21
de març
del
2022
Actualitzat
a la
13:45h
La nau 18 de Cal Trepat de Tàrrega ha estat l'escenari escollit aquest dijous per l'assaig general obert del darrer treball d'Amer Kabbani i que porta per títol “Runa”. D'aquesta forma Fira Tàrrega engega el seu “Territori Creatiu” pràcticament tornant a la normalitat després de la pandèmia amb restriccions d'accés.
De pare sirià i mare catalana Amer narra en primera persona el drama de la guerra, amb un espectacle que és la suma del teatre conceptual dels objectes, de les emocions viscudes.
“Runa” és l'essència de la impossibilitat de Kabbani de restablir el contacte físic amb la seva família per causa de la guerra de Síria. Un treball de cos, objectes, so i llum amb tècniques de circ i d'autoficció. Tot plegat per submergir-se en conceptes com la identitat, la família i les fronteres territorials entre països i poder parlar de la resistència a la pèrdua del record d'un temps passat. La runa és la simbologia més extrema i on s'amaguen missatges anònims, de persones anònimes que ens volen manifestar el seu patiment.
Unes catifes, un altaveu, un martell, una bastida, un pilot de runa o un tauló són alguns dels elements que prenen vida i forma per explicar el drama de la guerra. Tot plegat contat des d'un punt de vista pacifista i on cada un dels membres del públic són part activa de l'espectacle aportant el seu fragment de runa a l'equilibri necessari per evitar més dolor.
De pare sirià i mare catalana Amer narra en primera persona el drama de la guerra, amb un espectacle que és la suma del teatre conceptual dels objectes, de les emocions viscudes.
“Runa” és l'essència de la impossibilitat de Kabbani de restablir el contacte físic amb la seva família per causa de la guerra de Síria. Un treball de cos, objectes, so i llum amb tècniques de circ i d'autoficció. Tot plegat per submergir-se en conceptes com la identitat, la família i les fronteres territorials entre països i poder parlar de la resistència a la pèrdua del record d'un temps passat. La runa és la simbologia més extrema i on s'amaguen missatges anònims, de persones anònimes que ens volen manifestar el seu patiment.
Unes catifes, un altaveu, un martell, una bastida, un pilot de runa o un tauló són alguns dels elements que prenen vida i forma per explicar el drama de la guerra. Tot plegat contat des d'un punt de vista pacifista i on cada un dels membres del públic són part activa de l'espectacle aportant el seu fragment de runa a l'equilibri necessari per evitar més dolor.