coronavirus

Un any dels pitjors dies de la pandèmia al Segrià

El tancament perimetral de la comarca va provocar pèrdues de venta de fins al 70%, el tancament definitiu de diversos negocis i una creixent tensió entre alguns alcaldes i el president de la Generalitat, acusat d'estigmatitzar el territori

per Àlvar Llobet, Lleida | 4 de juliol de 2021 a les 14:31 |
Un control dels Mossos per limitar la mobilitat al Segrià | ACN
La comarca del Segrià va viure fa un any el seu pitjor moment en pandèmia. Va ser el quatre de juliol quan el president de la Generalitat, Quim Torra, va decidir tancar perimetralment la comarca degut a l'augment dels contagis i a la pressió hospitalària creixent.

Les decisió de Torra va arribar després que el dia abans, la consellera de Salut, Alba Vergés, i l'alcalde de Lleida, Miquel Pueyo, fessin una compareixença de premsa a l'hospital Arnau de Vilanova en la que no s'havia anunciat cap decisió en relació al tancament del Segrià. Vergés considerava que no hi havia motius per fer-ho i Torra creia que sí d'acord amb els criteris d'alguns dels epidemiòlegs consultats per ell. El president havia dit dies enrere en una visita a la capital de Ponent que no li "tremolaria el pols" a l'hora de prendre mesures per controlar el virus.


Aquesta disparitat d'opinions i la solució presidencial de controlar policialment les fronteres de la comarca va generar tensió al si de l'executiu català i crítiques fetes públiques per diversos alcaldes de la comarca, en especial de Pueyo, que va recriminar a Torra el fet que no viatgés fins a Lleida en aquell context d'afectació sanitària, econòmica i social per a un territori que estava fent front, a més, a la crisi dels temporers.

En una entrevista a NacióDigital, el paer en cap va admetre que també li va molestar que el president no informés de la decisió de tancar la comarca el matí d'aquell dissabte 4 de juliol, i va negar-se a atendre les peticions de rectificació que Torra li va fer en privat durant aquelles hores. "El president havia de ser al territori en un moment greu com aquell. Sabia que els sectors econòmics de la ciutat estaven tocats i també que seria complicat entendre aquella situació", assegura Pueyo, indignat visiblement aquells dies i més després que el jutge de guàrdia no avalés en un primer moment les restriccions imposades per la Generalitat.

Pèrdues milionàries i tancament definitiu de negocis 

El tancament del Segrià va provocar pèrdues milionàries, segons dades de l'associació de comerciants de l'Eix Comercial. En aquesta zona de la ciutat, les vendes van arribar a caure fins al 70% i un total de 17 negocis ja no van tornar a obrir la persiana. La crisi d'aquell juliol es va agreujar a la capital i a altres set municipis pocs dies després quan el Govern va decidir augmentar les restriccions de mobilitat. Alcaldes i veïns van carregar les tintes contra l'executiu per la sensació d'"estigma" que posava sobre el Segrià i el sector primari, en plena activitat al juliol amb molts treballadors fent feina als camps.


La situació de tancament comarcal va acabar el 20 d'aquell mes i, des d'aleshores, la comarca ha comptabilitzat les onades de contagis afegint-ni una a les que s'han registrat a Catalunya. Comptant l'actual que afecta els joves no vacunats, el territori ha patit sis onades de Covid-19, per bé que la sensació actual és diferent a la que es tenia fa un any. El ritme de vacunació i la recuperació de la mobilitat ha permès una progressiva revifada econòmica 

 

Participació