Dades: 8-M

La magnitud de les violències masclistes: dues de cada tres dones n'han patit a Catalunya

Les agressions s'incrementen en les noies joves, ja que n'han sofert un 81% de les que tenen entre 16 i 24 anys, i un 30% n'havia estat víctima amb 15 anys o menys

per Roger Tugas Vilardell, 6 de març de 2021 a les 23:17 |
Aquesta informació es va publicar originalment el 6 de març de 2021 i, per tant, la informació que hi apareix fa referència a la data especificada.
Les violències masclistes són una de les cares més dures del patriarcat i, malauradament, també una de les més comunes. I és que dues de cada tres dones catalanes assegura que n'ha patit algun tipus, al llarg de la seva vida, especialment assetjaments o acostaments sexuals d'homes que no eren la seva parella, malgrat que els seus companys són també sovint els agressors. Aquesta xacra, a més, no minva amb el temps, sinó tot el contrari, ja que les noies més joves són les que més asseguren haver patit violències masclistes, amb les xarxes socials cada cop més protagonistes.



Així ho constata la macroenquesta de violència contra la dona 2019, amb una mostra de prop de 10.000 entrevistes i feta pública el setembre passat. NacióDigital, però, n'ha analitzat les dades per primer cop a nivell territorial per analitzar la situació a Catalunya -on se n'havien fet 808 entrevistes-, amb unes conclusions que dibuixen un grau de violència per part dels homes contra les dones superior al del conjunt de l'Estat. Aquest sondeig, a més, té la virtut que aborda la problemàtica des d'una mirada molt àmplia, incloent també aquelles violències més aparentment subtils.

En aquest sentit, entre aquest 66,6% de dones que en pateixen d'algun tipus, el més habitual és l'assetjament sexual de fora de l'àmbit de la parella, el qual afecta a pràcticament la meitat de les dones catalanes en algun o diversos moments de la seva vida. Aquesta categoria inclou des de mirades insistents o lascives i bromes sexuals o comentaris sobre el seu cos fins a contacte físic no desitjat, insinuacions inapropiades o exhibicionisme. És la violència més quotidiana i comuna.


Tot i això, més d'un terç de les dones ha patit també violència psicològica per part de les parelles -sempre tenint en compte només homes- en forma de control social, impedint les relacions amb amistats, insistint en conèixer la seva situació, patint atacs de gelosia injustificats o privant-la d'independència econòmica. Un 27% també ha sofert un altre tipus de violència psicològica més explícita de la parella en forma d'insults, humiliacions, crits o amenaces.

Gairebé un 20% de les dones també ha estat víctima de violència física exercida, amb cops de menor o major intensitat, causant dany, per part de la parella o altres homes. Igualment, un 16,2% n'ha patit violència sexual, amb tocaments no desitjats o l'obligació de mantenir relacions sexuals no volgudes a partir d'amenaces o forçant-la físicament o a través de l'alcohol o drogues. Finalment, prop del 15% ha estat el blanc d'assetjament repetit o insistent per part d'homes, amb seguiments, enviament de missatges o trucades reiterades, o la destrossa d'objectes seus o de persones properes.


Es tracta, a més, de fets no puntuals, ja que un 29,7% de les catalanes afirmava que havia patit alguna d'aquestes violències durant l'any anterior a l'enquesta -feta a finals de 2019-. Així mateix, fins a un 15,7% ha estat víctima d'alguna acció a través de les xarxes socials, amb insinuacions inapropiades, l'enviament de missatges sexualment explícits o la publicació d'imatges seves. Igualment, un 4,6% ha estat violada per la seva parella, un 3,2% ho ha estat per altres homes, un 1,9% ha estat amenaçada amb ser acomiadada per algun cap si no hi tenia relacions sexuals i un 1,2% ha estat víctima d'agressions sexuals múltiples.

