Entrevista

Violant Cervera: «La regulació del lloguer hi ha de ser mentre sigui necessària»

La consellera de Drets Socials avança que estudiaran portar la nova llei d'habitatge estatal al TC si hi ha conflicte competencial i, en clau política, reclama: "Hem de treballar tots perquè el referèndum pactat arribi"

per Ferran Casas / Oriol March, Barcelona, Catalunya | 9 d'octubre de 2021 a les 23:55 |
La consellera de Drets Socials, Violant Cervera, aquest dijous al Parlament. | Adrià Costa
Drets Socials, la conselleria que comanda Violant Cervera (Lleida, 1969), és una de les que té carpetes més sensibles dins les seves competències. Habitatge, renda garantida de ciutadania, dependència i la problemàtica dels menors no acompanyats són algunes de les qüestions que Cervera ha d'atendre des d'un departament que serà dels primers a signar convenis amb el govern espanyol per rebre els fons europeus, una de les vies per resoldre les conseqüències socials de la crisi del coronavirus.

En aquesta entrevista a NacióDigital, la dirigent de Junts també analitza el moment polític, marcat per la represa del diàleg amb l'Estat i la desunió de l'independentisme. Defensa la necessitat de treballar pel referèndum pactat, però insisteix que qualsevol avenç només arribarà si es "força" l'Estat a negociar. Pel que fa a la relació entre el PDECat -on militava després de fer-ho a CDC des que tenia 18 anys- i Junts, Cervera obre la porta del partit de Carles Puigdemont a tots els alcaldes postconvergents que es vulguin sumar al projecte camí de les municipals del 2023, on dona per feta la confrontació entre marques.



- El seu departament, que ha tingut diversos noms al llarg de la història, va néixer amb una concepció caritativa. Al llarg dels anys, això ha anat evolucionant. Com han de ser els serveis socials, d'atenció a la ciutadania, al segle XXI?


- És veritat que, quan va començar la Generalitat i es va començar a treballar amb benestar social, el que es buscava era el benestar de les persones. Després de les diferents crisis, alguns problemes socials s'han agreujat. Un cop hem arribat al segle XXI, es va considerar que havíem de fer un pas més i deixar de ser d'assistència social -que, de fet, és el que mana la Constitució- per passar a ser un departament de drets socials. Tot el discurs que es va començar a dibuixar de ser el quart pilar de l'estat del benestar -a Catalunya seria el tercer, perquè a Espanya s'hi afegeixen les prestacions i aquí no les tenim-, ho volem arribar a constituir. Que realment sigui un departament de drets, que hi puguin ser tots encabits. Quan se'ns va plantejar la possibilitat de tenir les competències d'habitatge, hi vam veure una oportunitat perquè crèiem i estem convençuts que és un dels principals drets que han de tenir els ciutadans. El primer és la casa, i els serveis bàsics. Podem transformar el departament en un pilar de l'estat del benestar.

-  Quin paper hi han de jugar el tercer sector i el sector privat?


- El tercer sector té un paper fonamental. Sense oblidar que les competències són de la Generalitat i que, com a administració, tenim el deure d'atendre totes les necessitats, és veritat que com a país hem viscut d'una manera mancomunada durant molt de temps amb un tercer sector social molt potent. Quan era directora general d'Acció Cívica i teníem les competències de voluntariat, arreu de l'Estat havíem estat pioners en lleis sobre voluntariat. Aquesta és una de les diferències que tenim a Catalunya respecte d'altres comunitats, on hi ha grans entitats com Càritas i Creu Roja. En canvi, aquí tenim multitud d'entitats que des de fa molt treballen a peu de carrer amb l'administració. 

- Parlava abans de les competències en habitatge com una carpeta nuclear. Aquesta setmana, el PSOE i Podem han desbloquejat els pressupostos de l'Estat gràcies a un acord sobre la llei d'habitatge estatal, la primera d'aquest tipus que s'han fet a Espanya. Com se la miren? A diferència d'altres comunitats, com les del PP, l'aplicaran?

