07
de novembre
del
2021
Actualitzat
a les
22:03h
El permís per convertir en mesquita un local al número 63 del carrer Alfred Perenya està en tràmit a la Paeria des de finals d'estiu i en les properes setmanes podria rebre el vistiplau si es compleixen tots els requisits de la modificació de l'ordenança d'establiments de pública concurrència en la qual també es regulen els centres de culte.
El Ple del passat 29 d'octubre va aprovar aquesta modificació per "facilitar" que diferents confessions puguin obrir centres de culte a la ciutat, ha explicat la regidora de Cooperació, Sandra Castro. L'aforament no podrà superar les 200 persones i ha de tenir una vorera d'un mínim de 3 metres. D'aquesta manera es descarta la mesquita al local del carrer Nord que va comprar la comunitat islàmica.
La mesquita que s'està adequant al carrer Alfred Perenya de Lleida serà la més gran de la ciutat si finalment aconsegueix els permisos per poder ser un oratori, tal i com està previst que passi en unes poques setmanes, segons fonts de la Paeria. Les limitacions estipulades a l'ordenança feien que fos "pràcticament impossible" obrir un centre de culte a la ciutat, ha remarcat Sandra Castro, que ha afegit que des de 2016 la Paeria només havia concedit dues llicències per a centres de cultes a Lleida.
Arran d'aquesta situació, hi ha hagut casos en que algunes confessions es donaven d'alta com a activitat cultural, quan en realitat estaven fent culte. És el cas d'una mesquita que hi ha al barri de la Bordeta, que va obrir amb llicència d'activitat cultural, però ara ja està en procés de legalització. A Lleida, hi ha dos mesquites més, una al barri de la Mariola i l'altra és la mesquita Omar, al carrer Clavell, al Centre Històric.
La del carrer del Nord, encallada
La comunitat islàmica Ibn Hazam de Lleida, més coneguda com la comunitat del carrer del Nord perquè fa anys hi tenia la mesquita, té actualment encallat el projecte per a un nou oratori i tot i ser la més majoritària de la ciutat, ha de fer les pregàries de forma temporal al pavelló de Vidre dels Camps Elisis o en una carpa habilitada quan l'espai firal està ocupat.
El Ple del passat 29 d'octubre va aprovar aquesta modificació per "facilitar" que diferents confessions puguin obrir centres de culte a la ciutat, ha explicat la regidora de Cooperació, Sandra Castro. L'aforament no podrà superar les 200 persones i ha de tenir una vorera d'un mínim de 3 metres. D'aquesta manera es descarta la mesquita al local del carrer Nord que va comprar la comunitat islàmica.
Imatge del local on s'ubicarà la mesquita Foto: Àlvar Llobet
La mesquita que s'està adequant al carrer Alfred Perenya de Lleida serà la més gran de la ciutat si finalment aconsegueix els permisos per poder ser un oratori, tal i com està previst que passi en unes poques setmanes, segons fonts de la Paeria. Les limitacions estipulades a l'ordenança feien que fos "pràcticament impossible" obrir un centre de culte a la ciutat, ha remarcat Sandra Castro, que ha afegit que des de 2016 la Paeria només havia concedit dues llicències per a centres de cultes a Lleida.
Arran d'aquesta situació, hi ha hagut casos en que algunes confessions es donaven d'alta com a activitat cultural, quan en realitat estaven fent culte. És el cas d'una mesquita que hi ha al barri de la Bordeta, que va obrir amb llicència d'activitat cultural, però ara ja està en procés de legalització. A Lleida, hi ha dos mesquites més, una al barri de la Mariola i l'altra és la mesquita Omar, al carrer Clavell, al Centre Històric.
La del carrer del Nord, encallada
La comunitat islàmica Ibn Hazam de Lleida, més coneguda com la comunitat del carrer del Nord perquè fa anys hi tenia la mesquita, té actualment encallat el projecte per a un nou oratori i tot i ser la més majoritària de la ciutat, ha de fer les pregàries de forma temporal al pavelló de Vidre dels Camps Elisis o en una carpa habilitada quan l'espai firal està ocupat.