels nous directius ha generat un clima de positivisme que s’ha notat en l’assistència dels seguidors al Camp d’Esports: “A grans trets, hem passat de 150 persones a unes 2.000, això segur que ha alleugerit la plantilla, que tot i el premi del play-off tampoc ha fet una temporada excel·lent”, diu. Membres de l’equip confirmen que la marxa dels Esteve va suposar una destensió que ha afavorit el dia a dia. 

L’equip ha quedat cinquè amb 52 punts i s’ha classificat per jugar la promoció després de dues victòries contra el Numància, el millor equip de la categoria que va disputar els dos darrers encontres sense res en joc. Han estat resultats enganyosos? El Sestao River resoldrà aquest dubte aquest dissabte.
 

Els germans Esteve Foto: Lleida Esportiu


 

 

Participació