CULTURA

L'exposició sobre la bruixeria a Lleida incorpora noves peces

Un bust de cera d'una bruixa endevina i metzinera, peces de cera protectores o pedres medicinals, es mostren a Esterri

per Redacció, 13 d'agost de 2021 a les 07:47 |
El plafó de la mostra Se'n parlave...i n'hi havie on s'exposen les peces de cera. | Marta Lluvich/ACN
L'exposició Se'n parlave...i n'hi havie sobre el fenomen de la bruixeria a les Terres de Lleida i el Pirineu ha tornat a l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu (Pallars Sobirà), després d'itinerar per diferents museus, per quedar-s'hi de forma permanent. La mostra ha incorporat noves peces que ja es poden veure a les sales de l'Ecomuseu.

Destaca un bust de cera de Catherine Deshayes, coneguda com La Voisin (1640-1680), una endevinadora francesa que feia enverinaments per encàrrec i era proveïdora professional d'elements per fer bruixeria. També han incorporat peces de cera fetes amb els ciris beneïts per Setmana Santa i amb imatges del calvari de Crist impreses a les quals s'atribuïen dots de protecció o pedres medicinals i protectores.


Se'n parlave...i n'hi havie estarà de forma permanent a Esterri d'Àneu. Les Valls d'Àneu formen part de l'anomenat bressol europeu de la caça de bruixes. En aquest territori, estan documentats alguns dels primers judicis per bruixeria d'Europa. A Catalunya, la bruixeria va molt vinculada a les dones. Així, en la mateixa època (segle XV), mentre que a Suïssa la majoria dels condemnats eren homes, a Catalunya el 90% eren dones. Els tribunals civils eren els encarregats de condemnar les bruixes i no pas els eclesiàstics.

A l'exposició, també es pot consultar un fragment del llibre d'Ordinacions de la Vall d'Àneu, compilat el 1424. És el text jurídic català més antic que fa referència al delicte de la bruixeria. En aquest document, es corrobora que les Valls d'Àneu i el Pirineu haurien estat l'escenari de la primera condemna legal del crim de bruixeria en l'àmbit europeu, així com de les primeres persecucions de bruixes i bruixots a inicis del segle XV.


Altres materials que es poden veure a la mostra són amulets de protecció com ara una pota de teixó del segle XIX; ganivets i romer, elements necessaris per evitar pedregades; aparells de tortura; la pell d'una serp seca, o vestimentes de nadons i estampes de sants i verges.

La recerca situa els últims records de la bruixeria en els anys 50. Al Pirineu encara hi ha gent que hi creu i fins i tot, evita parlar-ne per por. Encara existeixen cases on se sap que hi ha hagut bruixes. La mostra cita dos exemples, Casa Rugall de Montrós (Pallars Jussà) i Casa Tomàs d'Andorra.


Júlia Carreras, filòloga i investigadora sobre buixeria i etnobotànica, ha explicat que sovint no es tracta únicament de llegendes, sinó de situacions reals viscudes de primera mà per homes i dones fins ben entrada la dècada del 1940.

Els acusadors solien ser veïns que en contexts de desgràcies, morts d'infants o bestiar instaven els poders locals a actuar i aquests, acabaven condemnant per pressió popular. Només el fet de tenir l'indici que una dona era sospitosa de ser bruixa, ja atorgava crèdit als tribunals locals per poder-la condemnar. Per aquest motiu, moltes dones s'exiliaven a altres territoris.

La mostra és el resultat d'una investigació que ha posat de manifest que les primeres bruixes d'Europa eren del Pirineu i perseguides i assenyalades pels seus veïns i no pas per la Inquisició.

La investigació s'ha centrat en el Pirineu i la Plana de Lleida i els resultats han estat molt diferents en aquests dos indrets. Al Pirineu, ha quedat corroborat que és on la bruixeria és molt present i es tracta d'un fenomen endèmic i recurrent. Cada 20 o 30 anys hi havia caceres de bruixes i dones condemnades sota el delicte de bruixeria. En el cas de la Plana de Lleida ha costat trobar gent que es recordi de res. En aquest indret es tracta d'un fenomen epidèmic i moltes vegades, les dones condemnades a la Plana, fugien de la pressió persecutòria que patien a la muntanya.

Un dels elements centrals de l'imaginari sobre la bruixeria va ser l'aplec diabòlic o sàbat durat el qual els membres d'aquella suposada secta es reunien de nit per abjurar de la fe cristiana, adorar el diable i lliurar-se a tota mena d'actes ludicosexuals.

Al Pirineu i les Terres de Ponent, els aplecs de bruixes i bruixots tindrien inicialment unes característiques pròpies i ben definides, basades en l'aplicació d'un ungüent en determinades parts del cos i la utilització de la fórmula verbal 'pich sobre fulla' per desplaçar-se per l'aire fins a l'aplec on feia acte de presència el diable en forma de boc.

Aquesta mostra, produïda per la Xarxa de Museus Terres de Lleida, s'ha ubicat a Casa Gassia i ha permès obrir dues sales de la casa del segle XVIII que encara no s'havien fet visitables.

 

Participació