05
de març
del
2022
Bona part de la història de la cultura popular catalana s’ha bastit a partir de les narracions que s’explicaven als carrers i que han perviscut gràcies a la transmissió oral i, sobretot, a que algú va deixar-ne constància en lletra impresa per evitar-ne l’oblit.
El folklorista Joan Amades és la principal referència en aquestes praxis memorialístiques amb el seu Costumari Català, el far per a qualsevol qüestió relacionada amb les tradicions i els costums a les terres de llengua catalana. Els cinc volums omplen més de 5.000 pàgines, una tasca ingent que Amades no va fer sol. Va comptar amb l’ajuda d’amics i coneguts il·lustrats que l’orientaven a l’hora de buscar històries, li encatifaven contactes de les persones que servaven narracions i relats d’interès popular dignes d’incloure’s a la publicació costumista i l’ajudaven en les transcripcions.
Un dels seus estrets col·laboradors va ser Joan Tomàs i Parés, barceloní nascut l’abril del 1896 i que va desenvolupar una eminent carrera com a professor, músic i director d’orfeons, inclòs l’Orfeó Català, on va arribar a ser sotsdirector durant 20 anys, del 1946 al 1966, un any abans de morir.
La seva vocació musical se li va desvetllar a la infantesa i li va marcar una vida que durant tot el 2021 i aquest 2022 està essent recordada amb una exposició itinerant que acabarà arribant a una vintena de ciutats del país per commemorar el 125è aniversari del seu naixement. A la demarcació de Lleida la mostra només fa parada a Balaguer, on es pot visitar fins el proper dia 9 de març abans que sigui traslladada a Berga, on hi serà fins el 6 d’abril. Acabarà a Montblanc a finals del mes de maig.
La mostra “Joan Tomàs i Parés. De tot cor” compendia tots els seus prismes musicals posant especial èmfasi en la vessant com a folklorista i etnomusicòleg al costat d’Amades i de Sebastià Giralt. Va realitzar una important tasca de recerca i recull de cançons, danses i músiques instrumentals populars catalanes aconseguides en 23 viatges pel territori que anomenava “missions” i que es van concentrar entre el 1922 i el 1936.
El seu mètode no tenia secrets: escoltava, desxifrava i transcrivia les melodies interpretades per la gent, ja fos cantant, amb flabiols o amb altres instruments populars. Arribava al municipi, sovint acompanyant Joan Amades, i es reunia amb alguns prohoms locals, que guiaven els folkloristes caps als indrets on vivien els savis del poble en matèria de cançons populars. Amb aquest sistema va recollir més de 10.000 cançons.
En el diari de Tomàs s’hi explica justament el dia que van visitar Balaguer, on es va reunir una gernació de nens al voltant d’Adela Garrofer, una balaguerina amb més coneixements sobre melodies que cantà mentre Tomàs i Amades anaven anotant. Posteriorment van pagar la dona per la dedicació, un gest que va córrer com la pólvora entre els veïns, que encalçaven els costumistes barcelonins per cantar davant seu i guanyar-se alguna garrofa.
Tomàs va recórrer el país començant per Santa Coloma de Farners passant posteriorment per Girona, la Garrotxa, l’Empordà, Osona i el Maresme i acabant a les terres lleidatanes i a la Cerdanya i el Baridà. Aquesta feina va ser recollida a l’obra el Cançoner Popular Català, imprès per primer cop a Barcelona el desembre de 1938 però que mai va arribar a veure la llum perquè les tropes franquistes el van convertir en pasta de paper després de l’ocupació de Catalunya. Tot i així, anys després de la mort de Franco, Publicacions de l'Abadia de Montserrat va poder reeditar el llibre per a una segona edició, que es va publicar l'any 1983.
El folklorista Joan Amades és la principal referència en aquestes praxis memorialístiques amb el seu Costumari Català, el far per a qualsevol qüestió relacionada amb les tradicions i els costums a les terres de llengua catalana. Els cinc volums omplen més de 5.000 pàgines, una tasca ingent que Amades no va fer sol. Va comptar amb l’ajuda d’amics i coneguts il·lustrats que l’orientaven a l’hora de buscar històries, li encatifaven contactes de les persones que servaven narracions i relats d’interès popular dignes d’incloure’s a la publicació costumista i l’ajudaven en les transcripcions.
Joan Tomàs, al centre i mirant a càmera, al costat de Joan Amades a Balaguer Foto: Arxiu Joan Tomàs
Un dels seus estrets col·laboradors va ser Joan Tomàs i Parés, barceloní nascut l’abril del 1896 i que va desenvolupar una eminent carrera com a professor, músic i director d’orfeons, inclòs l’Orfeó Català, on va arribar a ser sotsdirector durant 20 anys, del 1946 al 1966, un any abans de morir.
La seva vocació musical se li va desvetllar a la infantesa i li va marcar una vida que durant tot el 2021 i aquest 2022 està essent recordada amb una exposició itinerant que acabarà arribant a una vintena de ciutats del país per commemorar el 125è aniversari del seu naixement. A la demarcació de Lleida la mostra només fa parada a Balaguer, on es pot visitar fins el proper dia 9 de març abans que sigui traslladada a Berga, on hi serà fins el 6 d’abril. Acabarà a Montblanc a finals del mes de maig.
La mostra “Joan Tomàs i Parés. De tot cor” compendia tots els seus prismes musicals posant especial èmfasi en la vessant com a folklorista i etnomusicòleg al costat d’Amades i de Sebastià Giralt. Va realitzar una important tasca de recerca i recull de cançons, danses i músiques instrumentals populars catalanes aconseguides en 23 viatges pel territori que anomenava “missions” i que es van concentrar entre el 1922 i el 1936.
El seu mètode no tenia secrets: escoltava, desxifrava i transcrivia les melodies interpretades per la gent, ja fos cantant, amb flabiols o amb altres instruments populars. Arribava al municipi, sovint acompanyant Joan Amades, i es reunia amb alguns prohoms locals, que guiaven els folkloristes caps als indrets on vivien els savis del poble en matèria de cançons populars. Amb aquest sistema va recollir més de 10.000 cançons.
En el diari de Tomàs s’hi explica justament el dia que van visitar Balaguer, on es va reunir una gernació de nens al voltant d’Adela Garrofer, una balaguerina amb més coneixements sobre melodies que cantà mentre Tomàs i Amades anaven anotant. Posteriorment van pagar la dona per la dedicació, un gest que va córrer com la pólvora entre els veïns, que encalçaven els costumistes barcelonins per cantar davant seu i guanyar-se alguna garrofa.
Tomàs va recórrer el país començant per Santa Coloma de Farners passant posteriorment per Girona, la Garrotxa, l’Empordà, Osona i el Maresme i acabant a les terres lleidatanes i a la Cerdanya i el Baridà. Aquesta feina va ser recollida a l’obra el Cançoner Popular Català, imprès per primer cop a Barcelona el desembre de 1938 però que mai va arribar a veure la llum perquè les tropes franquistes el van convertir en pasta de paper després de l’ocupació de Catalunya. Tot i així, anys després de la mort de Franco, Publicacions de l'Abadia de Montserrat va poder reeditar el llibre per a una segona edició, que es va publicar l'any 1983.
Joan Tomàs anotant una cançó davant l’intèrpret Foto: Arxiu Joan Tomàs