- Soc legalista, i m'agrada aplicar les normatives que s'aproven. Una altra cosa és que, de la mateixa manera que soc legalista, interpreto que tenim competències exclusives en matèria d'habitatge, o si més no importants. De fet, com a Parlament i com a Govern s'han aprovat multitud de lleis que adapten aquesta legislació a les singularitats del nostre territori. El que sorprèn -i aquesta és una de les imatges més desagradables que tinc del meu pas com a diputada- és que totes les lleis que s'aproven al Parlament acaben al Tribunal Constitucional (TC) en alguna part del seu articulat, o bé senceres.

"[Sobre la nova llei estatal d'habitatge] Soc legalista i m'agrada aplicar les normatives que s'aproven"

El que criticaria és que corren molt a suspendre la legislació que afecta el nostre territori i, en canvi, les lleis que s'aproven al Congrés no miren si envaeixen competències. De moment, encara no sabem quin serà el redactat final de la llei. L'analitzarem i observarem si envaeix les nostres competències per si hem d'anar al TC. Tenim una llei que no està suspesa, però sí recorreguda. En funció de la seva resolució, haurem de veure com conviuen. Poden passar tres coses: que la suspenguin, que en suspenguin alguns articles o que diguin que és constitucional. Haurem de veure com aquestes dues legislacions poden conviure.

- Encara no en coneixen els detalls, d'aquesta nova llei d'habitatge, però sí que han transcendit mesures com ara el bo de 250 euros mensuals per ajudar els joves a pagar el lloguer, les consideracions sobre els grans tenidors o bé les zones tenses. Què li sembla aquesta música?

- Hi ha algunes d'aquestes músiques que s'assemblen a la nostra llei. Potser en alguns casos anàvem més enllà. No es diferencien els grans tenidors dels fons voltor, o les persones físiques de les persones jurídiques. Tampoc no sabem què diu la llei sobre el tema dels desnonaments. Aquí hi ha l'obligatorietat de posar habitatges en risc a lloguer, i no sabem si la llei estatal ho tracta. Quin paper hi jugarà la Sareb, per exemple, tampoc ho sabem. La Sareb té molts pisos buits, i voldríem que ens els transferissin.
 

Violant Cervera. Foto: Adrià Costa


- La mesura dels 250 euros per als joves hauria d'estar territorialitzada, és a dir, adaptada al cost de la vida, als salaris i al preu del lloguer?

- D'entrada, hauríem d'intentar que l'ajuda no anés malament com va passar amb la renda bàsica d'emancipació. L'Estat feia la resolució, la tramitàvem nosaltres i no va acabar de funcionar. Benvinguda sigui qualsevol ajuda, sobretot per als joves, però des de la Generalitat demanem que es traspassin els recursos perquè puguem fer la gestió i la resolució de les ajudes. I posem de manifest si aquestes ajudes han de ser lineals o hi ha criteris que modulen com han d'anar. No és el mateix l'ajuda de 250 euros per una persona que visqui a Barcelona que a Massalcoreig. No té res a veure, el preu del lloguer és diferent. El que entenem és que el territori espanyol és molt divers, nosaltres tenim les nostres peculiaritats, i volem que se'ns transfereixin els recursos i la capacitat normativa per adaptar-la a la nostra realitat. Almenys fins que siguem un estat independent, si juguem a una legalitat que és la que ells diuen que hi ha, que és la de la Constitució, el que demanaria és que aquesta legalitat la respectessin.

"Tenim un dèficit estructural molt gran d'habitatge destinat a lloguer social. La regulació ha funcionat perquè no tenim una altra eina"

- Fa uns dies van aparèixer les dades de l'Agència Catalana de l'Habitatge que recullen l'impacte de la regulació del lloguer. I les dades diuen que els contractes no s'han ensorrat, sinó que s'han mantingut. És necessari intervenir encara més en el mercat?

