Catalunya, Andorra i l'Aran celebren plegats la recuperació del Castell del Rei de Lleida

per NacióLleida, 18 d'abril de 2011 a les 10:21 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 18 d'abril de 2011 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Els balls tradicional aranesos que s'han ballat als peus del Castell del Rei on es va signar la Queimònia d'Aran.

Catalunya, Andorra i la Val d'Aran han celebrat aquest diumenge la recuperació del Castell del Rei de la ciutat de Lleida. Es tracta d'un bastió clau en la configuració de la corona catalano-aragonesa, on, a més del casament entre Ramon Berenguer IV i Peronella d'Aragó, s'hi van signar els documents d'independència d'Andorra i els primers privilegis de la Val d'Aran. D'aquesta manera el turó de la Seu Vella de Lleida ha reconvertit les ruïnes de l'antiga Suda, el castell àrab després medieval, en un entorn visitable des de fa dues setmanes. L'acte ha comptat amb els representants institucionals dels tres països veïns.

El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, va destacar l'aposta per aquest espai desconegut pels actuals lleidatans, i que ara s'ha redescobert "gràcies a la insistència de l'Ajuntament i el Consorci de la Seu Vella, que imaginaven aquest projecte des del qual es podria explicar com es configurava la Catalunya que els homes i dones intel·ligents van diagnosticar que era un bon lloc per viure".



L'antiga Suda de la Madina Larida àrab va convertir-se en palau medieval del rei de Catalunya i Aragó, Ramon Berenguer IV, que va casar-se en aquesta fortalesa i a la Seu Vella amb la princesa aragonesa Peronella. En el mateix lloc es va coronar el jove Rei Jaume, i s'hi van forjar bona part de la corona d'Aragó i de les decisions més importants de la ciutat que actuava com a nucli del regnat i d'equilibri entre territoris. El castell va ser un fort bastió dels lleidatans en nombroses batalles.


Però no només per Catalunya l'antiga Suda va ser important. L'Andorra independent del comptat de Foix va néixer en aquest castell, on el rei Pere II el Gran va apadrinar el primer 'pariatge' entre el bisbe d'Urgell i el compte de Foix que va portar la pau al petit país dels Pirineus, que esdevenia així com a Estat.


El 1313, el rei Jaume II va concedir des del castell de Lleida la Queimònia d'Aran, els primers furs que van suposar un privilegi per la Val d'Aran, amb a territori autònom. El Síndic d'Aran, Francés Boya, s'ha mostrat emocionat durant l'acte pel fet "d'haver recuperat un lloc tant important pels aranesos". La primera universitat de l'estat també va néixer el 1.300 al castell situat al turó més alt de la ciutat de Lleida.

Un acte "d'Estat"

La recuperació de la Suda ha estat un pas més per apropar el turó de la Seu Vella a la ciutat, i apropar-se al desig dels lleidatans que s'acabi convertint en Patrimoni de la Humanitat. Per això, la recuperació es va celebrar amb tota la solemnitat pròpia d'un acte "d'Estat", ja que de fet, va comptar amb la presència d'autoritats del rang, com el copríncep d'Andorra, Joan-Enric Vives, qui va recordar en seu discurs que al Palau Episcopal de la Seu d'Urgell hi apareix una pintura inspirada en la signatura del pariatge d'Andorra al Castell de Lleida.

L'acte va durar més de dues hores i mitja i va concloure les danses d'honor dels cavallets i dels gegants de Lleida. També es van ballar les danses tradicionals araneses, i després  es va oferir una visita guiada al castell i al mirador.

 

Participació