23
d'octubre
del
2021
Actualitzat
a les
21:11h
La ciutat de Lleida va viure una fallida del seu primer equip de futbol fa onze anys, i ara, aquella mateixa situació està al caire de repetir-se. L’època llorejada del futbol professional i amb l’equip a Primera Divisió és un record eclipsat, des de fa més d’una dècada, per una tirallonga de males decisions i gestions opaques agreujades en els darrers temps i que han portat l’actual club de futbol, el Lleida Esportiu, a un escenari d’impagaments i de semi-indigència d’alguns futbolistes, que han hagut de demanar ajuda a Serveis Socials per sobreviure, literalment.
La història del Lleida Esportiu es remunta just després de la desaparició de la històrica Unió Esportiva Lleida l’any 2011. El deute que havia anat acumulant l’entitat que dirigia Tatxo Benet devingué en una situació insostenible que va desembocar primer en un concurs de creditors i després en un procés de liquidació. Era un dolorós epitafi per a un club amb 72 anys d’història. El forat era de 28 milions d’euros, la meitat dels quals es devien a l’Agència Tributària i a la Seguretat Social. El Jutjat Mercantil va lliurar la unitat productiva del club a l’empresari Sisco Pujol, que va fundar el nou club de la ciutat: el Lleida Esportiu. Pujol va dimitir per desavinences amb membres de la directiva i Albert Esteve va agafar les regnes del nou club, que s’havia quedat amb la llicència federativa de l’extinta Unió Esportiva per continuar jugant a Segona B. La intenció dels nous propietaris era la de pujar al futbol professional i retornar a l’etapa daurada del futbol lleidatà, però el camí ha estat l’invers.
El club no ha sabut connectar amb l’afició i ha anat perdent seguidors a mesura que els resultats no acompanyaven les expectatives d’èxit de cada inici de temporada. De fet, l’equip va baixar de categoria la temporada passada i ara es troba a la quarta divisió del futbol espanyol, un esglaó que s’equipara amb l’antiga Tercera Divisió i en la qual no es considera el futbol com una activitat professional.
El Lleida és ara un club amateur, amb la majoria de jugadors molt joves i amb poca massa social perquè els propietaris del club, els germans Albert i Jordi Esteve, han anat establint una dinàmica gestora mancada de transparència, amb una sospitosa enginyeria financera i amb un tarannà de confrontació que ha esberlat la unitat de la poca afició que sovinteja el Camp d’Esports. Tot plegat ha fet desconfiar les institucions lleidatanes, que aposten per trencar els convenis amb el club.
El Lleida Esportiu s’ha anat trobant cada dia més sol socialment i amb uns creixents problemes econòmics que ha portat a deure diners a Hisenda i moltes nòmines a futbolistes i entrenadors, així com a ésser investigat pel Departament de Treball, que sospita que s’ha produït falsedat documental i pagaments en diner negre d’una caixa B. Segons va avançar NacióDigital, el club ha fet desenes de pagaments en sobres en diner negre en els darrers mesos. Les dificultats d’enguany arriben després que aquest estiu s’anunciés una ampliació de capital provinent de la Xina que, pel que sembla, no han acabat arribant. El club promet solucions gràcies a la liquiditat que arribarà d’Orient, però la realitat és que ni futbolistes ni jugadors estan cobrant des de fa tres mesos.
El cas del Lleida Esportiu és el d’una bola de problemes que s’ha anat fent cada cop més gran sense que els seus propietaris l’hagin volgut aturar. Ara no saben com sortir de l’atzucac, i ja es plantegen escoltar ofertes per vendre’s el club. Mentre això no passa, l’entitat lleidatana va dilapidant el prestigi que tenia el futbol lleidatà per culpa d’unes praxis que han comportat denúncies de jugadors per impagaments, tasques no pagades d’instal·lació de gespa i manteniment que s’eleven a 700.000 euros, no abonament dels lloguers dels futbolistes, que alguns d’ells han estat desnonats, un deute d’1,6 milions amb Hisenda i denúncies d’exfutbolistes per una presumpta falsificació de firmes: apunten que els directius s’havien fet passar pels jugadors en uns documents en els quals es renunciava al deute contret amb el club.
Subvencions bloquejades pels deutes amb Hisenda
A tot això se li suma el bloqueig de les subvencions per part de l’Ajuntament de Lleida i la Diputació, que no donen els diners fins que no es resolguin els problemes de deute del club. De fet, les relacions entre els polítics lleidatans i els propietaris del club són fredes amb retrets de “deslleialtat institucional” i amb una amenaça present; si no es solucionen els problemes econòmics, el club podria perdre el conveni d’ús de l’estadi, de manera que hauria de buscar-se un nou indret per jugar partits en el cas que pugui continuar disputant-los després de Nadal.