- Intervenir s'ha de fer sempre el just i necessari. Catalunya té un dèficit estructural molt gran d'habitatge destinat a lloguer social. És un dels grans reptes i hem d'aconseguir com més habitatge millor per posar-lo aquí. Ens hi han d'ajudar els fons europeus -això és a llarg termini, perquè la construcció no es pot fer d'avui per demà-, i la recuperació d'habitatges de la Sareb i dels bancs. Però no n'hi ha prou: tenim un territori en el qual la gent està centralitzada en l'àrea metropolitana de Barcelona, on hi viu el 80% de la ciutadania, i és on hi ha més dificultats. Són les zones tenses. Mentre aquest habitatge que hem de posar tots damunt la taula per posar-ne més a disposició de la població, crec que s'ha de regular. La mesura ha funcionat perquè no tenim altra eina. Les regulacions, però, hi han de ser mentre són necessàries. Quan ja no sigui necessària perquè hi ha prou lloguer social, aquesta mesura l'hauríem de treure.

- El pressupost per habitatge arribarà o superarà els 1.000 milions d'euros, com va dir vostè en la primera compareixença al Parlament?

- Alguns grups van insistir molt en el tema dels pressupostos. El departament ja tenia una partida per a l'Agència Catalana de l'Habitatge de 200 milions d'euros, la majoria dels quals -un 60%- destinats a temes socials. Arribaran més de 700 milions d'euros més dels fons europeus. Poder acabar de completar fins als 1.000 milions anuals ja veurem com acabarà als pressupostos. El departament té unes necessitats habitacionals, però n'hi ha d'altres prioritàries, com ara reduir les llistes d'espera de les persones amb discapacitat.

- Quines prioritats ha traslladat al conseller d'Economia, Jaume Giró, a l'hora d'elaborar els pressupostos?

- El nostre pressupost té algunes dificultats. Hem viscut una crisi pandèmica i, després, la social. Ja gestionem un pressupost de gairebé 3.000 milions d'euros amb una partida oberta important per a la renda garantida de ciutadania que s'ha de fer compatible amb l'ingrés mínim vital. Per tant, del pressupost del 2020 a com hem acabat la diferència és significativa. També hi ha la llei de dependència, les residències, les places de discapacitat, habitatge i joventut. Haurem de fer la distribució perquè totes les àrees quedin ben cobertes. A banda, una de les eines que s'ha d'aprovar és el contracte programa amb els ajuntaments pels serveis socials. És com es financen els serveis bàsics. La carta als reis que li he pogut fer al conseller d'Economia va en diverses direccions.
 

Violant Cervera. Foto: Adrià Costa


- També en clau d'habitatge, la moratòria contra els desnonaments emmarcada dins les mesures per pal·liar la crisi del coronavirus acaba el 31 d'octubre. Què farà després la Generalitat? I quina fe té en que la conselleria d'Interior arribi a un acord amb el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) per evitar que s'encarreguin desnonaments a la Brigada Mòbil dels Mossos?

- El primer que farem serà demanar a l'Estat que torni a ampliar la moratòria. És important que la llei d'habitatge contempli alguna mesura sobre els desnonaments. Quan plantegem la nostra diferència de criteri amb l'Estat és que, des del Parlament i des del Govern, sempre ens plantegem mesures estructurals, no pedaços que mantenen l'ai al cor. Amb l'agreujant que no tot entra en la moratòria, perquè hi ha desnonament igualment. Pot ser perquè els ajuntaments no fan informes de serveis socials, o perquè les persones que estan ocupant un habitatge no són considerades vulnerables. Es va crear un grup de treball al Govern on hi participen diferents conselleries -Presidència, Vicepresidència, Interior, nosaltres- per treballar els desnonaments i establir un protocol per saber què s'ha de fer en cada moment.

"Demanarem a l'Estat que ampliï la moratòria dels desnonaments però calen mesures estructurals i no pedaços"

Sobre la Brimo, pertoca al conseller d'Interior. No sé com funciona. La notícia, per mi, no és tant si hi va la Brimo, que ja és prou lamentable. El que és lamentable és que hi hagi desnonaments i que, com a administració, no siguem capaços d'aturar-los. Et desnonen igual, vingui la policia que vingui.

