Les llibreries sí que se'n surten

La pandèmia i la crisi econòmica i social no derroten el sector del llibre, que en el darrer any ha vist com s'augmentava el seu ecosistema de llibreries. Una quinzena de nous negocis s'han obert a tot Catalunya en els darrers mesos, alguns pensats en ple confinament i d'altres amb un projecte anterior que no s'ha fet enrere. Només a la ciutat de Lleida se n'han obert dues. 

Una d'elles és La Fatal, una nova llibreria de la zona alta de Lleida. El seu responsable, Jordi Souto, explica que aquest nou projecte el va veure clar després del tancament l'any 2019 del popular espai lleidatà "Punt de llibre", que, admet, va deixar "una mica òrfena" la ciutadania. Aquesta idea madurada durant mesos s'ha fet realitat aquest mes de març i ha corregut paral·lela a la d'un altre establiment lleidatà, La Irreductible, que també ha obert portes en les darreres setmanes. Soto apunta que aquesta circumstància s'ha produït per casualitat atès que "cap dels dos no sabia del projecte de l'altre". És un botó de mostra que explica la solidesa del sector enmig del marasme pandèmic. 

Les dues noves llibreries lleidatanes se sumen a la creada també recentment al petit municipi d'Alins, al Pallars Sobirà. Una de les seves veïnes, Meritxell Álvarez, va tenir la pensada durant el confinament de remodelar l'antiga quadra d'animals de la casa familiar i convertir-la en un espai especialitzat en llibres de natura i muntanya. Amb més de mil títols diferents a les seves prestatgeries ja s'ha convertit en un referent de molts veïns de la vall aficionats a la lectura, que han trobat en aquest lloc l'oportunitat d'accedir a exemplars difícils de trobar.

A Lleida han nascut dues llibreries amb projectes diferents i sense vinculació qu se sumen a la quinzena que han obert portes al conjunt del Principat darrerament

La bona acollida de la ciutadania que Soto i Álvarez asseguren haver tingut amb els nous negocis explica l'interès cap a la lectura, tot i que amb un interrogant; hi ha més lectors per què hi ha més llibreries, o a l'inrevés? Souto ho té clar; "Les llibreries són les eines per posar els llibres a l'abast de la gent. L'interès es desperta d'aquesta manera", afirma.
 La virtualitat li afegeix valor al negoci, però és important que la ciutadania tingui la possibilitat propera d'accedir a les llibreries i submergir-se en l'ambient que s'hi crea. "Com més llibreries, més lectors. El model de negoci exigeix fer possible que tothom s'hi senti còmode i que es trobi allò que es busca", diu Souto, que també remarca el fet que les llibreries han d'aspirar a ser alguna cosa més que espais on es compren llibres. "Els establiments han de ser pols de cultura", assenyala en referència a les presentacions i altres activitats.

A La Fatal es pretén confeccionar tota una programació cultural que pivoti al voltant de la llibreria i que faci una xarxa real que vinculi la ciutadania, la cultura i la lectura. Per deixar clara aquesta voluntat, aquest negoci lleidatà ha col·locat un lema ben visible al cartell d'entrada: "Saber i llegir". Amb aquesta filosofia, a la llibreria lleidatana ja s'han organitzat els primers actes com una lectura poètica i un concert.

"Les llibreries han de ser alguna cosa més que espais on es comprin llibres. Poden ser grans generadors de programacions culturals", diu Souto, de la Fatal

El Baròmetre d'hàbits de lectura i compra de llibres a l'Estat espanyol revela una dada que, d'entrada, satisfaria editors i llibreters; el consum de llibres ha augmentat un 3% durant la pandèmia. El confinament obligat ha obert els viaranys de la lectura, però la lletra petita d'aquesta notícia pot deixar un somrís glaçat a les cares dels responsables de les llibreries; el 70% dels llibres van ser comprats per internet i gairebé la meitat, a través de la plataforma Amazon.

L'augment de lectura de llibres és una dada positiva, però no comporta una millora automàtica dels comerços que es dediquen a vendre'ls perquè no necessàriament la gent s'acosta als establiments de la cantonada, convertits molts d'ells en aquests darrers anys en refugis simbòlics de nostàlgics del paper i del vincle personal que facilita la recomanació personalitzada i la conversa amb el llibreter. La societat, que és còmoda i impacient, s'ha abonat a garbellar el món virtual per buscar llibres, una possibilitat que ha trencat amb la convenció comercial de dècades que es basava en la simplicitat d'entrar a la botiga, comprar i pagar.

"Les llibreries no podem anar contra els signes dels temps. Hem d'oferir bones plataformes virtuals per competir contra les grans multinacionals i ampliar la nostra oferta"

El negoci del 2021 no és el mateix que el de fa quinze anys i les llibreries s'han d'adaptar per no morir. Moltes ja ho estan fent. A Catalunya han aparegut diverses iniciatives que impulsen la unió de comerços per crear plataformes virtuals que els permetin vendre online i competir contra els goliats d'internet. "No podem anar contra els signes dels temps", assegura Souto.

El comerç electrònic, indispensable

El llibreter apunta que el comerç electrònic ja és una "condició indispensable" si es pretén encetar un negoci perquè al client se li han de posar les coses fàcils. "No li podem demanar heroicitats a la gent", explica Souto, que indica que a la biblioteca virtual de la seva llibreria s'hi troben 600.000 títols, 590.000 més que els que es poden comprar a la botiga físicament.

Un 60% dels catalans asseguren tenir hàbits de lectura, una dada que Souto recull amb una idea: "Hi podria haver més gent que llegís, però els que ho fan, ho fan molt", apunta. El llibreter creu que hi ha gruix suficient de població per tenir garantit el futur del sector, i apunta que aquest futur passa pel paper. Els presagis d'una fagocitació del llibre per l'E-book no s'han acomplert, diu. "Amb els llibres electrònics hi havia una gran expectativa fa deu anys, però aquesta opció s'ha estabilitzat i no posa en perill el consum del paper", apunta.