18
de març
del
2021
Actualitzat
a les
16:16h
L'equip de govern de la Diputació de Lleida ha encarregat un informe jurídic sobre les irregularitats en contractacions detectades per la Sindicatura de Comptes corresponents a l'exercici 2017, sota la presidència de Joan Reñé.
L'objectiu és determinar si, més enllà d'errors administratius, pot existir algun tipus de responsabilitat de caire jurídic, ha dit l'actual president Joan Talarn. Des d'En Comú Podem (ECP) i Ciutadans han instat a adoptar responsabilitats polítiques cap a aquells diputats que aleshores estaven al govern i que segueixen formant part de l'actual.
En aquest sentit, la portaveu de JxCat, Rosa Pujol, ha reconegut que adjudicacions directes "no es van fer bé" i ha dit que s'han pres mesures perquè no es torni a repetir.
En el Ple, corresponent al mes de març, s'ha donat compte de l'informe de fiscalització elaborat per la Sindicatura de Comptes en què analitza 25 contractacions efectuades per la Diputació de Lleida durant el 2017, sota la presidència de Joan Reñé (CiU).
Aquest informe posa de relleu que la institució va efectuar contractacions directes per valor d'1,43 milions d'euros sense cap procediment de licitació. Entre aquestes despeses destaquen el servei d'assistència sanitària per al personal, els serveis i subministraments informàtics i els subministraments de gasoil. A més, segons l'informe, nou dels dotze contractes d'obra fiscalitzats es van tramitar pel procediment d'urgència "sense justificació".
Joan Talarn ha anunciat que ha encarregat als serveis jurídics de la corporació un informe per tal de determinar, si més enllà de les irregularitats administratives detectades per la Sindicatura, se'n podrien derivar responsabilitats en l'àmbit jurídic. En aquest sentit, ha reiterat el compromís de l'actual govern d'ERC i JxCat amb la transparència i bon govern i ha recordat que va eliminar els ajuts direccionals. Talarn ha explicat que s'han adoptat i s'adoptaran mesures correctives seguint les recomanacions que fa la Sindicatura.
Des del grup d'ECP han exigit la dimissió d'aquells diputats que tenien responsabilitats en el govern de la institució de CiU que hi havia aleshores i que en continuen tenint en l'actual govern, en aquest cas dins el grup de JxCat.
Des de Cs també han reclamat a l'actual president l'adopció de responsabilitats polítiques respecte a aquests diputats. La representant dels comuns, Elena Ferre, ha afirmat que l'informe de la Sindicatura posa de relleu que hi havia "una negligència absoluta en la contractació i un incompliment sistemàtic de la llei amb unes dinàmiques clarament despòtiques, autoritàries i opaques".
De la seva banda, el grup del PSC ha demanat al govern que "sigui rigorós a l'hora de prendre mesures que evitin irregularitats en les contractacions menors i així no es repeteixin incidències" com les que ha posat al descobert l'Informe de la Sindicatura de Comptes.
La portaveu de JxCat –i aleshores vicepresidenta de l'IEI-, Rosa Pujol, ha reconegut que l'adjudicació directa de despeses "no es va fer bé" però ha remarcat que això no significa "que hi hagi conductes i decisions que no siguin legals". Tot i així, ha demanat disculpes a la resta de diputats i al conjunt de la ciutadania per algunes decisions adoptades en el passat. "Conductes com aquesta ens allunyen del comportament exemplar que s'espera de les institucions", ha remarcat.
Pujol ha afirmat des del govern s'han adoptat mesures per millorar, prevenir i assegurar el bon funcionament de la institució i evitar que "no es torni a repetir en el futur i no hi hagi cap dubte sobre l'ètica pública de la institució".
Compromís amb la defensa de la unitat de la col·lecció del Museu de Lleida
En començar la sessió, Talarn ha reiterat el compromís de la institució amb la defensa de la unitat de la col·lecció del Museu de Lleida i que "només s'ha vist trencada per la injustícia de l'estat espanyol". Així s'ha pronunciat després de l'entrega a l'Aragó de les 111 peces d'art originàries de parròquies de la Franja en compliment de l'execució provisional d'una sentència del Jutjat de Barbastre. "L'espoli no és només l'intent d'agafar unes obres sinó l'intent d'un trencament cultural dins d'una comunitat que formaven Lleida i la Franja i que ha funcionat durant molts segles", ha assenyalat Talarn.