- Com s'ho faran per recuperar pisos que estan en mans de la Sareb?

- Quan ens veiem amb la ministra, nosaltres demanarem el traspàs dels pisos de la Sareb. I, en aquests moments, des de l'Agència Catalana de l'Habitatge ja estan en contacte amb la Sareb -les converses van bé- per incloure-la en el programa Reallotgem. El problema dels desnonaments és multifactorial, tots tenen una casuística determinada, i estem mirant cadascuna d'elles per intentar buscar solucions. Estem en converses amb la Sareb i el que farem és demanar al ministeri que voldríem la transferència dels seus pisos.
 
- El seu departament és un dels primers que rebrà fons europeus a través de l'Estat. Com es vehicularan?

- Encara no tenim el conveni. Cada ministeri actua diferent. Pel que fa a habitatge, es va aprovar en el consell de ministres de dimarts. L'altre bloc, el de drets socials, es fa amb un conveni amb el Ministeri de Drets Socials. Ens estem intercanviant correus pel compliment dels fons. I estem treballant en una convocatòria de bases perquè els fons vagin a projectes del departament, a entitats i a ajuntaments. Pel que fa a drets socials rebrem uns 400 milions d'euros, i en habitatge hem d'acabar de mirar el decret, però haurien de ser 400 per a rehabilitació i 160 per a construcció d'habitatge nou en sòl públic destinat a lloguer social.

"Ja estem en converses amb la Sareb i el que farem és demanar al ministeri que voldríem la transferència dels seus pisos"

- De la conselleria que lidera en depèn la renda garantida de ciutadania. Com lliga amb la renda bàsica que s'està estudiant des de Presidència?

- La renda garantida funciona bé i estem avaluant-la constantment amb conselleries i entitats també per si cal ampliar requisits. No tenim llista d'espera, però malgrat això sabem que no arriba a la totalitat de la població. No lliga, perquè hi ha gent amb dificultats, i volem analitzar què passa, que segurament té a veure amb la bretxa digital. Entremig tenim l'ingrés mínim vital, que hem de veure com encaixa. I després hi ha la renda bàsica, que només és un pla pilot. En funció de la renda bàsica, en funció del seu redactat, pot substituir la renda garantida.
 

Violant Cervera amb els periodistes de NacióDigital. Foto: Adrià Costa


- Filosòficament, hi està a favor?

- Estic a favor de la renda garantida.

- Per tant, no de la renda bàsica?

- No he dit això. La renda garantida sé com funciona. Garanteix les prestacions bàsiques dels ciutadans. Com que no sé com s'articularà la renda bàsica, no et puc dir si hi estic o no a favor. A priori, com a societat hem de garantir que tothom tingui les mateixes oportunitats, i ajudar les persones que tenen més dificultats.

"Com que no sé com s'articularà la renda bàsica, no et puc dir si hi estic o no a favor"

- De cara a les pròximes setmanes hi ha prevista una reunió de la comissió bilateral Estat-Generalitat. Hi ha marge per demanar el traspàs de la gestió de l'ingrés mínim vital?

- El TC ja ha dit que no. El demanàvem argumentant que teníem competències en assistència social, i el tribunal diu que això és una prestació. El que preveu la llei és signar un conveni de col·laboració amb l'Estat per veure com es gestiona. Sí que reclamarem la transferència total, tant dels diners com la gestió i la resolució. Que no ens utilitzin només com a gestoria. Si no, la dificultat és doblement afegida. Gestionar qualsevol prestació requereix els diners de la gestió.

- Un dels aspectes que recauen en el seu departament és l'atenció als menors no acompanyats. Hi va haver problemes per ubicar-los, i també conflictes en alguns municipis. Quan fan més de 18 anys, malgrat que la seva situació no varia, queden desemparats. Què pensen fer?

