23
de març
del
2021
Actualitzat
a les
14:22h
El Lleida Esportiu va perdre aquest diumenge totes les opcions d'ascens, els resultats li van anar tots de cara, totes les combinacions possibles es van fer realitat, però el Lleida va tornar a fallar. Una victòria al camp del Prat li permetia dependre d'ell mateix en la darrera jornada i poder accedir a la tercera posició, però tan sols va poder empatar.
Com s'explica que el Lleida no s'hagi pogut classificar entre els tres primers aquesta temporada i hagi quedat descartat de l'ascens en la primera fase de temporada? intentem analitzar des de tots els punts de vista el fracàs de l'equip de Molo en aquesta primera fase.
Un inici marcat per la Covid-19
El conjunt lleidatà no era partidari de la represa de la competició i va ser dels equips que va iniciar la pretemporada més tard. En un dels partits de pretemporada, Molo, entrenador de l'equip, va afirmar que s'havia començat tard; "Hem de fer el que estigui a les nostres mans, però hi ha un procés del cos que tampoc podem controlar”, deia.
Aquestes declaracions les va fer dues setmanes abans de l'inici de lliga, tot i que els blaus van tenir la sort de guanyar una setmana al calendari, ja que la primera jornada van descansar. Els fitxatges també van arribar tard i amb la sensació que la plantilla necessitava quelcom més.
Falta de gol
Durant tota la temporada s'ha fet referència a la manca de gol de l'equip, però la veritat és que a falta d'una jornada per acabar la primera fase, el Lleida és el quart equip més golejador de la taula, al ritme de Raúl González amb vuit dianes. No obstant, la sensació ofensiva de l'equip en cada partit és molt pobra. Els de Molo no generen perill des del seu joc a la porteria rival.
El principal problema de l'equip arriba en la part ofensiva, tot i que disposa de jugadors amb criteri i tècnicament ben dotats com Quim Araujo, Marc Martínez, Abel Molinero o Fernando Cano. Molo no ha sabut trobar la manera de posar el seu talent al servei del col·lectiu.
Les jugades a pilota aturada, el taló d'Aquil·les
L'equip ha encaixat molts gols en jugades d'estratègia en contra. Els blaus no han sabut defensar les ocasions a pilota aturada i aquest fet ha llastat molt l'equip. Els rivals han aprofitat aquestes jugades per avançar-se al marcador i poder mantenir la distància en molts encontres. Molo ha suspès en aquesta assignatura.
Poca ambició i incapacitat de remuntar
El Lleida Esportiu no ha demostrat ser un conjunt ambiciós ni amb gana d'assolir l'objectiu del play-off que a inici de temporada va fixar el president Albert Esteve. En aquesta primera fase, els jugadors han ensenyat, sovint, una actitud poc agressiva que els ha portat a no saber remuntar els partits que es posaven complicats. Quan el rival marcava, els lleidatans no han sabut reaccionar mai. De fet, només han aconseguit empatar quan han començat perdent.
Ferides internes i injerències del president
Després de la derrota a casa davant de l'Espanyol B, el president Albert Esteve va tocar la cresta públicament a la plantilla i al cos tècnic per la imatge donada al camp. Va ser la única veu per explicar la derrota i titllar de "ridícul" el partit de l'equip i no va permetre que ningú més fes declaracions.
Molo va ser l'únic que es va rebel·lar tímidament per la posada en escena del president, els capitans van donar suport a Esteve, tot i que de portes endins, de ben segur, que l'actitud del president no va agradar, per molt que pogués tenir raó pel partit que van fer els seus jugadors.
Els detalls marquen la diferència; el Lleida no sap empatar
La categoria està feta i dissenyada per cuidar cada detall i el Lleida no els ha sabut cuidar. El nombre de gols encaixats a pilota aturada són molt elevats i marquen el camí dels equips, encara més en un any atípic en que tots els conjunts tenen més a perdre que a guanyar.
El Lleida ha guanyat vuit partits fins al moment, els mateixos que l'Andorra. La diferència és que l'equip andorrà depèn d'ell mateix per lluitar per l'ascens i el Lleida que ja no pot ascendir, i la raó cal buscar-la en els empats. Els lleidatans han empatat dos partits i els andorrans sis. El Lleida només ha guanyat un partit menys que el Nàstic, primer classificat.
