Els germans Esteve han aconseguit una fita que semblava impossibe fins fa poc temps a la ciutat de Lleida; la unió de tot l’entorn del club. Després d’anys de tribulacions i divorcis, la nefasta gestió dels propietaris ha aglutinat l’afició, la política i el sector mediàtic en un mateix relat contrari a la directiva i a favor de la venda de l’entitat a altres gestors. El club viu les seves hores més greus i només és qüestió de temps que canviï de mans perquè Jordi i Albert Esteve estan més sols que mai.
El Lleida és un club que ha dilapidat el prestigi que li dona la seva història futbolística, i ara va pels camps de la quarta categoria del futbol espanyol sense inferir por ni gairebé respecte. Els tècnics i els jugadors no han cobrat encara ni un euro aquesta temporada, una carta de presentació demolidora per la resta de clubs i que posa en problemes les futures incorporacions (necessàries) quan s’obrin les finestres per fitxar. Qui vol venir a un equip que no paga? Ningú.
Que la plantilla estigui formada majoritàriament per joves s’explica, també, per aquests problemes econòmics més enllà de l’aposta per la joventut que es ven des del club en base a un canvi de la filosofia esportiva. Si ara el Lleida té jugadors molt joves és perquè cobren poc i es queixaran menys si no perceben els honoraris. No ho estan fent però, dit sigui de passada, els nois estan demostrant compromís i coratge tot i les adversitats i les evidents mancances que alguns d’ells tenen per jugar al primer equip del Lleida.
El Lleida Esportiu està investigat pel Departament de Treball i ha rebut la visita de la Guàrdia Civil a les oficines, deu 1,6 milions a Hisenda i gairebé 700.000 euros a l’empresa que va instal·lar la gespa del Camp d’Esports i, a sobre, no rep subvenció de les institucions de la ciutat perquè té problemes amb el fisc. A aquesta ja de per sí lamentable situació se li suma una denúncia per presumpta falsedat documental presentada per diversos exfutbolistes, que acusen els propietaris de falsificar les seves firmes amb intenció de fer veure que els jugadors renunciaven al deute que tenien contret amb el club. Quina empresa pot subsistir amb un deute de dos milions, amb investigacions per presumptes irregularitats i amb un periple interminable pels jutjats? Cap.
El Lleida Esportiu dels Esteve ha pretès ser un club professional però, en realitat, sempre ha estat una entitat gestionada pitjor que un conjunt amateur, amb opacitat, deutes, bronques, vetos, promeses incomplertes, nul·la autocrítica i incapacitat per muntar un projecte atractiu. El resultat, una situació desangelada en la qual només motiva tímidament el fet de veure alguns jugadors de la casa sobre el terreny d’un Camp d’Esports buit a cada partit. La tristor es completa amb una loteria solidària d’una penya que, amb bona fe, destinarà els beneficis als jugadors i entrenadors. El club no paga i els afeccionats fan caritat. Amb bona intenció, però caritat al cap i a la fi.
El Lleida no tindrà cap èxit mentre els Esteve continuïn al capdavant. Són massa problemes i massa gros el rebuig que han provocat ells mateixos a la societat. Aquest Lleida desapareixerà més d’hora que tard i tothom ho sap, també els Esteve.