- En van arribar molts i de cop, i no estàvem preparats. Som un país d'acollida, i les onades migratòries ens venen de cop. Tots recordem les imatges dels joves a les comissaries dels Mossos. Tot això es va canalitzar: quan els joves arriben hi ha un dispositiu d'atenció immediata que el gestiona la Creu Roja, i això permet el temps suficient per poder-los repartir. És més fàcil repartir-los de manera equitativa. Com que tots estaven sobrepassats, anaves als llocs on hi havia algun espai. S'ha treballat molt que puguin estar escolaritzats, ben atesos i amb algun tipus de feina. Hem arribat a atendre 8.000 menors, i en aquests moments n'hi ha 5.400. 1.300 són menors i la resta són extutelats.

"Una de les dificultats que tenim és que quan els menors tutelats són majors d'edat tenen una situació administrativa irregular"

Una de les dificultats que tenim és que invertim uns recursos en aquestes persones per poder-les integrar i després arriba el que arriba: a partir dels 18 anys tenen una situació administrativa irregular. Això va provocar que amb la consellera de Feminismes i Igualtat escrivíssim una carta al ministre José Luis Escrivá i ens hi reuníssim. Li vam demanar que es modifiqués la llei d'estrangeria per regularitzar la seva situació administrativa quan són majors d'edat. Si no, tens 8.000 joves aquí, que no deixen de ser canalla, que no tenen cap possibilitat que ser atesos pels serveis socials. No poden treballar, no poden tenir un número de compte, i per tant ni tan sols la renda garantida. Però és l'Estat qui té les competències.
 

Violant Cervera. Foto: Adrià Costa


- L'extrema dreta, com es veu en cada ple del Parlament, vincula immigració i delinqüència, i ha fet dels menors no acompanyats un dels eixos del seu discurs. Què considera més pertinent per respondre-hi, exhibir cartells, ignorar-los o combatre'ls amb dades?

- Jo els ignoraré.

- És la millor manera?

- Els ignoraré, perquè el discurs de l'odi no és al meu vocabulari. No em vull posar al nivell de segons quins discursos. Els drets socials són dels de totes les persones que viuen a Catalunya, sigui quina sigui la seva situació administrativa.

"Ignoraré l'extrema dreta, perquè el discurs de l'odi no és el meu vocabulari"

- Passem al bloc polític. En les últimes setmanes hi ha hagut episodis de tensió al Govern, especialment amb la delegació catalana a la taula de diàleg amb l'Estat. El dia a dia de l'executiu se n'ha ressentit?

- No, la veritat és que no. Som un Govern de coalició, som partits diferents i tenim identificades ideològicament les línies. Majoritàriament, els dos partits defensem el mateix. Hi pot haver algun matís, i el tenim identificat. Pel que fa a la taula de diàleg, ERC va guanyar les eleccions i la seva aposta per aquesta legislatura és la taula. Una altra cosa és qui la conforma, que és on hi va haver aquesta petita topada. El pacte de legislatura parlava de la taula, però no deia quins havien de ser els seus membres. Soc membre de la direcció de Junts, i vaig participar en les deliberacions. A mi el que m'agradaria és que la taula es pogués ampliar a altres persones que no tenen per què ser del Govern. Si aquesta és la continuació de la mesa de l'anterior legislatura, tots sabem que de membres de l'executiu només n'hi havia dos a banda del president Quim Torra. El Govern, però, no se n'ha ressentit en el dia a dia, en les polítiques sectorials.

- Per tant, tanca la porta al fet que Junts pugui variar la seva proposta (Jordi Puigneró, Jordi Turull, Jordi Sànchez i Míriam Nogueras) per tal de formar part de la taula?

- Tot i que soc a la direcció, no formo part de les negociacions sobre aquest tema. No crec que la meva opinió sigui significativa, però no totes les persones de la taula han de ser del Govern. Si això és possible, perfecte.