Quan un equip té dificultats per generar ocasions ha d'intentar no perdre, l'empat et permet sumar a tu i que el rival no sumi de 3 en 3, i això no ho ha sabut fer el Lleida. No ha sabut patir en determinats moments o no ha tingut l'ambició suficient per fer front a les dificultats que et porta la competició.
Com s'explica que el Lleida no s'hagi pogut classificar entre els tres primers aquesta temporada i hagi quedat descartat de l'ascens en la primera fase de temporada? intentem analitzar des de tots els punts de vista el fracàs de l'equip de Molo en aquesta primera fase.
Un inici marcat per la Covid-19
El conjunt lleidatà no era partidari de la represa de la competició i va ser dels equips que va iniciar la pretemporada més tard. En un dels partits de pretemporada, Molo, entrenador de l'equip, va afirmar que s'havia començat tard; "Hem de fer el que estigui a les nostres mans, però hi ha un procés del cos que tampoc podem controlar”, deia.
Aquestes declaracions les va fer dues setmanes abans de l'inici de lliga, tot i que els blaus van tenir la sort de guanyar una setmana al calendari, ja que la primera jornada van descansar. Els fitxatges també van arribar tard i amb la sensació que la plantilla necessitava quelcom més.
Falta de gol
Durant tota la temporada s'ha fet referència a la manca de gol de l'equip, però la veritat és que a falta d'una jornada per acabar la primera fase, el Lleida és el quart equip més golejador de la taula, al ritme de Raúl González amb vuit dianes. No obstant, la sensació ofensiva de l'equip en cada partit és molt pobra. Els de Molo no generen perill des del seu joc a la porteria rival.
El principal problema de l'equip arriba en la part ofensiva, tot i que disposa de jugadors amb criteri i tècnicament ben dotats com Quim Araujo, Marc Martínez, Abel Molinero o Fernando Cano. Molo no ha sabut trobar la manera de posar el seu talent al servei del col·lectiu.
Les jugades a pilota aturada, el taló d'Aquil·les
L'equip ha encaixat molts gols en jugades d'estratègia en contra. Els blaus no han sabut defensar les ocasions a pilota aturada i aquest fet ha llastat molt l'equip. Els rivals han aprofitat aquestes jugades per avançar-se al marcador i poder mantenir la distància en molts encontres. Molo ha suspès en aquesta assignatura.
Poca ambició i incapacitat de remuntar
El Lleida Esportiu no ha demostrat ser un conjunt ambiciós ni amb gana d'assolir l'objectiu del play-off que a inici de temporada va fixar el president Albert Esteve. En aquesta primera fase, els jugadors han ensenyat, sovint, una actitud poc agressiva que els ha portat a no saber remuntar els partits que es posaven complicats. Quan el rival marcava, els lleidatans no han sabut reaccionar mai. De fet, només han aconseguit empatar quan han començat perdent.
Ferides internes i injerències del president
Després de la derrota a casa davant de l'Espanyol B, el president Albert Esteve va tocar la cresta públicament a la plantilla i al cos tècnic per la imatge donada al camp. Va ser la única veu per explicar la derrota i titllar de "ridícul" el partit de l'equip i no va permetre que ningú més fes declaracions.
Molo va ser l'únic que es va rebel·lar tímidament per la posada en escena del president, els capitans van donar suport a Esteve, tot i que de portes endins, de ben segur, que l'actitud del president no va agradar, per molt que pogués tenir raó pel partit que van fer els seus jugadors.
Els detalls marquen la diferència; el Lleida no sap empatar
La categoria està feta i dissenyada per cuidar cada detall i el Lleida no els ha sabut cuidar. El nombre de gols encaixats a pilota aturada són molt elevats i marquen el camí dels equips, encara més en un any atípic en que tots els conjunts tenen més a perdre que a guanyar.
El Lleida ha guanyat vuit partits fins al moment, els mateixos que l'Andorra. La diferència és que l'equip andorrà depèn d'ell mateix per lluitar per l'ascens i el Lleida que ja no pot ascendir, i la raó cal buscar-la en els empats. Els lleidatans han empatat dos partits i els andorrans sis. El Lleida només ha guanyat un partit menys que el Nàstic, primer classificat.
Quan un equip té dificultats per generar ocasions ha d'intentar no perdre, l'empat et permet sumar a tu i que el rival no sumi de 3 en 3, i això no ho ha sabut fer el Lleida. No ha sabut patir en determinats moments o no ha tingut l'ambició suficient per fer front a les dificultats que et porta la competició.