Arnau Torrente i Capdevila (Balaguer, 1984) és un regidor que pretén que la seva ciutat es desvetlli culturalment més del que ho ha estat fins ara. Per fer realitat aquest propòsit, el paer de Cultura de Balaguer ha traçat una estratègia que recull la tradició i mira cap a l’avantguarda amb la pretensió d’ampliar els perímetres del que la ciutadania entén que és cultura. És teatre i música, diu, però també dansa, patrimoni, gastronomia, art urbà, literatura o els propis ciutadans.
Reclama una visió crítica en positiu amb ànim de millorar i reivindica l'atreviment a l'hora de proposar nous projectes que vagin més enllà del que s'ha vist a la capital de la Noguera en les darreres dècades. "La por al fracàs no ens farà avançar mai", assegura. La conversa es desenvolupa en un passeig per diversos carrers de la ciutat que acaba a l'indret del "Rovelló", l'escultura de bronze inaugurada el setembre del 2020 en honor al personatge creat per l'escriptor Josep Vallverdú, fill adoptiu de Balaguer.
- Comencem parlant d'una activitat recent de la seva regidoria i que no ha deixat indiferent. La campanya de Nadal i en concret, el canvi que s’ha donat als Reixos. No estaven bé com estaven?
- Estaven bé, però mancava una renovació. Aquesta tradició necessitava una mirada més contemporània, i l’hem impulsat integrant nous personatges a la cavalcada i, sobretot, obrint-la a la gent. Fins ara el model es basava en una separació entre organitzadors i ciutadania. Uns dirigien i els altres només miraven, i això s’ha acabat. Volem desdibuixar aquesta frontera per dir-li a la gent que comptem amb ells, que poden i han de ser partícips d’aquesta festa. Els canvis costen, ho sabem, i per això els hem anat incorporant de manera progressiva des del 2018.
- La seva tasca com a Paer de Cultura passa per actualitzar les tradicions?
- Sí, entre moltes altres coses. El que busquem és que la cultura sigui un eix vertebrador del govern i que deixi de ser aquella regidoria menor a la que s'atorga poca importància. El concepte "Cultura" no s’ha de limitar només al teatre o la música, perquè és molt més i cal que això sigui visible. La dansa, l’art contemporani, el patrimoni, les tradicions, la literatura, la il·lustració, la gastronomia, la història... algú diria que això no és cultura? Evidentment que ho és, i tenim l’obligació de donar-li la importància que es mereix i difondre-la.
El que busquem és que la cultura sigui un eix vertebrador del govern i que deixi de ser aquella regidoria menor a la que s'atorga poca importància. El concepte "Cultura" no s’ha de limitar només al teatre o la música
- Vostè és un modern que vol recuperar les activitats del passat...
- Què hi ha més modern que voler recuperar la tradició? Nosaltres apostem, d'una banda, per la contemporaneïtat, i per l'altra, obrim la porta a recuperar les activitats del passat que formen part del nostre patrimoni. No són conceptes renyits, i els volem unir. En aquest món globalitzat on celebrem Halloween enlloc de la Castanyada, defensar la tradició és una idea transgressora, i a aquesta tradició li volem donar una òptica moderna. Ara per Nadal hem incorporat la foguera dels innocents, un costum que feia un segle que no es feia a Balaguer. Doncs això és nou per tots encara que sigui una tradició antiga. És modern! Ara parlàvem dels Reixos: quin sentit té plantejar-los com fa cinquanta anys? Estem farts de veure adaptacions modernes de manifestacions artístiques fetes fa segles. Per què no ho podem fer nosaltres?
- Acabi la frase: Balaguer culturalment és...
- Una ciutat que ha de ser més desperta del que ha estat fins ara
- En teatre, per exemple, ho és molt.
- Molt. A la programació estable del Teatre Municipal li hem sumat el cicle “A escena” i el nou espai de “La Mercantil”.
- És un teatre privat
- I és molt important que siguem capaços de crear-hi sinergies. La Paeria de Balaguer ha de deixar de ser programadora per ser dinamitzadora cultural, i això passa, per exemple, per donar suport a les iniciatives privades que enriqueixen culturalment la ciutat, com és aquest cas. El nou teatre “La Mercantil” és una gran notícia perquè demostra que la ciutadania té ganes de fer coses i troba les maneres de desenvolupar-les més enllà de la tutela de l’administració pública. No podem fer recaure tot el pes cultural de la ciutat en el nostre departament. Pensar que l’ajuntament ho ha d’organitzar tot és un error, i creure que només hem de mirar què passa a casa nostra, també.
És molt important que siguem capaços de crear sinèrgies amb les iniciatives culturals d'àmbit privat. La Paeria de Balaguer ha de deixar de ser programadora per ser dinamitzadora cultural
- Què vol dir?
- Miri, durant anys en aquesta ciutat s’ha interpretat el que es feia a l’entorn proper com si es tractés d’una competència que calia menystenir. Com a balaguerí no he de veure la Fira de Teatre de Tàrrega com un certamen que em treu protagonisme, sinó com una oportunitat per realçar la meva ciutat estenent la mà a col·laboracions. Hem de canviar el concepte i pensar de quina manera les meves ciutats veïnes em poden beneficiar i com la meva ciutat els hi pot fer bé a elles. No té sentit que les capitals lleidatanes pensem i organitzem activitats de manera isolada. S’han de fomentar els vincles. Amb el Festival "Llavors" ho pretenem.
- Què busquen amb aquest festival?