"No hem dit en cap moment que no volguéssim ser a la taula de diàleg"

- Si Junts defensa que només un referèndum pactat pot substituir el mandat de l'1-O, com és que no modifica la proposta per ser en una taula en la qual es demana aquest referèndum acordat?

- No hem dit en cap moment que no volguéssim ser a la taula de diàleg. El que hem dit és que aquesta taula, per part de Junts, hi puguin anar unes persones determinades. Entre altres coses, perquè el procés de negociació amb l'Estat té dos camins: el sectorial i el de les nostres aspiracions nacionals. Si jo estic discutint amb l'Estat que vull unes aportacions determinades per la llei de dependència, no vull que me les retreguin a la taula de diàleg. Amb algú negocio sobre la dependència, i amb algú altre sobre la resolució del conflicte polític. Si hi ha les mateixes persones, és anar-se canviant el barret. Dit això, l'important és que les dues taules treballin en paral·lel. Una és la del dia a dia i les necessitats que tenim com a catalans -com ara els fons europeus, on hem de defensar el que ens pertoca-, i l'altra és el conflicte amb l'Estat, que és completament diferent.
 

Violant Cervera. Foto: Adrià Costa


- Continuen defensant que el veto als noms de Junts va venir de la Moncloa?

- No sabem d'on va venir el veto.

- Vostès són escèptics amb la taula de diàleg, i en els programes electorals han defensat la via unilateral i la confrontació com la manera més viable de sortir-se'n. Com es concreta i en quin moment s'ha d'activar, aquesta estratègia?

- Junts, o almenys personalment, el que costa d'imaginar -no dic que sigui impossible, però costa d'imaginar- és que la taula de diàleg funcioni. Però no per culpa dels membres catalans, sinó els de l'Estat: han dit reiteradament que d'aquest tema no se'n parla. Quan algú et diu això, has de buscar una altra opció. En el pacte amb ERC diferenciàvem molt bé els membres del Govern, que han de treballar de manera bilateral, i la constitució de la taula estratègica, que havia d'estar formada pels tres partits independentistes i les entitats sobiranistes. Han de dissenyar com hem de continuar tirant el procés endavant.

A tots ens agradaria que la millor manera fos un referèndum pactat i acordat, és la millor manera de fer-lo amb garanties, i que quan acabi tothom accepti el resultat i l'implementis. Hem de treballar tots perquè el referèndum pactat arribi. Ara bé, com forcem l'Estat per arribar al referèndum pactat? Aquí és on la taula ha d'anar treballant, i com forçar-los a fer-ho. Tenim una eina que és anar junts a Madrid, perquè Sánchez no té majoria i sabem sempre que l'Estat és més permissiu quan necessiten els vots. Hi ha altres elements que ens poden donar un cop de mà. El 2023 hi haurà el referèndum a Escòcia i hem d'estar preparats. També hi ha les sentències que poden anar venint de tribunals internacionals.

"Quan Puigdemont parla de confrontació intel·ligent, crec que és aquesta: anar utilitzant en cada moment els elements que et venen"

Quan el president Carles Puigdemont parla de la confrontació intel·ligent, crec que és aquesta: anar utilitzant en cada moment els elements que et venen. A vegades costa de veure, però ningú pensava que tornaríem a posar el procés damunt la taula en l'àmbit internacional com ens ha ajudat a fer-ho Pablo Llarena. Va engegar una euroordre justament a l'Alguer, símbol de catalanitat, enmig d'un festival internacional com Adifolk ple de catalans amb banderes catalanes. La confrontació intel·ligent és anar aprofitant les petites imatges o afers que et van passant, i aprofitar-los.

- Però això no és un pla per fer la independència.

- Aquest pla s'ha de negociar i treballar en una taula a banda entre el Govern, els partits i les entitats.

- Quins fruits es poden recollir de la negociació conjunta dels pressupostos generals de l'Estat per avançar en el procés?

