L’economia de Ponent, la que millor va resistir la crisi de la Covid-19

L'afectació es va notar a la demarcació sobretot als serveis privats a les persones

Una botiga tancada
Una botiga tancada | Adrià Costa
Redacció
23 de novembre del 2021
Actualitzat a les 8:43h
L'economia lleidatana es va contreure l'any 2020 com a conseqüència de la crisi de la Covid-19. En concret, la demarcació de Lleida va registrar una disminució del Valor Afegit Brut (VAB) del -10,2%, però per sota de la mitjana de Catalunya (-11,3%), segons l'Anuari Econòmic Comarcal 2021 del BBVA.

Aquesta caiguda respon sobretot a l'afectació que la pandèmia va comportar als serveis privats a les persones i a la indústria alimentària. Les comarques del Pla de Lleida van registrar un decrement del -9,9%, també per sota de la mitjana catalana, mentre que les comarques de muntanya van ser el territori que va patir la pitjor davallada del país, amb un retrocés del VAB del -13,4%, sobretot per l'afectació de les restriccions en el turisme. 

La davallada del -11,2% del VAB terciari al Pla de Lleida mostra, com a la resta del país, diferències molt rellevants segons l'exposició de cada branca a les mesures de confinament i de contenció de l'activitat aplicades per controlar la pandèmia. Així, el VAB dels serveis personals es va reduir un -19,0%, mentre que la resta del terciari privat va presentar una contracció menor de l'activitat (-9,2%).

Entre els serveis personals, la branca més afectada va ser el comerç (-24,6%), en part pels efectes negatius que va comportar el confinament del Segrià.

Al Pirineu, la contracció més elevada del país 

La Covid-19 va tenir un efecte particularment negatiu a les comarques de muntanya, amb una contracció del VAB del -13,4%, reflectint la seva dependència dels serveis vinculats a les persones i, en concret, dels turístics.

Aquesta pèrdua expressa la caiguda de l'activitat dels serveis, el principal sector (prop del 74,3% del VAB el 2019), que va disminuir un -17,7 %, mentre que també va caure en la indústria (-2,0%) i la construcció (-15,3%), tot i que el primari va augmentar un 9,2%.