Jaume Rutllant: «Hem de ser curosos amb la legislació per evitar casos com el de Pablo Hasél»

El regidor de Cultura de la Paeria de Lleida assegura que Festival de Músiques Disperes (MUD) és una joia pel panorama cultural de la ciutat i recorda que enguany es faran concerts de proximitat

Jaume Rutllant, regidor de Cultura a la Paeria de Lleida
Jaume Rutllant, regidor de Cultura a la Paeria de Lleida | Ajuntament de Lleida
Josep Regany
12 de març del 2021
Actualitzat el 19 d'abril del 2024 a les 16:37h

El pròxim 12 de març arrenca el Festival de Músiques Disperses (MUD) a Lleida repassem el seu cartell i la seva essència de la mà del regidor de Ciutat i Cultura, Jaume Rutllant (Barcelona, 1966). El programa del certamen és, enguany, de proximitat i amb un espectacle inaugural que arribarà de la mà de Pau Riba. El MUD obrirà les portes al públic després de ser el primer acte suspès per la Covid-19 a Lleida l'any 2020.

A més, parlem sobre com s'ha viscut des de la regidoria tot el moviment per l'empresonament de Pablo Hasél i el debat sobre la llibertat d'expressió. Rutllant també explica a NacióDigital la situació del món cultural a Lleida i les decisions que han d'afrontar com el cas del Museu Morera o el Museu del Clima.

- M’agradaria que em valores el MUD que s’inicia el pròxim 12 de març.

- El MUD és un festival tradicional de Lleida, és una joia dins del panorama cultural de Lleida i té un públic molt fidel, li hem d’agrair sobretot gràcies a l’Antoni Gorgues que té una sensibilitat musical extraordinària. L’edició del 2020 la vam haver de cancel·lar, va ser el primer festival cancel·lat per la Covid-19. En aquesta edició, sabíem que hauria de ser de molta proximitat, per les restriccions.

- Com van decidir la programació per aquesta edició, amb les dificultats que hi ha per la pandèmia?

- La programació artística la segueix fent l’Antoni Gorgues. I vam voler recuperar part de la programació de l’any anterior. Per aquest motiu, recuperem en Pau Riba i també el Cánovas, Adolfo y Guzmán. El tercer grup que incorporem és Pigmy,  que presenta nou disc. En aquesta edició hem de reduir de sis a tres concerts.

- Quina acollida ha tingut el cartell?

- L’aposta pel MUD es ferma i clara, la Diputació també ens ajuda en el finançament del festival. L’any que ve si la situació pandèmica millora, volem tornar a recuperar un MUD amb tota la seva potència. Tenint en compte que al MUD sempre busquem una intimitat en els espectacles i una proximitat amb els músics que el fa un festival encara més especial. L’estrena de Pau Riba ho tenim tot exhaurit i les altres dos ja estem a tres quartes parts de l’aforament màxim, jo crec que tots els concerts tindrem l’aforament ple.

Volem recuperar un MUD amb tota la seva potència, sense perdre la seva intimitat


- I quines mesures han pres per garantir la seguretat vers la Covid-19?

- Tots els concerts es faran al Cafè del Teatre, per seguir el protocol el que fem és seguir les mesures dictades pel Procicat: aforament màxim de 70 persones (50%), tot el públic assegut i venda d'entrades en línia. Ens trobem que la gent compra molt a última hora, per prudència davant la situació.

- El MUD va ser el primer festival cancel·lat per la pandèmia, com ha afectat al món cultural lleidatà la pandèmia?

- Els primers mesos van ser molt durs, vam haver de suspendre absolutament tot. Però quan vam tenir l'oportunitat de recuperar una mínima activitat, ho vam fer. Sabem que el sector professional artístic de Lleida, ho està passant molt malament. L'aposta a l'estiu va ser pels artistes quilòmetre 0, amb el Fase Cultura i vam programar sobre una setantena d'actes amb espais per tota la ciutat.

També vam recuperar certa activitat a les festes de tardor, al desembre vam culminar el Lleida Visual Art, el festival de cinema a Lleida, al Funatic, i també, vam aconseguir fer els Premis Vallverdú, tot el que hem pogut fer ho hem fet.

- Com ha viscut els aldarulls originats per l’empresonament de Hasél?

- Des de la concepció cultural referent a la llibertat d’expressió, ho vaig defensar en el ple, ens estem focalitzant molt en les conseqüències, i hem de buscar l’arrel a les causes. Tenim una legislació que és capaç de condemnar un artista per les seves lletres i des del punt de vista cultural, volem defensar el dret a la llibertat col·lectiva. Hem de ser curosos amb la nostra legislació per evitar casos com el de Pablo Hasél.

Estem en un context de regressió de drets i hi ha un afany legítim de reivindicació d'aquests drets


- Creu que la reacció ciutadana és per Hasél o va més enllà?

- Som conscients que s'hi sumen moltes circumstàncies, com la situació econòmica i laboral de molta gent jove. Tenim un 40% d'atur juvenil, si a més li afegeixes que en el teu entorn s'estan produint accions judicials on es condemnen artistes, és evident que hi ha una reacció molt més enllà del mateix cas de Pablo Hasél. A més, hi ha una percepció per part de molta gent jove, que en general estem en un context de regressió de drets, per tant hi ha un afany legítim de reivindicació d'aquests drets.

- Per què van creure que era prioritari invertir en el Museu Morera en lloc del Museu del Clima?

- Per molts motius, en primer lloc perquè el Museu Morera fa 100 anys que espera una seu definitiva. Per drets històrics ho té guanyat. A més, el Museu Morera té un fons artístic i un projecte com a museu, i això és importantíssim. Cal reconèixer aquesta trajectòria i dignificar-la a través d'un equipament a l'alçada del treball que fa el Morera.

El Museu del Clima és el cas contrari al Morera, apareix en un moment determinat i es pretén finançar amb diners del pla de barris de la Mariola, pot ser, la Mariola té altres necessitats abans que invertir milions d'euros en el Museu del Clima. Vam decidir absolutament prioritari el Museu Morera, perquè no tenim capacitat per fer dos projectes alhora.

Cal reconèixer la trajectòria del Museu Morera i dignificar-la amb un equipament a l'alçada del treball que realitza


- Teniu algun pla per incentivar la cultura a Lleida els pròxims mesos?

- Un dels plans a mig-llarg termini més interessant és el pla de biblioteques de la ciutat. Solament hi ha 2 biblioteques i per població es necessitarien 3 biblioteques més, d'almenys més de 1.200 metres quadrats. Això és el pla que necessita Lleida, ara hem d'elaborar els plans funcionals de les futures biblioteques.

El concepte de biblioteca és molt més que un espai de préstec de llibres, compleixen moltes més funcions. Són punts de trobada intergeneracional, foment de la lectura, i fins i tot, pot ser un refugi, un espai de descans sense cap risc ni personal ni climàtic. És una assignatura pendent a la ciutat de Lleida.

Arxivat a