renovables

Els promotors de renovables hauran de pactar amb el 85% dels propietaris dels terrenys

La consellera Jordà dialogarà amb tots els sectors per protegir conreus i fomentar la producció energètica sostenible

per Lluís Girona, Barcelona, Catalunya | 1 de juliol de 2021 a les 18:31 |
Parc eòlic de la serra del Vilobí. | ACN
La consellera d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural, Teresa Jordà, vol modificar abans de novembre el decret de renovables que regula les instal·lacions eòliques i fotovoltaiques. Els canvis responen a tres objectius. El primer, assegurar la participació del territori per impedir projectes sense l'acord del 85% dels propietaris dels terrenys ni amb els ajuntaments. El segon, distribuir les instal·lacions per evitar la concentració. I el tercer, impedir que la transició energètica comporti la substitució de camps de conreu per plaques fotovoltaiques i generadors eòlics.

Jordà ha explicat en la compareixença a la comissió parlamentària que l'agricultura i el medi ambient no són "antagònics", ja que els agricultors són "els veritables gestors del territori" i els que més poden preservar la biodiversitat. Per això, ha aposat per la cogovernança amb tots els agents implicats, un sistema "més lent però més efectiu" de protecció del territori i que genera menys malestar a la població afectada, ha dit.


La seva prioritat principal serà la producció energètica i ha apostat per un model "sobirà, democratitzat i proper en la captació, transport i distribució". De fet, ha dit que el Govern posarà "dues velocitats més" a la implantació d'energies renovables. "Si no ho fem nosaltres, ens ho faran des de fora i seguint el model oligopolístic del segle XX", ha reblat.

Des de l'aprovació d’aquesta norma, de finals de novembre del 2019, els promotors han presentat 522 avantprojectes. La Generalitat ha rebut 380 propostes d'instal·lacions fotovoltaiques i 142 d'eòliques. L'òrgan encarregat d’analitzar-ne la viabilitat, anomenat "Ponència de les renovables", n'ha analitzat 392, donant el vistiplau a la tramitació de 253.


Protegir l'agricultura i impedir la concentració de plantes


La falta de límits per al volum de les instal·lacions suposa una amenaça per a l'activitat agrícola. La llei permet que els oligopolis energètics lloguin els camps de conreu per un preu que pot ser molt més rendible que l'activitat agrària. El tancament de l'activitat també comporta l'abandonament de la ramaderia, el descuit dels boscos i el despoblament rural. Per impedir-ho, la nova regulació protegirà els camps de conreu més favorables per a l'agricultura, que, en cap cas es podran utilitzar per a plantes fotovoltaiques ni eòliques.


La nova norma només exceptuarà els camps abandonats, que s'han convertit en bosc perquè fa 20 o més anys que ja no els conrea ningú. En aquests casos, s'hi podran ubicar plantes energètiques sigui quina sigui la seva capacitat agrològica. Segons dades del mateix departament, en els últims vint anys, Catalunya ha acumulat entorn de 100.000 hectàrees abandonades.

Una proposta per consensuar amb els sectors afectats


El Departament d'Acció Climàtica, Alimentació i Agenda Rural vol tenir la norma modificada aquesta tardor. És per això que inicia una ronda de contactes que inclourà el món local, les entitats ambientalistes i la pagesia per contrastar punts de vista i impulsar un acord el més consensuat possible. La llei prevista es convertirà en la regulació definitiva del desplegament de les energies renovables.

Fer possible el tancament de les nuclears


L'impuls de les energies renovables ha de servir per assolir l'objectiu de la Llei del canvi climàtic, que és la neutralitat climàtica. La norma estableix que, el 2030, el 50% del consum elèctric de Catalunya ha de ser de fonts renovables; condició indispensable per al tancament de les centrals nuclears. Aquesta proporció ha de créixer fins al 100% el 2050.

Avui, el 54% de l'energia elèctrica consumida a Catalunya surt de les tres centrals nuclears que estan en marxa. El Parlament va establir el 2027 com a límit per al tancament de tots els reactors atòmics, però, posteriorment, el govern espanyol va allunyar-ne l'horitzó fins al 2035. Segons la planificació, Ascó I tancarà el 2030, el 2032 ho farà Ascó II i, finalment, el 2035 tancarà Vandellòs.

Biodiversitat i canvi climàtic


Fora de l'energia, ha dit que cal una major connectivitat dels espais protegits, posar en marxa l'agència de la natura, aprovar la llei de la biodiversitat i la d'avaluació ambiental per actualitzar els textos actuals. Per reduir la contaminació atmosfèrica ha anunciat que s'instal·laran més estacions de control, es reforçarà l'oficina del canvi climàtic i es farà una assemblea ciutadana pel clima per desplegar la llei del canvi climàtic del 2017.

 

Participació