05
d'octubre
del
2021
Actualitzat
el
06
d'octubre
a les
9:38h
L’escorcoll a les oficines del Lleida Esportiuper part d’una dotzena d’agents de la Guàrdia Civil i inspectors de treball suposa un punt d’inflexió en la trajectòria que ha viscut el club en qüestió de legalitats. L’entitat dels germans Esteve s’ha acostumat a unes pràctiques que van de la poca formalitat en temes de pagaments als empleats a una sospitosa opacitat en la gestió financera i que han acabat esclatant de la pitjor manera, amb la policia preguntant als futbolistes de quina manera cobren i els inspectors reclamant documentació.
Sobre el Lleida Esportiu hi plana amb més força que mai l’ombra del delicte a partir d’unes intuicions policials, batejades amb el nom d’”Strike 11”, que apunten a falsificació de signatures de futbolistes per no pagar deute i l’ús d’una caixa B utilitzada per pagar els jugadors, que cobrarien presumptament en sobres de diner negre. La situació és feridora per als seguidors que encara donen suport al club i que suporten any rere any una creixent mediocritat institucional i esportiva que no es mereixen, i obliga a una reflexió per part dels propietaris.
El Lleida Esportiu no pot canviar de mans si els germans Esteve no volen, però l’afició i també la ciutat (amb els seus governants al capdavant) han de fer veure a Jordi i Albert Esteve que el seu periple s’ha esgotat i que és moment de posar el club al mercat per arrencar un nou projecte sense tribulacions econòmiques ni dinàmiques pseudo-mafioses que van llastant el bon nom que havia tingut el futbol a la ciutat de Lleida.
Sobre el Lleida Esportiu hi plana amb més força que mai l’ombra del delicte a partir d’unes intuicions policials, batejades amb el nom d’”Strike 11”, que apunten a falsificació de signatures de futbolistes per no pagar deute i l’ús d’una caixa B utilitzada per pagar els jugadors, que cobrarien presumptament en sobres de diner negre. La situació és feridora per als seguidors que encara donen suport al club i que suporten any rere any una creixent mediocritat institucional i esportiva que no es mereixen, i obliga a una reflexió per part dels propietaris.
El Lleida Esportiu no pot canviar de mans si els germans Esteve no volen, però l’afició i també la ciutat (amb els seus governants al capdavant) han de fer veure a Jordi i Albert Esteve que el seu periple s’ha esgotat i que és moment de posar el club al mercat per arrencar un nou projecte sense tribulacions econòmiques ni dinàmiques pseudo-mafioses que van llastant el bon nom que havia tingut el futbol a la ciutat de Lleida.