Corrupció

Anticorrupció investigarà el cas de presumpta corrupció a la Diputació que implica l'expresident Reñé

La Fiscalia demana a l'Audiència Nacional que centralitzi la part de la causa relacionada amb el 'cas 3%'

per Redacció , 16 de març de 2021 a les 15:30 |
L'expresident de la Diputació, Joan Reñé, detingut | ACN
La Fiscalia Anticorrupció ha acceptat assumir la investigació de la causa principal del 'cas Boreas', sobre presumpta corrupció a la Diputació de Lleida.

Concretament, s'investiga si a través de Joan Reñé, president de l'ens des de 2011 fins a 2018, i de la seva llavors mà dreta Marlen Minguell, es dissenyaven concursos a mida per adjudicar obres 'a dit' a empreses a canvi de comissions. Anticorrupció ha nomenat una fiscal de Lleida delegada temporal per liderar la instrucció.


Paral·lelament, des de Lleida s'ha sol·licitat a l'Audiència Nacional que assumeixi i centralitzi la investigació d'altres causes derivades que estarien relacionades amb el presumpte finançament irregular i blanqueig de diners de l'antiga CDC en l'anomenat 'cas 3%'.

Segons fonts judicials, la fase d'instrucció del 'cas Boreas' encara ja el seu tràmit final gairebé dos anys i mig després de les 24 detencions, el 2 d'octubre de 2018, entre elles la del llavors president de la Diputació de Lleida, Joan Reñé. Aquell dia també es van fer sis escorcolls, entre els quals al Palau de la Diputació, la seu de l'Organisme Autònom de Recaptació de Tributs, la delegació de Carreteres a Lleida i l'empresa M. J. Gruas, entre d'altres. Des de llavors, la documentació relacionada amb el 'cas Boreas' no ha deixat de créixer a les taules de la Fiscalia amb denúncies anònimes i informes dels Mossos.


Tot i això, encara falta que els investigats declarin al jutjat un cop endreçada tota la documentació per donar per finalitzada la fase d'instrucció. Arran de la multitud de causes, no es descarta que algun d'ells hagi de declarar més d'un cop i en més d'un jutjat, ja que previsiblement la investigació s'acabarà compartint entre Lleida i Madrid, depenent del cas. Almenys, això és el que ha demanat la Fiscalia de Lleida a causa de la gran quantitat de documents amb què compten i les ramificacions que hi pot haver.

El jutjat instrucció 1 de Lleida ha estat qui fins ara i des del començament s'ha fet càrrec de la investigació i va ser qui va dividir la causa en una de principal, oberta des de 2016 per corrupció i enriquiment personal, i d'altres de secundàries, algunes de les quals s'han anat arxivant.


L'origen de la investigació: l'adjudicació de depuradores del Pla d'Urgell

La investigació es va iniciar l'any 2014, quan va arribar a la fiscalia de Lleida una acta notarial d'una reunió de l'empresa M. J. Gruas, en què es recollia que uns accionistes culpaven els altres de la mateixa empresa d'haver pagat comissions a Reñé, quan era president de Consell Comarcal del Pla d'Urgell, l'any 2010.

En l'acta, amb data 14 de novembre de 2014, l'assessor jurídic de l'empresa deia que "els pagaments com a conseqüència de l'adjudicació són coneguts per tots els membres del consell" i reconeixia així pagaments en efectiu a Reñé i la seva número dos per l'adjudicació del manteniment de sis plantes depuradores del Pla d'Urgell: Linyola, Bell-lloc d'Urgell, Barbens-Ivars d'Urgell, Bellvís, Juneda-Torregrossa i Fondarella, el municipi del qual Reñé era i és alcalde.

L'acta formava part d'una documentació de gairebé 400 pàgines, en què es recollien també algunes d'aquestes factures, així com correus en què responsables d'empreses com ara Serboniu, Enginyeria Inalba o M. J. Gruas deien quan, com i amb quin concepte s'havien de fer les factures. Els Mossos també van detenir responsables d'aquestes empreses el 2 d'octubre de 2018.