El president de la Diputació ha exposat que "aquest genocidi cultural també caldrà saber explicar-lo" amb el pla d'impuls del Museu de Lleida que pròximament presentaran els diferents patrons que integren el consorci del museu lleidatà.
A la vegada, Talarn ha expressat públicament el suport als treballadors del museu i ha dit que les institucions que conformen el Consorci van accedir a lliurar les peces en litigi "per impedir la repetició del trauma d'una ocupació policial al museu com va succeir el 2017", en aquella ocasió per les obres de Sixena.
Conveni amb la Generalitat per desplegar la fibra òptica
El Ple també ha donat llum verda al conveni entre la Diputació i el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública per al desplegament de la xarxa de fibra òptica a la demarcació per als anys 2021 i 2022. El diputat responsable de Noves Tecnologies, Francesc Sabanés ha explicat que el projecte de la fase 1 està pràcticament llest i que aviat tindran el de la fase 2, després d'haver-los hagut de redefinir per les dificultats de soterrar la fibra en algunes carreteres.
Així, ha explicat que a l'estiu ja es començarà a desplegar la fibra pel territori. Sabanés ha reiterat el compromís perquè la primera i segona fase del desplegament s'enllesteixin durant aquest any i el vinent i que tota la demarcació pugui disposar de fibra òptica durant el 2023.
D'altra banda, la sessió ha donat l'aprovació inicial a les Bases específiques per a la concessió de subvencions a entitats locals lleidatanes per a la realització d'activitats firals, per al finançament de despeses derivades de la preparació d'activitats firals que no s'han pogut realitzar a causa de la Covid-19 i per fer front a inversions relacionades amb la realització d'activitats firals.
L'afectació de la pandèmia en el desenvolupament de l'activitat firal ha comportat la reformulació de les bases d'aquests ajuts per al 2020, que sumen 270.000 euros. Tot i això, en queden fora aquells ens que ja tenen un conveni específic amb la Diputació en aquest àmbit com és el cas de capitals de comarca.
Entre altres punts, el Ple també ha avalat el Conveni de col·laboració entre la Diputació de Lleida i l'Associació Salut Mental Catalunya–Terres de Lleida per al 2021 per un import de 205.500 euros. També ha quedat aprovat el conveni de col·laboració amb l'Institut Municipal d'Educació i Treball de Vilanova i la Geltrú per al desenvolupament del projecte de formació en manteniment aeronàutic a l'Aeroport de Lleida-Alguaire, per als anys 2021 i 2022.
Així mateix, ha prosperat l'acceptació de la sol·licitud de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) perquè la Diputació de Lleida formi part del Patronat de la Fundació Municipalista d'Impuls Territorial (FMIT).
Mocions
En l'apartat de mocions, s'ha aprovat parcialment la presentada pel PSC i Unitat d'Aran per impulsar polítiques de suport als ens locals ens locals de la demarcació en matèria d'habitatge, amb la creació de la taula de l'habitatge de Lleida, Pirineu i Aran a la qual es va comprometre el govern amb l'aprovació del pressupost 2021. També ha prosperat parcialment la moció de Ciutadans que insta la diputació lleidatana a impulsar i promoure l'elaboració d'ordenances locals per regular la circulació dels patinets elèctrics.
Per contra, han quedat rebutjades en la seva integritat, amb els vots contraris de l'equip de govern d'ERC i JxCat, la moció d'En Comú Podem sobre el seguiment i execució de les diferents mocions aprovades pel Ple de la Diputació de Lleida, així com la del PSC i UA sobre l'anàlisi d'alternatives per a la prestació dels nous serveis de Rodalies al corredor Lleida-Cervera-Manresa.
Tot i això, Talarn ha emplaçat els socialistes a sol·licitar l'informe que justifica el projecte del Pla de Rodalies Lleida presentat per FGC en el marc de la Comissió de seguiment de Rodalies Lleida que va posar en marxa la Diputació i en la qual es convidarà en la pròxima sessió el futur conseller de Territori.