Algunes d'aquestes experiències, a més, arriben molt aviat. Prop del 30% de dones entrevistades a Catalunya afirma que va patir alguna d'aquestes violències quan tenia 15 anys o menys. Es tracta sobretot de pràctiques d'assetjament sexual com les detallades anteriorment, però un 5% havia sofert també a aquella edat algun tipus de violència física per part d'un home o un 4,1%, una violència sexual.



Més enllà del dolor causat per aquestes pràctiques en el seu moment, normalment també acostumen a comportar conseqüències psicològiques a les víctimes o fins i tot poden destrossar vides. El cas més extrem seria el del suïcidi, i és que, mentre que només un 3,3% del terç de dones que no ha patit cap tipus de violència masclista ha tingut pensaments de suïcidi, aquest percentatge creix fins al 13,4% entre les que n'han sofert. I especialment n'han tingut les víctimes de violència sexual, ja que una de cada quatre d'aquestes s'ha plantejat treure's la vida.

Les violències de la parella i el suïcidi

Més hi han pensat les víctimes de violació per part de la parella (24,3% dels casos) que les que han estat violades per altres homes (15,4%), potser perquè les primeres segurament vivien una situació de violència més continuada a casa. De fet, també s'han plantejat suïcidar-se una de cada cinc dones que ha patit insults i humiliacions de la parella, així com les víctimes de violència física o assetjament repetit.

Pel que fa a les que finalment van fer el pas, l'enquesta només ha detectat una dona que finalment hagi intentat treure's la vida d'entre les que no havien patit cap violència masclista, mentre que el 3,5% de les que sí que en va ser víctima ho va provar. De nou, especialment les que va ser violades per les seves parelles (una de cada deu) o les que, en general, van patir violència sexual (9,2%), tal com es pot comprovar al gràfic inferior.



Malauradament, aquestes pràctiques no desapareixen en les noves generacions, sinó tot el contrari. Les dones més joves asseguren en molt major grau ser-ne víctimes, malgrat que, almenys en part, això es podria deure a que ara en són més conscients. Un 80,7% de les catalanes d'entre 16 i 24 anys afirma que n'ha patit d'algun tipus, especialment assetjament sexual (75%), per bé que les violències comeses a través de les xarxes socials afecten ja al 44,3% de dones d'aquesta edat, molt més que en qualsevol altre grup.

De fet, com més grans són les dones, menys percepció d'haver patit violències masclistes hi ha, malgrat que es mantenen en percentatges elevats del 62,4% en el grup de 55 a 64 anys i del 47,3% en el de 65 o més anys. Gairebé la meitat de noies de 25 a 34 anys ha sofert violència psicològica (control social) per part d'alguna o més parelles homes, el grup amb un percentatge més elevat, mentre que el de 35 a 44 anys és el que té més víctimes d'insults o humiliacions de la parella (38,2%), violència física (25,3%) o violència sexual (22,4%).





La gran quantitat de violències per part d'homes, però, no es tradueixen en denúncies. Només un 7,9% de dones han portat el cas a la policia -elles mateixes o gent propera o institucions- o, el que és el mateix, un 11,9% de les que n'han patit. Tan sols un 5,5% de les que reconeixen que l'actual parella els exerceix alguna violència ho ha denunciat, com un 16,1% de qui els en feien parelles anteriors. Fins i tot només el 8,7% de les dones que han patit violències sexuals fora de les parelles han acabat a la policia, com el 14,3% d'assetjaments repetits o, encara menys, el 2,2% d'assetjaments puntuals.

Algunes de les raons més citades a l'enquesta per no denunciar casos de violències sexuals, els aparentment més explícits, són la vergonya, el temor a no ser cregudes, la minimització de la importància, l'autoculpabilitat, la por a l'agressor o el fet que eren encara una menor. Pel que fa als casos succeïts al si de la parella, no s'han portat a la policia sobretot perquè han preferit resoldre-ho soles, ho han trobat poc important o perquè es va preferir acabar la relació i no anar més enllà.

 

Participació