Conferència

Pueyo reivindica Lleida com un nou pol d'oportunitats i la divisa com la segona capital catalana

El Paer en cap fixa la innovació digital i la transformació agroalimentària com a eixos de futur per convertir la ciutat en un referent empresarial i amb una millor qualitat de vida

per Àlvar Llobet , Lleida, 9 de juny de 2021 a les 20:50 |
Miquel Pueyo, alcalde de Lleida | Paeria Lleida
La ciutat de Lleida és la nova terra de les oportunitats a Catalunya i al sud d'Europa. El Paer en cap, Miquel Pueyo, ha reivindicat aquest dimecres el potencial del municipi i els nous rols que ha d'assumir com a referent de la indústria agroalimentaria i com a punta de llança de ciutat que aposta pels avenços tecnològics.

En el marc de la conferència "Lleida 2030. De la recuperació a la capital AgroBiotech del sud d'Europa", l'alcalde ha desgranat els reptes que ha d'encarar la ciutat en el context de recuperació de la pandèmia la Covid-19 i amb la mirada posada en l'horitzó de la propera dècada. Pivoten sobre sis grans eixos, tots els vinculats entre ells; innovació agroalimentària, transformació digital, economia verda, millora de la qualitat de vida, lideratge per fer créixer Catalunya des de Ponent i captació i retenció de talent. 


Innovació digital i transformació agroalimentària, reptes cabdals

Pueyo ambiciona una ciutat que vagi més enllà de la producció de matèria primera i que entri plenament en l'escenari de la innovació. En aquest sentit, l'alcalde aposta per un pas endavant de la indústria agrària que sigui possible gràcies a l'aprofitament "de tot el potencial que suposa el coneixement generat per la universitat", fet que ha de permetre "la creació d’un laboratori d’idees transformades en projectes de millora de les condicions de vida dels ciutadans, la creació d’empreses internacionalitzades amb gran valor afegit i d’una ocupació amb salaris més alts".


En aquesta línia, l'alcalde republicà ha posat l'exemple del Parc Científic i Tecnològic de la ciutat com a mascaró de proa per desplegar la transformació agroalimentaria i digital que posi els vímets per què Lleida esdevingui un hub tecnològic del nivell del que hi ha als Països Baixos, Regne Unit o Estats Units.

Pueyo recorda que les ciutats mitjanes -com ho és la capital del Segrià- permeten una ductilitat social i econòmica que fan possible una incardinació entre el món empresarial de primer nivell i una alta qualitat de vida. Per aquesta raó, el Paer en cap ha emfasitzat la necessitat de millorar el benestar dels lleidatans en "els serveis de salut, seguretat i mobilitat". 


Qüestions com l'obertura de l'estació de ferrocarrils per la banda del barri de Pardinyes, la nova estació d’autobusos al costat de l’estació́ del tren o el progressiu protagonisme del vianant enfront els vehicles de combustió, han estat alguns dels punts concretats pel republicà, que també ha remarcat la voluntat del seu govern de duplicar la suma de la superfície dels 11 polígons actuals amb la vista posada a la captació de nous projectes que ara "tenen difícil aterratge a Lleida". El primer edil també ha anunciat la creació d'una seu de l’IMO a la Mariola per formar 10.000 persones en habilitats digitals.

Lleida, segona capital de Catalunya i referència d'economia verda

Mirant l'entorn proper de Lleida, Pueyo ha reivindicat també el paper de la ciutat com a segona capital del país i com la principal punta de llança per fer créixer Catalunya des de Ponent. Insistint en el discurs que ha anat argumentant durant anys, el batlle ha defensat el rol de la seva localitat com a líder del territori i, alhora, com aliat de la resta de capitals de comarca de la plana i també com a referència de la Franja d'Aragó. "El creixement de Catalunya no es pot desvincular del creixement de la nostra ciutat i del territori que ha de liderar", ha reblat el polític lleidatà. 

Aquest lideratge ha d'incloure, ha dit, la tasca contra el canvi climàtic i una aposta per la sostenibilitat que faciliti la reducció de contaminació en els propers anys: "La Lleida del 2030 la imaginem amb una reducció del 40% de les emissions de CO₂; amb un parc d’habitatge adaptat per evitar el sobreescalfament i la pèrdua de calor; més ombrejada; amb refugis climàtics; amb més arbrat i eixos verds que connectin els parcs urbans amb l’entorn de l’Horta", ha dit abans de fer una peculiar anàlisi a mode de resum en la qual també ha interpel·lat a l'autoestima dels lleidatans: "Lleida és més del que aparenta, més del que projecta i més del que de vegades nosaltres mateixos ens creiem".

Receptes per superar la pandèmia

Durant la conferència, Miquel Pueyo també ha posat l'accent en el marasme que ha provocat la irrupció del "cigne negre" de la pandèmia i, sobretot, en la capacitat dels lleidatans per adaptar-se i superar les dificultats sobrevingudes. En aquesta tessitura ha definit un triple objectiu post-Covid; a curt termini, treballar pel bé comú dels ciutadans. A mitjà termini, construir una Lleida més justa, més saludable, més emprenedora i més valenta, i en l'horitzó de deu anys, en planificar la Lleida del 2030 "que els nostres fills i filles es mereixen".

En aquesta qüestió, Pueyo s'ha presentat com un alcalde accessible, entregat a les mesures que considera millors per la ciutat, allunyat de la política-espectacle i les grolleries i honest a l'hora de prendre decisions i de consultar al seu entorn per fer-ho acuradament: "Hem de tenir el coratge de reconèixer que no ho sabem tot", ha admès.

En el context de recuperació econòmica, el Paer en cap ha detallat els reptes que ha d'embocar el seu executiu i que passen per "la governança i l’excel·lència operativa. La projecció i la promoció de la ciutat, i per la igualtat, la diversitat i la inclusió social". D'acord amb aquests criteris, la ciutat compta, ha apuntat, amb un pla de recuperació que s'estructura a través de l'Oficina per la Recuperació Econòmica que contempla més de 30 programes i una inversió de més de dos milions d’euros, per recuperar, abans d'un any, l'activitat econòmica de la Lleida pre-Covid.

L'alcalde ha parlat, finalment, de llibertats i del perill que pot suposar un model restrictiu allargat en el temps: "Compte amb fer de la restricció de les llibertats una situació habitual, perquè precisament la defensa de les llibertats serà determinant a l’hora de desconfinar el futur", ha reblat.

 Conferència de Miquel Pueyo, alcalde de Lleida

 

Participació