16
de novembre
del
2021
Actualitzat
a les
12:36h
Un estudi del projecte europeu ZooMWest ha detectat la mobilitat dels ramats analitzant les dents dels animals. L'experimentació, durant quatre anys, amb un ramat d'ovelles de raça xisqueta de Rivert (Pallars Jussà) i un de cabra catalana de Vilanova de Meià (Noguera), ha creat referencials per extrapolar-los en ossos que es troben en jaciments arqueològics.
Ara, s'estan analitzant mostres de tres països (Itàlia, Portugal i Catalunya) i de períodes diferents (edat del bronze, del ferro, Imperi romà i antiguitat tardana) i han de permetre referenciar els resultats amb els dels ramats actuals i saber quan es van donar els primers moviments transhumants i les implicacions socials, polítiques i econòmiques que van tenir en la mobilitat.
Ariadna Nieto, investigadora del GIP-Universitat de Lleida, ha explicat que a través del projecte europeu ZooMWest s'està fent innovació metodològica. A partir de l'arqueologia experimental estan creant una sèrie de referencials per poder-los extrapolar en altres conjunts d'ossos arqueològics que es troben en jaciments.
Les anàlisis isotòpiques de l'esmalt dental s'utilitzen en arqueologia per reconstruir els patrons de mobilitat. A través del mostreig de dents d'ovelles i cabres de Rivert i Vilanova de Meià s'ha aconseguit veure els moviments estacionals dels ramats, i distingir-los dels animals que pasturen localment durant tot l'any. Un dels indicadors que s'ha usat per a la investigació és l'estronci. La diversitat en els valors d'isòtops d'estronci al llarg de la dent és un bon indicador per a la identificació i diferenciació entre moviments de llarga i curta distància, aplicable a l'estudi de conjunts arqueològics. Aquests indicadors per al seguiment d'alta freqüència tot just s'estan desenvolupant ara.
Aquesta investigació és clau, segons Nieto, perquè permetrà millorar les tècniques biomoleculars per a investigar els orígens de la transhumància, els canvis en la mobilitat dels ramats al llarg del temps i les interaccions entre territoris. Aquesta recerca analitza també la relació entre les pràctiques ramaderes i el context sociopolític. Caracteritzar l'evolució de la producció ramadera a Catalunya al llarg del temps i, sobretot, entendre com els canvis en la composició dels ramats es relacionen amb els canvis en els models econòmics i socials, és el que persegueix l'estudi.
Ara, s'estan analitzant mostres de tres països (Itàlia, Portugal i Catalunya) i de períodes diferents (edat del bronze, del ferro, Imperi romà i antiguitat tardana) i han de permetre referenciar els resultats amb els dels ramats actuals i saber quan es van donar els primers moviments transhumants i les implicacions socials, polítiques i econòmiques que van tenir en la mobilitat.
Ariadna Nieto, investigadora del GIP-Universitat de Lleida, ha explicat que a través del projecte europeu ZooMWest s'està fent innovació metodològica. A partir de l'arqueologia experimental estan creant una sèrie de referencials per poder-los extrapolar en altres conjunts d'ossos arqueològics que es troben en jaciments.
Les anàlisis isotòpiques de l'esmalt dental s'utilitzen en arqueologia per reconstruir els patrons de mobilitat. A través del mostreig de dents d'ovelles i cabres de Rivert i Vilanova de Meià s'ha aconseguit veure els moviments estacionals dels ramats, i distingir-los dels animals que pasturen localment durant tot l'any. Un dels indicadors que s'ha usat per a la investigació és l'estronci. La diversitat en els valors d'isòtops d'estronci al llarg de la dent és un bon indicador per a la identificació i diferenciació entre moviments de llarga i curta distància, aplicable a l'estudi de conjunts arqueològics. Aquests indicadors per al seguiment d'alta freqüència tot just s'estan desenvolupant ara.
Aquesta investigació és clau, segons Nieto, perquè permetrà millorar les tècniques biomoleculars per a investigar els orígens de la transhumància, els canvis en la mobilitat dels ramats al llarg del temps i les interaccions entre territoris. Aquesta recerca analitza també la relació entre les pràctiques ramaderes i el context sociopolític. Caracteritzar l'evolució de la producció ramadera a Catalunya al llarg del temps i, sobretot, entendre com els canvis en la composició dels ramats es relacionen amb els canvis en els models econòmics i socials, és el que persegueix l'estudi.