- L'Estat, quan realment ens té por, és quan aquí veu que anem units. La unitat és el que fa trontollar les persones que pensaven que el procés s'havia acabat. Que es va fer l'1-O, hi va haver un judici, es van posar persones a la presó i que s'havia acabat el problema. Quan l'Estat veu que passa qualsevol incident, com la detenció del president Puigdemont, i les forces sobiranistes van de la mà, això és el que els pot fer patir. Una altra de les mostres és aquesta: ja sabem que el govern espanyol en té prou amb els diputats d'ERC, però la simbologia que els partits sobiranistes al Congrés vagin de la mà és una imatge de força, també en l'àmbit internacional.
 

Violant Cervera. Foto: Adrià Costa


- Vostè és una de les dirigents del PDECat que va fer el salt a Junts. Les municipals són una oportunitat per la reconciliació? S'ha de facilitar una coalició?

- Junts és un partit obert a moltes sensibilitats. Estem oberts a qualsevol alcalde que en aquests moments encara estigui al PDECat i que de cara al 2023 vulgui presentar-se amb Junts. Som companys des de fa molt temps, però la directriu del partit és que no es faran coalicions. Si els alcaldes volen, hauran de venir individualment.

- I estan oberts a coalicions a nivell local?

- És difícil. S'ha d'estudiar bé. S'ha de fer de manera que es puguin computar per consells comarcals i diputacions, i és complex.

"La directriu del partit és que no es faran coalicions. Si els alcaldes del PDECat volen, hauran de venir individualment"

- En algunes capitals, com ara Igualada, Mollerussa, Reus o Vilafranca hi ha alcaldes del PDECat que en el procés de negociació amb Junts van ser bel·ligerants. Pot ser que veiem candidats  de Junts competint contra alcaldes del PDECat?

- Pot ser, perquè en aquests municipis grans és on tenim més militants. En principi, els estatuts diuen que els candidats seran escollits pels militants. Qualsevol integració d'aquesta s'haurà de fer en l'àmbit territorial, i no des de dalt. No els podem dir als militants de Vilafranca que han de votar un senyor. En tot cas, els militants del PDECat s'hauran d'entendre amb els de Junts. Falten dos anys, i tenim temps per anar treballant cas a cas.

- Seria més fàcil per a la reconciliació de l'espai que Turull fos el secretari general?

- No, no crec que depengui de qui és el secretari general. Vam fer un congrés fa un any i ell era la presó. Junts, que és un partit molt nou, s'ha configurat amb l'aportació de tots els afiliats. Tant la ponència ideològica com la d'organització diuen el que diuen.
 

Violant Cervera. Foto: Adrià Costa


- Ja per acabar. Vostè que fa anys que està en política, a què atribueix les dificultats entre ERC i Junts a l'hora d'entendre's, malgrat que governen plegats? És competència electoral, ideològica o personalismes?

- Mala relació? Depèn. Puc parlar de la meva experiència, que va ser molt enriquidora amb Junts pel Sí. Amb els diputats de Lleida teníem una relació excel·lent. En temes sectorials, al Govern hi tenim una reacció excel·lent. El que passa és que moltes vegades aquestes dificultats no són tant a les cúpules dels partits, sinó quan baixen més a baix. Evidentment, cada partit té la seva ideologia. Les visions del país són compatibles, ja fa molt temps que anem governant junts i les coses surten relativament bé. El govern espanyol, per exemple, han hagut d'explicar que s'han posat d'acord pels pressupostos sense encara tenir la majoria. Això no ha passat al Govern. Som dos partits diferents, però podem conviure.

"Amb ERC som dos partits diferents, però podem conviure"

- Durant els pròxims tres anys i mig que queden de legislatura?

- Crec que sí. En el pacte entre ERC i la CUP hi ha una qüestió de confiança en dos anys, no sé què passarà. Però si he de parlar de l'experiència fins ara en l'àmbit sectorial, és prou correcta. Una altra cosa és què decideix la taula de negociació sobre el procés. Ja veurem si acaba, o hi ha un embat com el de l'1-O. Ho anirem veient.

 

Participació