- Hi ha diversos aspectes culturals que estan poc explorats a Balaguer, i volem visibilitzar-los. El festival "Llavors" va en aquesta línia, la d’aproximar al ciutadà alguns llenguatges artístics i contemporanis que no sovintegen a les cartelleres. D’altra banda, aquest certamen permet conèixer un entorn com el de Santa Maria de les Franqueses.
- Vol que la dansa sigui més visible a la ciutat?
- Se li ha de donar la importància que té, i no se l’ha valorat prou. A ulls de molta gent, aquesta disciplina és menys atractiva que el teatre o la música, però hi ha aquesta sensació perquè no estem acostumats a veure dansa. Trencar aquesta barrera també és un dels nostres propòsits, i a més, comptem amb gent molt bona en aquest àmbit.
- Quin projecte tenen per l’Escola de música?
- Estem en un mandat de trencar algunes dinàmiques. Hem de procurar que augmenti la seva presència en el dia a dia de la ciutat més enllà de l’activitat pedagògica. La bona tasca que s’està fent no pot quedar entre les parets del centre, ha de sortir i mostrar-se. L’Escola de música és un centre públic que ha de transcendir i involucrar-se en projectes de ciutat.
- Vostè parla de la literatura com un patrimoni cultural de Balaguer i com una bona "excusa" per fer sortir la gent de casa.
- El que s’ha demostrat en aquests darrers anys és que la resposta quan es fan activitats familiars és molt bona. Els nens i les nenes arrosseguen els pares, i això ho veiem en certàmens com “l’Encontats”. Aquest va ser un projecte que va començar d’una manera modesta i que s’ha anat fent gran fins al punt que s’ha convertit en un esdeveniment de referència que situa la ciutat com un referent en la literatura infantil. A més, hem ampliat el festival a altres èpoques de l’any amb l’”Emboirats” i l’”Assolellats”.
- Parli’m de la Festa Major. Molts balaguerins se la senten poc seva. Hi està d’acord?
- Ens hem creguts certs mantres, com aquell que diu que no es pot fer una Festa Major lluïda perquè es fa a la tardor, quan fa fred. Moltes festes es celebren a l’hivern i són molt concorregudes. El que hem de fer amb les Festes del Sant Crist és dotar-les més dels elements que la fan diferent a la resta de festes. Augmentar les tradicions que ens són pròpies.
- Com ara quines?
- Més cultura popular i participació de col·lectius de la ciutat. Organitzar concerts està molt bé, cal seguir-ho fent, però això també ho fan en moltes altres ciutats i no és un factor balaguerí que desperti adhesió. Gegants, capgrossos, diables, colles de cultura popular, activitats per infants... s’han de reforçar aquests aspectes.
- Aquests canvis també són vàlids per altres festes com la “Transsegre”?
- Hem de tenir una visió crítica de tot el que passa a Balaguer a nivell cultural. És bàsic per millorar. Dit això, jo sempre he tingut la sensació que algunes festes de la ciutat han estat intocables i no es poden qüestionar, i s’ha de poder fer amb ànim d’avançar. Crec que la “Transsegre” ha perdut part del vincle que fa anys tenia amb la ciutadania perquè és una festa que s’ha anat tancant. Entre tots ho hem de fer, òbviament també des de la Paeria, perquè no s’ha d’oblidar que el pes de l’organització es porta des del voluntariat, i això té molt mèrit.
Tinc la sensació que hi ha festes que són intocables i que no es poden qüestionar. S'ha de tenir mirada crítica per veure quines coses fallen i poder-les canviar
- S’ha gestionat per inèrcia a Balaguer?
- A Balaguer i a molts llocs. A la nostra ciutat li passa una cosa que li va en contra; la seva mida. És encara petita per tenir molt volum de gent a les activitats i suficientment gran per què la gestió del dia a dia t’aclapari. Això vol dir que bona part del temps que es dedica als despatxos i a l’administració no es destina a pensar en coses noves, de manera que el temps se’t tira a sobre i s’acaben organitzant les coses com l’any anterior. Això ha passat molt aquí, i són dinàmiques que s’han de canviar.
- Falta temps per la previsió?
- En part sí. També manquen tècnics en alguns departaments i, sobretot, el que falta és atreviment en proposar activitats. No s’ha de tenir por a que les coses no funcionin el primer any. Si no va bé, s’estudia i, si cal, es canvia. Aquesta és la manera d’avançar. D’altra banda, també crec que cal bandejar les valoracions simplistes.
- Valoracions simplistes?
- Sí. Es valoren les activitats només pel volum de gent. Si hi ha 2.000 persones ha estat un èxit i si n’hi han anat 200, un fracàs. Aqueta dicotomia tan dura eclipsa molts altres arguments que són importants a l’hora d’examinar un esdeveniment. És coherent? És honest? Té sentit què es faci? A quin públic va adreçat? Encaixa en el relat cultural que té la ciutat? Són qüestions que no s’han d’oblidar i que sovint no es fan.
- Balaguer també s’ha apuntat a la moda dels murals urbans amb els "balcons il·lustrats". Els personatges de la ciutat com a patrimoni visible
- Les ciutats les fan les persones. Això també és patrimoni. Balaguer és la ciutat de Teresa Pàmies, de Josep Carner-Ribalta, de Joan Sauret... i de molta altra gent que ha excel·lit en la seva feina i que s’ha de valorar per això. El projecte dels balcons va en la línia de donar rellevància a tota aquesta gent que ha fet coneguda la nostra ciutat arreu, i alguns d’ells ho han fet des de la mateixa ciutat.