L’Associació de Futbolistes Espanyols (AFE) ha recomanat a la plantilla que presentin denúncies contra el club per impagaments. Si es continuen produint, l’organisme impedirà que l’equip pugui seguir jugant la competició. La desfeta de l’entitat, aleshores, seria irreversible.
La història del Lleida Esportiu es remunta just després de la desaparició de la històrica Unió Esportiva Lleida l’any 2011. El deute que havia anat acumulant l’entitat que dirigia Tatxo Benet devingué en una situació insostenible que va desembocar primer en un concurs de creditors i després en un procés de liquidació. Era un dolorós epitafi per a un club amb 72 anys d’història. El forat era de 28 milions d’euros, la meitat dels quals es devien a l’Agència Tributària i a la Seguretat Social.
El club no ha sabut connectar amb l’afició i ha anat perdent seguidors a mesura que els resultats no acompanyaven les expectatives d’èxit de cada inici de temporada. De fet, l’equip va baixar de categoria la temporada passada i ara es troba a la quarta divisió del futbol espanyol, un esglaó que s’equipara amb l’antiga Tercera Divisió i en la qual no es considera el futbol com una activitat professional.
El Lleida és ara un club amateur, amb la majoria de jugadors molt joves i amb poca massa social perquè els propietaris del club, els germans Albert i Jordi Esteve, han anat establint una dinàmica gestora mancada de transparència, amb una sospitosa enginyeria financera i amb un tarannà de confrontació que ha esberlat la unitat de la poca afició que sovinteja el Camp d’Esports. Tot plegat ha fet desconfiar les institucions lleidatanes, que aposten per trencar els convenis amb el club.
Albert Esteve, propietari del Lleida Esportiu Foto: Lleida Esportiu
El Lleida Esportiu s’ha anat trobant cada dia més sol socialment i amb uns creixents problemes econòmics que ha portat a deure diners a Hisenda i moltes nòmines a futbolistes i entrenadors, així com a ésser investigat pel Departament de Treball, que sospita que s’ha produït falsedat documental i pagaments en diner negre d’una caixa B. Segons va avançar NacióDigital, el club ha fet desenes de pagaments en sobres en diner negre en els darrers mesos. Les dificultats d’enguany arriben després que aquest estiu s’anunciés una ampliació de capital provinent de la Xina que, pel que sembla, no han acabat arribant. El club promet solucions gràcies a la liquiditat que arribarà d’Orient, però la realitat és que ni futbolistes ni jugadors estan cobrant des de fa tres mesos.
El cas del Lleida Esportiu és el d’una bola de problemes que s’ha anat fent cada cop més gran sense que els seus propietaris l’hagin volgut aturar. Ara no saben com sortir de l’atzucac, i ja es plantegen escoltar ofertes per vendre’s el club. Mentre això no passa, l’entitat lleidatana va dilapidant el prestigi que tenia el futbol lleidatà per culpa d’unes praxis que han comportat denúncies de jugadors per impagaments, tasques no pagades d’instal·lació de gespa i manteniment que s’eleven a 700.000 euros, no abonament dels lloguers dels futbolistes, que alguns d’ells han estat desnonats, un deute d’1,6 milions amb Hisenda i denúncies d’exfutbolistes per una presumpta falsificació de firmes: apunten que els directius s’havien fet passar pels jugadors en uns documents en els quals es renunciava al deute contret amb el club.
Subvencions bloquejades pels deutes amb Hisenda
A tot això se li suma el bloqueig de les subvencions per part de l’Ajuntament de Lleida i la Diputació, que no donen els diners fins que no es resolguin els problemes de deute del club. De fet, les relacions entre els polítics lleidatans i els propietaris del club són fredes amb retrets de “deslleialtat institucional” i amb una amenaça present; si no es solucionen els problemes econòmics, el club podria perdre el conveni d’ús de l’estadi, de manera que hauria de buscar-se un nou indret per jugar partits en el cas que pugui continuar disputant-los després de Nadal.
L’Associació de Futbolistes Espanyols (AFE) ha recomanat a la plantilla que presentin denúncies contra el club per impagaments. Si es continuen produint, l’organisme impedirà que l’equip pugui seguir jugant la competició. La desfeta de l’entitat, aleshores, seria irreversible.