17
de setembre
del
2021
Actualitzat
a les
15:50h
En la glossa del Full Dominical d'aquest diumenge, l’administrador apostòlic de Solsona, Romà Casanova, reconeix que “en la nostra diòcesi estem vivint una situació anòmala, fora del que pensàvem possible”. “La perplexitat va envair els nostres cors en saber de la renúncia del bisbe Xavier Novell” i que “al dolor per la pèrdua del qui va guiar coratjosament i amb zel apostòlic la diòcesi de Solsona durant deu anys, se’ns va sumar l’allau d’informacions que apuntaven que les raons personals que fonamentaven la renúncia eren de caire sentimental”.
Admet que “això ens feia encara més dolorosa la pèrdua, perquè ens feia néixer en el cor sentiments de pena intensa pel que copsàvem com «fidelitat truncada» o, encara des del caire personal, de «paternitat abandonada»”. Expressa que “ni la perplexitat ni el dolor arran d’aquesta renúncia i dels seus motius no ens poden fer perdre el respecte envers la seva persona, la qual, com totes, té la seva dignitat inalienable” i que “la crida al respecte i a fugir de les especulacions vanes és necessària per al bé de tothom”.
Afirma que “en el cor de molts de nosaltres hi ha patiment pel que no acabem d’entendre i que ens pot fer néixer un sentiment d’absència i buidor que duu a la pregària: «Per què, Senyor? Què voleu de nosaltres en aquesta situació que ens pertoca de viure?»”. Manifesta que ara és l’hora de la fe i de la confiança en el Senyor, que “no abandona mai el seu poble”.
Finalment, diu que “per sortir-nos-en hem de viure la comunió que ens porta a la fraternitat i a la pregària confiada” i que “necessitem sentir la veu del Senyor i experimentar la força de la seva mà que no deixa que ens enfonsem”.
Admet que “això ens feia encara més dolorosa la pèrdua, perquè ens feia néixer en el cor sentiments de pena intensa pel que copsàvem com «fidelitat truncada» o, encara des del caire personal, de «paternitat abandonada»”. Expressa que “ni la perplexitat ni el dolor arran d’aquesta renúncia i dels seus motius no ens poden fer perdre el respecte envers la seva persona, la qual, com totes, té la seva dignitat inalienable” i que “la crida al respecte i a fugir de les especulacions vanes és necessària per al bé de tothom”.
Afirma que “en el cor de molts de nosaltres hi ha patiment pel que no acabem d’entendre i que ens pot fer néixer un sentiment d’absència i buidor que duu a la pregària: «Per què, Senyor? Què voleu de nosaltres en aquesta situació que ens pertoca de viure?»”. Manifesta que ara és l’hora de la fe i de la confiança en el Senyor, que “no abandona mai el seu poble”.
Finalment, diu que “per sortir-nos-en hem de viure la comunió que ens porta a la fraternitat i a la pregària confiada” i que “necessitem sentir la veu del Senyor i experimentar la força de la seva mà que no deixa que ens enfonsem”.