Eleccions municipals 2023

ERC greixa la maquinària municipal per assolir l’hegemonia a les grans capitals el 2023

Oriol Junqueras reivindica l’herència “socialdemòcrata” de la formació i defensa des de Lleida l’equilibri territorial i la descentralització energètica i de serveis

per Àlvar Llobet, Lleida | 19 d'octubre de 2021 a les 13:01 |
Junqueras i Pueyo, a Lleida aquest dimarts | Esquerra
ERC va aconseguir a les eleccions municipals del 2019 dues alcaldies cobejades durant anys, les de Lleida i Tarragona, i va estar a punt de fer-se amb la de Barcelona després que Ernest Maragall guanyés les eleccions en vots.

Els republicans no volen que aquests èxits a les urnes siguin flor d’un dia, i per aquesta raó, la formació ja comença a greixar la seva maquinària municipal per arribar a la cita amb les urnes el maig de 2023 amb algunes garanties d’èxit. L’objectiu, conservar les grans alcaldies i aconseguir aquelles que fa dos anys va tenir a l’abast com la de la capital catalana, on tot apunta que repetirà Maragall com a candidat. “ERC governarà Barcelona a partir del maig del 2023”, ha aventurat el republicà. Actualment la formació governa en 359 localitats catalanes amb 3.114 regidors. 


ERC ha fet la posada de llarg dels comicis municipals aquest dimarts en un acte a la Llotja de Lleida amb diversos dels seus principals alcaldes. No és casual que la formació hagi escollit la capital del Segrià per mostrar el seu múscul municipal ateses les tribulacions polítiques que ha viscut el govern de Miquel Pueyo d’ençà que es va acabar el periple del 40 anys de governs socialistes a la ciutat amb la victòria republicana.

El Paer en cap lleidatà viu encalçat per un PSC que se sent fort per retornar al govern de la Paeria i avui ha reivindicat el canvi de polítques a la ciutat de Lleida després de “fer possible el que semblava impossible, acabar amb alcaldies dels socialistes”. Pueyo ha actuat de principal amfitrió de la plana major del partit, encapçalada per Oriol Junqueras i Marta Vilalta, política que ha fet carrera a Barcelona però que fa bandera de les seves arrels ponentines, concretament de Torregrossa, al Pla d’Urgell.


La secretària general adjunta ha defensat el projecte de diàleg amb l’Estat espanyol per avançar cap a la República catalana i com a eina per donar resposta a la crisi econòmica, social i emocional derivada de la pandèmia. “No ens fa cap por contraposar idees, ho diem amb orgull”, ha dit. En qüestions locals, Vilalta ha posat els ajuntaments com a eixos que facin avançar pel camí de la independència i fer possible la construcció d’un país que ara, amb la presidència de Pere Aragonès, “ha obert una nova etapa”. 

L’estol de líders s’ha completat amb els presidents de les Diputacions de Lleida i Tarragona, Joan Talarn i Noemí Llauradó i l’alcaldessa de Figueres, Agnès Lladó i de Tarragona, Pau Ricomà. Tots ells han avalat un relat que relliga el republicanisme amb la gestió municipal en base amb el feminisme, les polítiques verdes i digitals i un equilibri territorial reivindicat pels alcaldes dels pobles petits, que alerten d’una descompensació demogràfica i un despoblament que acaba resultant en pocs recursos: “La república comença als municipis, motors de la transformació del país” han defensat.


Junqueras defensa l’herència “socialdemòcrata” d’ERC


Junqueras ha reivindicat l’herència que té el partit d’una tradició socialista i del liberalisme concebut com a lliure competència. “Som els defensors més entusiastes de la lliure competència i de la socialdemocràcia, apropiada per gent que no ho és gens”, ha assegurat.

En aquest sentit, ha posat l’exemple d’Ernest Maragall i Raúl Romeva com a formació que s’empelta del perfil socialdemòcrata per “representar millor la gent de Catalunya”. El líder del partit ha instat a obrir el partit per assumir “la complexitat de la nació” i ha muscular l’estructura municipal d’ERC. En la seva intervenció, el líder d’ERC ha defensat l’equilibri territorial i la “necessària” descentralització energètica i de serveis.

 

Participació