memòria històrica

Dues-centes cartes inèdites mostren l'entorn familiar de Francesc Macià

L'Espai Macià de les Borges Blanques rep un fons de correspondència que permet saber com van viure els germans de l'"Avi" la seva evolució ideològica

per Pep Martí, 25 d'abril de 2021 a les 11:12 |
L'Espai Macià acollirà les cartes | Espai Macià
Aquest dissabte, l'Espai Macià de les Borges Blanques rebrà un important fons documental de la família del president Francesc Macià. Es tracta de prop de 200 cartes que comprenen el període entre 1898 i 1932. En la seva major part, és la correspondència enviada per una de les germanes de l'Avi, Maria de la Consolació, religiosa de les Filles de Maria Immaculada, al seu germà Josep (conegut com a Pepe en els cercles familiars). També inclouen algunes cartes del qui seria futur president de la Generalitat. 


L'Espai Macià és un centre d'interpretació de la figura i el llegat del president, ubicat precisament a la població d'on prové la família, les Borges Blanques. Un dels tècnics de l'entitat, l'historiador Marc Macià, professor de la Universitat de Lleida, explica la transcendència del fons que s'ha integrat a l'espai: "Es tracta del conjunt més gran de cartes familiars de les que coneixem i aporta molta informació de com van viure els Macià totes les vicissituds de la història de Catalunya". 


L'investigador dona detalls de la relació entre els germans: "Era una família molt unida però alhora de pensament ideològic molt diferent. Maria de la Consolació (la tia Maria dins de la família) era una persona d'idees conservadores i monàrquiques, una religiosa que estimava molt el seu germà Francesc i, com que era molt patidora, vivia amb angoixa l'evolució de Francesc Macià i el protagonisme que va anar adquirint en els esdeveniments polítics".     
 

Maria de la Consolació Macià s'alegra en una carta al seu germà Josep que tota la família estigui sana enmig de la pandèmia del 1918. Foto: Espai Macià



 

Francesc Macià, diputat a Corts, demana als seus germans, en una data indeterminada, suport econòmic perquè Foto: Espai Macià


Les dues-centes cartes formen un itinerari que comença en un any cabdal, el 1898, quan Espanya perd les seves darreres colònies d'ultramar, Cuba i Filipines. Un fet que havia d'impactar en un oficial de l'exèrcit, del cos d'enginyers, com era Francesc Macià. I conclouen el 1932, l'any de la mort de la Maria de la Consolació, just un any després de la proclamació de la República i l'accés de Macià a la presidència de la Generalitat.

Entre el 1898 i el 1932, les cartes travessen la biografia de qui de coronel de l'exèrcit espanyol va passar a ser diputat catalanista per les Borges Blanques, en un camí que el duria a trencar amb la monarquia espanyola davant el seu autoritarisme i a abraçar la causa de la independència. Després vindrien els anys de l'exili a França, en plena dictadura de Primo de Rivera, anys en què la germana, dedicada a tasques educatives, viu a Madrid, en un ambient molt conservador.

"M'horroritza que li diguin republicà"

La germana pateix mentre Francesc Macià, diputat a Corts, es consolida com una veu crítica amb el règim monàrquic. El desembre del 1918, amb la primera campanya per l'autonomia, es produeix una gran mobilització popular per demanar un Estatut. Al projecte s'hi afegeixen sectors del republicanisme espanyol. En una carta, la religiosa expressa el seu neguit a en Josep: "M'horroritza -escriu en castellà- veure el seu nom al costat del de Lerroux i que diguin que és republicà".


L'últim cop que Francesc Macià i la seva germana es van veure, a inicis del 1932, ella el va trobar molt desmillorat i ho va atribuir a les seves ocupacions polítiques. La mort de la germana religiosa -a causa d'un càncer d'estómac- va afectar profundament el president. En el seu llit de mort, ella li va donar un rosari, que el president conservaria i que estaria amb ell quan, en un moment no molt llunyà, el Nadal del 1933, Macià afrontaria també la mort. Es tancava així un cicle vital que el fons de l'Espai Macià preserva amb rigor i amor per la història.

 

Participació