05
de novembre
del
2021
Actualitzat
el
27
d'octubre
del
2022
a les
10:24h
La imatgeria de les festes majors testimonien evolucions artístiques i tendències creatives. Els programes de les Festes del Sant Crist de Balaguer que s’han publicat cada any serveixen per veure sobre el paper aquest progrés que, a vegades, no discorre paral·lel amb el pas dels anys; fer anys no sovint és sinònim de més qualitat artística. Aquesta idea es pot comprovar fent una ullada als darrers 50 cartells de la Festa Major de la capital de la Noguera. NacióDigital ha accedit al fons de l’Arxiu Comarcal de la Noguera i ha recollit en una llista les capçaleres dels programes de festes des de l’any 1970 fins a l’actualitat.
Una conclusió a primer cop d’ull; l’època dels finals dels anys 70 i bona part dels 80 va ser la més prolífica en creació i atreviment. Els pintors reunits al voltant del grup Estudi 76 (Andres Saiz, Josep Maria Llobet, Marcel·lí Bergé, Ramon Gasol i Víctor M Pallarès), Frederic Letamendi “Leta” (1985) i Antoni Collado (1986) van ser els autors de diversos dels cartells (1978, 1979, 1980, 1981 i 1982) que van il·lustrar la festivitat d’aquells anys després d’una etapa marcada per la sobrietat i la poca idea artística. Del 70 al 74, a més, el programa va ser en castellà.
A partir dels anys 90, la irrupció de la tecnologia és patent en la cartelleria, que ja no s’encarrega a artistes com es feia anys enrere. Els muntatges amb fotografies i el joc de tipografies despunten durant el final de segle i s’intensifiquen en la primera dècada del segle XXI. En els darrers anys, la Paeria de Balaguer ha apostat per posar en valor els pintors locals.
Una conclusió a primer cop d’ull; l’època dels finals dels anys 70 i bona part dels 80 va ser la més prolífica en creació i atreviment. Els pintors reunits al voltant del grup Estudi 76 (Andres Saiz, Josep Maria Llobet, Marcel·lí Bergé, Ramon Gasol i Víctor M Pallarès), Frederic Letamendi “Leta” (1985) i Antoni Collado (1986) van ser els autors de diversos dels cartells (1978, 1979, 1980, 1981 i 1982) que van il·lustrar la festivitat d’aquells anys després d’una etapa marcada per la sobrietat i la poca idea artística. Del 70 al 74, a més, el programa va ser en castellà.
A partir dels anys 90, la irrupció de la tecnologia és patent en la cartelleria, que ja no s’encarrega a artistes com es feia anys enrere. Els muntatges amb fotografies i el joc de tipografies despunten durant el final de segle i s’intensifiquen en la primera dècada del segle XXI. En els darrers anys, la Paeria de Balaguer ha apostat per posar en valor els pintors locals.