L'objectiu és determinar si, més enllà d'errors administratius, pot existir algun tipus de responsabilitat de caire jurídic, ha dit l'actual president Joan Talarn. Des d'En Comú Podem (ECP) i Ciutadans han instat a adoptar responsabilitats polítiques cap a aquells diputats que aleshores estaven al govern i que segueixen formant part de l'actual.
En aquest sentit, la portaveu de JxCat, Rosa Pujol, ha reconegut que adjudicacions directes "no es van fer bé" i ha dit que s'han pres mesures perquè no es torni a repetir.
En el Ple, corresponent al mes de març, s'ha donat compte de l'informe de fiscalització elaborat per la Sindicatura de Comptes en què analitza 25 contractacions efectuades per la Diputació de Lleida durant el 2017, sota la presidència de Joan Reñé (CiU).
Aquest informe posa de relleu que la institució va efectuar contractacions directes per valor d'1,43 milions d'euros sense cap procediment de licitació. Entre aquestes despeses destaquen el servei d'assistència sanitària per al personal, els serveis i subministraments informàtics i els subministraments de gasoil. A més, segons l'informe, nou dels dotze contractes d'obra fiscalitzats es van tramitar pel procediment d'urgència "sense justificació".
Joan Talarn ha anunciat que ha encarregat als serveis jurídics de la corporació un informe per tal de determinar, si més enllà de les irregularitats administratives detectades per la Sindicatura, se'n podrien derivar responsabilitats en l'àmbit jurídic. En aquest sentit, ha reiterat el compromís de l'actual govern d'ERC i JxCat amb la transparència i bon govern i ha recordat que va eliminar els ajuts direccionals. Talarn ha explicat que s'han adoptat i s'adoptaran mesures correctives seguint les recomanacions que fa la Sindicatura.
Des del grup d'ECP han exigit la dimissió d'aquells diputats que tenien responsabilitats en el govern de la institució de CiU que hi havia aleshores i que en continuen tenint en l'actual govern, en aquest cas dins el grup de JxCat.
Des de Cs també han reclamat a l'actual president l'adopció de responsabilitats polítiques respecte a aquests diputats. La representant dels comuns, Elena Ferre, ha afirmat que l'informe de la Sindicatura posa de relleu que hi havia "una negligència absoluta en la contractació i un incompliment sistemàtic de la llei amb unes dinàmiques clarament despòtiques, autoritàries i opaques".
De la seva banda, el grup del PSC ha demanat al govern que "sigui rigorós a l'hora de prendre mesures que evitin irregularitats en les contractacions menors i així no es repeteixin incidències" com les que ha posat al descobert l'Informe de la Sindicatura de Comptes.
La portaveu de JxCat –i aleshores vicepresidenta de l'IEI-, Rosa Pujol, ha reconegut que l'adjudicació directa de despeses "no es va fer bé" però ha remarcat que això no significa "que hi hagi conductes i decisions que no siguin legals". Tot i així, ha demanat disculpes a la resta de diputats i al conjunt de la ciutadania per algunes decisions adoptades en el passat. "Conductes com aquesta ens allunyen del comportament exemplar que s'espera de les institucions", ha remarcat.
Pujol ha afirmat des del govern s'han adoptat mesures per millorar, prevenir i assegurar el bon funcionament de la institució i evitar que "no es torni a repetir en el futur i no hi hagi cap dubte sobre l'ètica pública de la institució".
Compromís amb la defensa de la unitat de la col·lecció del Museu de Lleida
En començar la sessió, Talarn ha reiterat el compromís de la institució amb la defensa de la unitat de la col·lecció del Museu de Lleida i que "només s'ha vist trencada per la injustícia de l'estat espanyol". Així s'ha pronunciat després de l'entrega a l'Aragó de les 111 peces d'art originàries de parròquies de la Franja en compliment de l'execució provisional d'una sentència del Jutjat de Barbastre. "L'espoli no és només l'intent d'agafar unes obres sinó l'intent d'un trencament cultural dins d'una comunitat que formaven Lleida i la Franja i que ha funcionat durant molts segles", ha assenyalat Talarn.