Arran d'aquests fets es van començar a investigar altres casos similars per determinar si des de la Diputació de Lleida s'intentava influir en l'adjudicació d'obres per beneficiar empreses lleidatanes que posteriorment pagaven comissions a l'expresident de la Diputació, Joan Reñé, i a la seva número dos, Marlen Minguell, unes pràctiques que podrien ser constitutives de diversos delictes contra l'Administració pública, especialment suborn i frau en matèria de contractació així com blanqueig de capitals.

Precisament, una de les persones detingudes va ser Enrique Regaño, mà dreta de Reñé, encarregat de les adjudicacions i present a les meses de contractació.

El jutjat investiga si Reñé podria haver cobrat comissions de fins a 200.000 euros per al seu lucre personal. Segons la investigació, l'expresident de la Diputació va passar "períodes llargs" sense usar targetes de crèdit i pagant sempre en efectiu.

Part de la investigació es podria derivar a l'Audiència Nacional

La Fiscalia de Lleida ha demanat que els suposats fets descoberts que podrien estar relacionats amb el finançament il·legal de l'antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC) els assumeixi l'Audiència Nacional, que ja investiga altres casos relacionats amb el conegut com a 'cas 3%'.

Es tractaria per exemple de les suposades factures falses emeses per Enginyeria Inalba, de Mollerussa, i un empresari d'Osca, el difunt Diego Garzón, que hauria actuat com a testaferro. També volen que sigui l'Audiència Nacional qui assumeixi la investigació de la productora Triacom Audiovisual, de Barcelona, sobre un presumpte finançament irregular i blanqueig de capitals i la suposada vinculació dels contractes de la productora amb l'expresident de la Diputació de Lleida, Joan Reñé. I és que l'Audiència Nacional té oberta una investigació per la presumpta vinculació del president de Triacom i exgerent de TV3, Oriol Carbó, en el finançament irregular de CDC.

Part de la investigació es faria des de Lleida, comandada per la Fiscalia Anticorrupció

La investigació principal del 'cas Boreas' relacionat amb presumptes contractes a dit a canvi de comissions l'assumeix, això sí, la Fiscalia Anticorrupció, que ha nomenat delegada temporal una fiscal de Lleida que ha participat en la investigació.

També es quedaria a Lleida tota la investigació relacionada amb la detenció per part dels Mossos d'Esquadra, el 9 d'octubre de 2020, de set persones, entre els quals empresaris d'MyJ Gruas i el cap territorial de Carreteres a Lleida, Jordi Benet, a qui s'investiga per la seva implicació en presumptes irregularitats relacionades amb contractes d'obra pública.

Quatre dies després, el 13 d'octubre, els Mossos d'Esquadra detenien una altra persona relacionada amb aquestes suposades irregularitats; la filla del cap territorial de Carreteres a Lleida, detingut el dia 9. Segons fonts de la investigació, en el moment de la detenció, la dona acabava de retirar 20.000 euros d'una caixa de seguretat d'una oficina del BBVA al seu nom i duia els bitllats amagats sota la roba. Tots ells van quedar en llibertat després de declarar a l'espera que siguin citats pel jutjat.

Repercussions polítiques

Tot i que inicialment Reñé es va negar a dimitir del seu càrrec de president de la Diputació de Lleida, finalment ho va fer l'11 d'octubre de 2018, nou dies després de ser detingut. La detenció també va suposar que el 21 de gener de 2019, Reñé acordés amb la direcció del PDeCAT la seva renúncia a la presidència del partit a Lleida.

Va dir que ho feia per "responsabilitat" i va atribuir a un "amotinament" el fet que alguns militants qüestionessin la seva presidència i la continuïtat en l'executiva de la vegueria.

 

Participació