25
de febrer
del
2021
Actualitzat
a les
14:52h
Una vintena d'entitats d'Alcarràs, del Segrià i de Ponent s'han sumat al manifest promogut per la Iniciativa Popular Salvem Cal Macià que vetlla per a la recuperació i rehabilitació de la masia de Vallmanya que havia estat propietat de la família de qui fou president de la Generalitat, Francesc Macià.
Actualment, Cal Macià presenta un estat de deteriorament important, amb una part de la teulada enfonsada. El manifest planteja que l'Ajuntament d'Alcarràs (Segrià) adquireixi la casa i, amb el suport d'altres administracions, es pugui dur a terme la seva restauració. El text compta també amb el suport individual de l'expresident Quim Torra, de l'historiador Alberto Velasco o del periodista Francesc Canosa, entre altres.
El manifest, que exigeix una actuació pública i urgent al consistori d'Alcarràs per comprar i rehabilitar Cal Macià, posant-lo al servei de la memòria col·lectiva del país, compta amb la signatura inicial d'entitats locals i transversals del municipi com ara l'Associació 50 i més, l'Associació Excursionista l'Aspardenya, l'Agrupament Escolta Lo Mòtit o l'Assemblea de Joves La Garsa, entre altres.
Aquest manifest arriba després d'una recollida de firmes per exigir la compra i restauració de la masia pairal on Francesc Macià estiuejava amb la seva família i on va celebrar diverses reunions polítiques.
Tanmateix, Òmnium Cultural Lleida-Ponent, l'Ateneu Popular de Ponent, el Centre d'Estudis Comarcals del Segrià (CECS), la Coordinadora de Grups i Entitats de Memòria Històrica de Ponent o el Fons de Documentació de l'Esquerra Independentista a Ponent (FDEIP), són altres de les entitats que han subscrit el manifest que aquest dijous s'ha fet públic al web que estrena la Iniciativa Popular Salvem Cal Macià. El text també compta amb les adhesions de l'expresident Quim Torra; dels historiadors Alberto Velasco i Antonieta Jarne, i del periodista Francesc Canosa, entre altres persones a títol individual.
En les pròximes setmanes, la voluntat és anar recollint més suports, ara ja en format obert, en una campanya de recollida d'adhesions que, posteriorment, s'entregarà a l'alcalde d'Alcarràs, Jordi Janés. En aquest sentit, des d'aquesta iniciativa fan una crida a entitats i persones a sumar-se al manifest i prendre compromís públic en la preservació de l'espai.
Un "refugi espiritual" per Macià
La casa de Vallmanya va pertànyer a la família d'Eugènia Lamarca, muller de Francesc Macià. Després de la mort l'any 1987 del pare de l'Eugènia, l'arquitecte lleidatà Agapit Lamarca, el matrimoni comença a passar molts estius a la casa pairal. Unes estades que s'allarguen fins la mort de Macià l'any 1933, malgrat queden interrompudes pels anys d'exili del polític.
Segons l'historiador Marc Macià, la casa es converteix en un "refugi espiritual" per Macià, ja que era el lloc on anava a "desconnectar" de la vida com a militar i, posteriorment, de la vida com a polític. A més de passar hores amb la família, al camp o llegint, a partir dels anys trenta, quan torna i és president de la Generalitat, la casa també acull reunions polítiques "d'alt nivell".
Actualment, Cal Macià presenta un estat de deteriorament important, amb una part de la teulada enfonsada. El manifest planteja que l'Ajuntament d'Alcarràs (Segrià) adquireixi la casa i, amb el suport d'altres administracions, es pugui dur a terme la seva restauració. El text compta també amb el suport individual de l'expresident Quim Torra, de l'historiador Alberto Velasco o del periodista Francesc Canosa, entre altres.
El manifest, que exigeix una actuació pública i urgent al consistori d'Alcarràs per comprar i rehabilitar Cal Macià, posant-lo al servei de la memòria col·lectiva del país, compta amb la signatura inicial d'entitats locals i transversals del municipi com ara l'Associació 50 i més, l'Associació Excursionista l'Aspardenya, l'Agrupament Escolta Lo Mòtit o l'Assemblea de Joves La Garsa, entre altres.
Aquest manifest arriba després d'una recollida de firmes per exigir la compra i restauració de la masia pairal on Francesc Macià estiuejava amb la seva família i on va celebrar diverses reunions polítiques.
Tanmateix, Òmnium Cultural Lleida-Ponent, l'Ateneu Popular de Ponent, el Centre d'Estudis Comarcals del Segrià (CECS), la Coordinadora de Grups i Entitats de Memòria Històrica de Ponent o el Fons de Documentació de l'Esquerra Independentista a Ponent (FDEIP), són altres de les entitats que han subscrit el manifest que aquest dijous s'ha fet públic al web que estrena la Iniciativa Popular Salvem Cal Macià. El text també compta amb les adhesions de l'expresident Quim Torra; dels historiadors Alberto Velasco i Antonieta Jarne, i del periodista Francesc Canosa, entre altres persones a títol individual.
En les pròximes setmanes, la voluntat és anar recollint més suports, ara ja en format obert, en una campanya de recollida d'adhesions que, posteriorment, s'entregarà a l'alcalde d'Alcarràs, Jordi Janés. En aquest sentit, des d'aquesta iniciativa fan una crida a entitats i persones a sumar-se al manifest i prendre compromís públic en la preservació de l'espai.
Un "refugi espiritual" per Macià
La casa de Vallmanya va pertànyer a la família d'Eugènia Lamarca, muller de Francesc Macià. Després de la mort l'any 1987 del pare de l'Eugènia, l'arquitecte lleidatà Agapit Lamarca, el matrimoni comença a passar molts estius a la casa pairal. Unes estades que s'allarguen fins la mort de Macià l'any 1933, malgrat queden interrompudes pels anys d'exili del polític.
Segons l'historiador Marc Macià, la casa es converteix en un "refugi espiritual" per Macià, ja que era el lloc on anava a "desconnectar" de la vida com a militar i, posteriorment, de la vida com a polític. A més de passar hores amb la família, al camp o llegint, a partir dels anys trenta, quan torna i és president de la Generalitat, la casa també acull reunions polítiques "d'alt nivell".