El president de la Diputació ha exposat que "aquest genocidi cultural també caldrà saber explicar-lo" amb el pla d'impuls del Museu de Lleida que pròximament presentaran els diferents patrons que integren el consorci del museu lleidatà.
A la vegada, Talarn ha expressat públicament el suport als treballadors del museu i ha dit que les institucions que conformen el Consorci van accedir a lliurar les peces en litigi "per impedir la repetició del trauma d'una ocupació policial al museu com va succeir el 2017", en aquella ocasió per les obres de Sixena.
Conveni amb la Generalitat per desplegar la fibra òptica
El Ple també ha donat llum verda al conveni entre la Diputació i el Departament de Polítiques Digitals i Administració Pública per al desplegament de la xarxa de fibra òptica a la demarcació per als anys 2021 i 2022. El diputat responsable de Noves Tecnologies, Francesc Sabanés ha explicat que el projecte de la fase 1 està pràcticament llest i que aviat tindran el de la fase 2, després d'haver-los hagut de redefinir per les dificultats de soterrar la fibra en algunes carreteres.
Així, ha explicat que a l'estiu ja es començarà a desplegar la fibra pel territori. Sabanés ha reiterat el compromís perquè la primera i segona fase del desplegament s'enllesteixin durant aquest any i el vinent i que tota la demarcació pugui disposar de fibra òptica durant el 2023.
D'altra banda, la sessió ha donat l'aprovació inicial a les Bases específiques per a la concessió de subvencions a entitats locals lleidatanes per a la realització d'activitats firals, per al finançament de despeses derivades de la preparació d'activitats firals que no s'han pogut realitzar a causa de la Covid-19 i per fer front a inversions relacionades amb la realització d'activitats firals.
L'afectació de la pandèmia en el desenvolupament de l'activitat firal ha comportat la reformulació de les bases d'aquests ajuts per al 2020, que sumen 270.000 euros. Tot i això, en queden fora aquells ens que ja tenen un conveni específic amb la Diputació en aquest àmbit com és el cas de capitals de comarca.
Entre altres punts, el Ple també ha avalat el Conveni de col·laboració entre la Diputació de Lleida i l'Associació Salut Mental Catalunya–Terres de Lleida per al 2021 per un import de 205.500 euros. També ha quedat aprovat el conveni de col·laboració amb l'Institut Municipal d'Educació i Treball de Vilanova i la Geltrú per al desenvolupament del projecte de formació en manteniment aeronàutic a l'Aeroport de Lleida-Alguaire, per als anys 2021 i 2022.
Així mateix, ha prosperat l'acceptació de la sol·licitud de l'Associació Catalana de Municipis i Comarques (ACM) perquè la Diputació de Lleida formi part del Patronat de la Fundació Municipalista d'Impuls Territorial (FMIT).
Mocions
En l'apartat de mocions, s'ha aprovat parcialment la presentada pel PSC i Unitat d'Aran per impulsar polítiques de suport als ens locals ens locals de la demarcació en matèria d'habitatge, amb la creació de la taula de l'habitatge de Lleida, Pirineu i Aran a la qual es va comprometre el govern amb l'aprovació del pressupost 2021. També ha prosperat parcialment la moció de Ciutadans que insta la diputació lleidatana a impulsar i promoure l'elaboració d'ordenances locals per regular la circulació dels patinets elèctrics.
Per contra, han quedat rebutjades en la seva integritat, amb els vots contraris de l'equip de govern d'ERC i JxCat, la moció d'En Comú Podem sobre el seguiment i execució de les diferents mocions aprovades pel Ple de la Diputació de Lleida, així com la del PSC i UA sobre l'anàlisi d'alternatives per a la prestació dels nous serveis de Rodalies al corredor Lleida-Cervera-Manresa.
Tot i això, Talarn ha emplaçat els socialistes a sol·licitar l'informe que justifica el projecte del Pla de Rodalies Lleida presentat per FGC en el marc de la Comissió de seguiment de Rodalies Lleida que va posar en marxa la Diputació i en la qual es convidarà en la pròxima sessió el futur conseller de Territori.